Reportatge

Ucraïna i la internacionalització del negoci dels ventres de lloguer

Text publicat originalment a LaMarea

“Ara el material genètic també el rebem per servei postal. És una de les noves prestacions. I podem programar el part a Grècia perquè a molta gent li fa por venir a un país en guerra. A més, com que és un país de la Unió Europea (UE), ja el registren a nom dels pares i és més fàcil fer la resta del procés al seu país”, explica Ksenia Stadnichenko a la sala de reunions de la clínica Feskov, a Jàrkiv, la segona ciutat més poblada i rica d’Ucraïna. Som a 1 de novembre del 2024, les primeres nevades anuncien la proximitat de l’hivern i, en un espanyol perfecte, Stadnichenko explica la seva feina com a responsable de la relació amb els clients d’aquesta empresa fundada pel ginecòleg Alexander Mikhailovich Feskov, dedicada a la reproducció assistida i a la gestació subrogada. A l’edifici de tres plantes, desenes de dones esperen assegudes que arribi el seu torn per ser ateses pel personal mèdic. Per entrar, cal cobrir-se les sabates amb protectors i de les parets pengen desenes de fotografies de nadons rabassuts, blancs i somrients.

A fora, la població d’aquesta ciutat d’un milió i mig d’habitants s’entesta a continuar fent vida normal, mantenir els seus parcs i avingudes cuidades i il·luminades, però els 40 quilòmetres que la distancien de la frontera amb el sud de Rússia fan que segueixin essent habituals els bombardejos. La nit prèvia a l’entrevista amb Stadnichenko, va caure un projectil al costat d’un centre comercial i l’ona expansiva va destrossar les finestres de diversos edificis del voltant.

A l’hotel on l’empresa Feskov allotja els clients que contracten amb ells “el paquet VIP” o “Deluxe”, la detonació va trencar alguns finestrals de la última planta. A les suites, dissenyades amb vistes directes a la piscina del dofinari que inclou el complex, era possible veure les ombres dels mamífers marins donant voltes mentre els treballadors s’amuntegaven al descans de les escales d’emergència. Fa més d’un any que ja no baixen al soterrani, on el gimnàs fa de refugi. Les sirenes antiaèries han esdevingut part del paisatge sonor de les seves vides.

La indústria no s’atura

“Els parts d’Ucraïna els fem a Chernihiv, una ciutat al costat de Romania i totalment segura. Tot i així, hi ha molta gent que no gosa venir. Per això, als europeus els recomanem el pack de Grècia, perquè hi registren els nadons directament a nom de la família i així només han de sol·licitar la seva nacionalitat en un jutjat del seu país”, explica Stadnichenko. A més d’ucraïnès i espanyol, parla italià, francès i alemany. Són els idiomes que parlen la majoria dels seus clients, encara que en els darrers anys cada cop hi arriben més de la Xina i de països àrabs. Tot i que les poques frases que regulen la gestació subrogada a Ucraïna al codi de família i a les dues ordres dictades pel Ministeri de Sanitat estableixen que els parts de nadons gestats per ventres de lloguer només poden tenir lloc en sòl nacional, la majoria de les clíniques ja els ofereixen a països com Grècia, Xipre o Geòrgia. Països en què, cada cop més, les empreses ucraïneses de gestació subrogada estan obrint delegacions o establint contactes amb clíniques locals per ampliar el seu mercat.

La majoria dels clients, explica, tria programes d’entre 60.000 i 90.000 euros. En el cas que el part es faci en un altre país, hauran de pagar els serveis d’un advocat que gestioni l’autorització judicial i les despeses derivades dels procediments que cal fer al país d’origen de la família.

“Estudiem cada embrió amb sistema DGP NGS per implantar els que tinguin correctes els cromosomes. Aquest mecanisme no és legal a altres països. Així ens assegurem que tenim un nadó sa. I a més, donem l’opció d’escollir el sexe, cosa que molts clients fan”, afegeix Stadnichenko, que no aparenta més de 30 anys, té els cabells rossos, faccions suaus i un to de veu dolça; somriu molt i repeteix les idees clau: garanteix que un cop pagat el pack, no hi ha despeses addicionals; garanteix que amb les seves tècniques, no hi ha possibilitat de nadó malalt; garanteix que el cost més gran que el d’altres clíniques és senyal que no hi haurà errors en el procés.

El doctor Alexander Feskov té 66 anys, els cabells blancs i frondosos, camisa blanca emmidonada i ha d’estendre el braç i el cos per saludar des de l’altra banda del seu enorme escriptori de fusta noble. “Fa 15 anys que fem gestació subrogada i és clar que es podrien millorar aspectes de la llei sobre la protecció de les dones gestants, de les assegurances mèdiques… Però no es farà, tampoc perquè ho digui la UE, perquè falta molt perquè entrem a la Unió i la mentalitat dels ucraïnesos és molt diferent de la dels europeus. Quan parlen de reformar la llei en realitat només estan fent joc polític”, diu, envoltat de trofeus i diplomes. Feskov desprèn seguretat en ell mateix, creu que el seu negoci només pot créixer i en el desenvolupament científic de la reproducció humana. Dóna per fet que en un futur no gaire llunyà, la gestació es farà en màquines, sense necessitat del cos de les dones.

La clínica Feskov és una de les 11 clíniques incloses en l’informe de l’Institut de les Dones del Govern d’Espanya acusades d’estar incomplint la prohibició de fer publicitat de la gestació subrogada, inclosa en la reforma de la Llei de l’avortament del 2022. L’organisme, que depèn del Ministeri d’Igualtat, ha demanat a l’Advocacia que, d’acord amb la informació recollida, obri una investigació. Però com s’explica al dossier publicat per La Marea, algunes no compten amb seu a Espanya, per la qual cosa difícilment se’ls podrà imposar multes.

Feskov és una de les empreses que no té oficina a Espanya. No obstant, sí que compta amb una pàgina web en espanyol, un mercat en el qual busca ampliar la seva clientela sabent que BioTexCom, l’empresa ucraïnesa més coneguda fins ara, pateix una crisi reputacional per les irregularitats investigades els anys 2018 i 2019 per la Fiscalia ucraïnesa en un procés que va ser avortat per la intervenció política. Tota l’amabilitat mostrada per part de l’equip de Feskov i la seva predisposició a què poguéssim entrevistar alguns dels seus clients durant els mesos que ha durat aquesta investigació es van esfumar quan se’ls va preguntar per aquesta denúncia de l’organisme espanyol.

Suport polític a Ucraïna

“Sóc del parer que, almenys mentre duri la guerra, la maternitat subrogada només sigui legal per a les famílies ucraïneses. Tenim un problema demogràfic que molt em temo que empitjorarà en els propers anys degut a la guerra. Per això vaig impulsar la llei que permet que els nostres defensors [en referència als soldats] puguin congelar el seu semen i els seus òvuls. Així, quan tornin del front, si no poden tenir fills, podran recórrer al material genètic. I si això tampoc funciona, llavors podran fer servir la subrogació”, exposa Oksana Oleksandrivna Dmytriyeva, diputada de Servidor del Poble, el partit del president Volodímir Zelenski, i presidenta de la Comissió Nacional de Salut del Parlament ucraïnès.

L’any 2023, després que el Parlament europeu declarés la gestació subrogada contrària a “la dignitat humana de la dona, ja que el seu cos i les seves funcions reproductives s’utilitzen com una matèria primera” i mostrés la seva preocupació per com Ucraïna s’havia convertit en un dels mercats més importants d’aquesta indústria, el president ucraïnès va presentar un paquet de lleis que incloien la prohibició de la gestació subrogada, tot i que només a les parelles estrangeres. La proposta va ser rebutjada per la majoria de la Cambra. “Era un conjunt de lleis molt gran. No s’hi va votar en contra per la prohibició de la maternitat subrogada, sinó que tenia massa aspectes barrejats. Per això, ara estem intentant millorar la proposta amb temes concrets. De tota manera, com sempre repeteixo, a la UE no estan vivint una guerra. Nosaltres hem de gestionar una situació excepcional i els problemes de reproducció de la nostra població. A més, Europa també està interessada a pal·liar la baixa taxa de natalitat que pateix”, explica Dmytriyeva, que abans de ser diputada va ser empresària d’odontologia i Miss Ucraïna internacional.

“Hem detectat que la guerra està ocasionant problemes de salut mentals i físics que impedeixen a moltes dones quedar-se embarassades. Per això és tan important la llei, perquè els nostres defensors puguin congelar el seu material genètic. Les clíniques, privades i públiques, que són dins d’aquest programa tenen el deure de guardar-lo fins a tres anys després que mori el seu propietari o que s’acabi la guerra. Tenim casos de dones que s’han quedat embarassades després que morís el seu marit», afegeix visiblement orgullosa.

Quan se li pregunta si tenia coneixement de les investigacions que la Fiscalia del seu país ha realitzat a la clínica BioTexCom i si s’estan adoptant mesures polítiques per acabar amb el tràfic i explotació sexual que pateixen les dones ucraïneses des dels anys noranta, respon que no tenia coneixement de cap d’aquests assumptes i pregunta, entre rialles compartides amb la seva responsable de premsa, d’on hem tret totes aquestes històries escabroses.

La impunitat de BioTexCom

El 2018, un equip de cinc fiscals va reprendre una investigació sobre la clínica BioTexCom, que havia estat suspesa mesos abans per altes instàncies polítiques. “El que més ens va cridar l’atenció va ser que era un negoci multimilionari, que amb prou feines declava ni pagava impostos, i que a les dones gestants els pagaven en negre”, explica un dels membres de l’equip que ens ha citat en un apartat d’un bar als afores de Kíev. «Vam veure que, des del 2012, BioTexCom treballava seguint un patró sistemàtic i massiu per tot el territori ucraïnès: organitzaven matrimonis ficticis a homes solters perquè poguessin acollir-se a la legalitat, ja que a Ucraïna la gestació subrogada només és legal per a parelles heterosexuals, casades i que demostrin que no poden tenir fills. També els estaven donant nadons a parelles homosexuals i heterosexuals que no acreditaven tenir problemes de salut per reproduir-se –incomplint la llei ucraïnesa–. I els pagaments els feien a comptes secrets que tenien en paradisos fiscals», explica Boryslav (nom fictici) un matí plujós.

Quan algun client entra al local, baixa el to de veu i el seu acompanyant comprova que no es dirigeixen al nostre racó. “El pitjor és que, en molts dels casos, els nadons no tenien vincle genètic amb qui se’ls emportava. La documentació era un autèntic caos: fins i tot hi havia casos en què deien que havien agafat material del pare i que el vincle era amb la mare. Però BioTexCom donava a la parella un document acreditant la filiació genètica”, continua dient qui té clar que altres empreses “seguien la seva escola”. “Però és que no hi havia comparació. Si BioTexCom feia uns quants milers de gestacions cada any, les altres, en total, no superaven els pocs centenars”, afegeix.

La majoria dels clients eren –i són– de països europeus, però, segons explica l’aleshores investigador de la Fiscalia, “a la zona d’Odessa i Nicolai, els oficials de la frontera van identificar com homes xinesos creuaven, no declaraven diners i tornaven setmanes després amb un nadó”. “Vam esbrinar –prossegueix– que els organitzaven matrimonis amb dones ucraïneses per poder acollir-se a la subrogació. Després, es divorciaven i la mare cedia tots els drets al pare, que se n’anava amb el nadó. Vam trobar molts dels passaports, se’ls vam portar al cònsol xinès i ens va dir que no ho expliquéssim perquè aquest delicte, al seu país, es paga amb pena de mort, i els matarien. Després vam saber que els nens eren entregats a famílies riques i poderoses de la Xina, i per això aquells a qui protegia el cònsol era l’aristocràcia del seu país”.

L’equip de fiscals també es va reunir amb representants de l’ambaixada del Regne Unit, Itàlia i Espanya. “Els anglesos i els italians ens van dir que no farien res, perquè era ficar-se en la vida privada dels seus ciutadans, i que no ho convertíssim en un escàndol. Els d’Espanya, en canvi, van proposar crear un equip internacional d’especialistes per a investigar-ho. Hauria estat fantàstic, perquè a més a més molts clients eren de Madrid i Barcelona. Però, malauradament, no va tirar endavant perquè els altres dos països es van oposar”, explica qui, a mesura que avança la conversa, s’apassiona i s’indigna amb el que considera un dels grans casos de la Fiscalia.

Va ser llavors quan Dolores Delgado, ministra de Justícia en aquell moment, va ordenar a l’Ambaixada espanyola a Ucraïna que deixés d’inscriure els nadons nascuts a través de ventres de lloguer. Una mesura que, des de llavors, s’ha ampliat als consolats i a ambaixades d’altres països on la gestació subrogada és legal, però no compta amb un procés judicial per reconèixer els anomenats pares i mares d'”intenció”.

“Hi havia contractes en anglès, sense la traducció a l’ucraïnès, en els quals es deia que les dones gestants cobrarien entre 8.000 i 12.000 euros, en funció de diversos factors. Com que elles no entenien l’anglès, quan finalment només rebien 8.000 euros no es podien queixar. Un altre dels grans problemes és que no hi ha un registre de nadons, i per això no podem fer seguiment d’on ni com estan“, lamenta l’investigador.

De fet, durant l’entrevista a l’empresa Feskov, Ksenia Stadnichenko va exposar com un segell de qualitat que, mentre que a les dones gestants els fan estudis psicològics i diverses entrevistes per identificar la seva estabilitat mental, als seus clients no els fan cap anàlisi ni pregunta.

Segons una font propera al cas, Albert Tochilovsk, l’oligarca moldau-alemany propietari de BioTexCom, va advertir durant un interrogatori al fiscal en cap, Yuriy Kovalchu, que si no suspenia la investigació seria acomiadat. Quan aquest li va preguntar per què no pagava els tractaments que necessitaven les dones que havien patit problemes de salut a causa de l’embaràs, quan, per exemple, 35.000 euros per a ell no eren res, Tochilovsk li hauria respost suposadament: “Si ho faig amb una, ho hauria de fer amb totes, i jo no regalo els diners”.

Els mesos següents del 2019, setanta-set diputats van registrar la mateixa carta al Parlament: acusaven el fiscal en cap de fer malament la seva feina i d’estar assetjant Tochilovsk. Segons aquesta mateixa font, cadascun dels polítics va rebre presumptament entre 3.000 i 5.000 euros per donar suport a aquella iniciativa, que es va traduir en l’acomiadament fulminant dels cinc investigadors. La Marea ha enviat una sèrie de preguntes sobre aquests aspectes a Tochilovsk, però no ha rebut resposta.

Quan el Govern va ordenar el tancament de la investigació sobre BioTexCom ja havien descobert no només les presumptes il·legalitats comeses per BioTexCom en el negoci dels ventres de lloguer, sinó també l’entramat empresarial de Tochilovsk dedicat a l’evasió fiscal i el rentat de diners: almenys 15 empreses registrades a les Seychelles, el Regne Unit, San Cristóbal i Nieves i Moldavia a nom de testaferros, registrats tots ells a la mateixa adreça de la província ucraïnesa de Kirovohrad. Tenia, així, diverses empreses vinculades amb la reproducció assistida i la gestació subrogada: Sana-Med LTD (registrada a San Cristóbal i Nieves), així com Human Reproduction Group LTD, Alpha Group Investments LTD i Junispere LTD Company (inscrites al Regne Unit). També es va saber que tenia comptes bancaris a la República Txeca, Letònia, Xipre i Suïssa, on nombrosos clients haurien pagat les seves factures pels nadons concebuts a Ucraïna amb el concepte de “serveis mèdics”, segons l’investigador.

El llistat de delictes pels quals l’equip de la Fiscalia el volia jutjar era: tràfic de nens i nenes, ús de dones dels territoris ocupats per Rússia de Lugansk i Donetsk en els programes de subrogació –fet que està prohibit–, evasió fiscal a través de companyies offshore a les Seychelles, entre d’altres paradisos fiscals, diners del tràfic de menors a través de la compra d’immobles a Ucraïna, absorció d’empreses mitjançant coaccions i accions il·legals…

“Al principi, quan parlàvem a l’oficina de tràfic de nens se’n reien de nosaltres. Però, quan vam demostrar que hi havia centenars de casos des del 2012, van començar a prendre’ns seriosament”, recorda l’entrevistat. “Posen cartells enormes oferint 10.000 euros a indrets on la gent és molt pobre. “Com no ho han de fer?”, es pregunta. “Un dels casos que no oblido és el d’una criatura que va néixer amb problemes estomacals. La parella francesa que l’havia encarregat no la va voler i BioTexCom la va lliurar a un orfenat. Va morir tres mesos després i va passar molt de temps sense que ningú en reclamés el cos. Fins que van saber que estàvem investigant el seu cas i, aleshores, des de BioTexCom, van fer signar la mare gestant per a poder incinerar el bebè ràpidament”, denuncia abans de marxar.

Gestants desprotegides

Plou, fa vent i Viktoriya empeny amb determinació el carret i la porta del McDonalds on ens ha citat, ubicat en un barri pobre dels afores de Kíev. La seva filla Maria té dos anys, els cabells rossos recollits en dues cues i va néixer amb síndrome Down. Totes dues viuen a la casa que Viktoriya va poder comprar gràcies al nadó que va gestar l’any 2019, quan no podia pagar ni el lloguer d’una habitació on vivia amb el seu primer fill. La criatura tenia en aquell moment un any i un retard en el desenvolupament, segons la mare, provocat per una sobredosi d’anestèsia durant una intervenció mèdica. Va ser aleshores quan es va acostar a l’oficina de BioTexCom per demanar feina com a gestant.

“Vaig fer tres intents d’embaràs. En el primer, l’embrió no es va implantar. En el segon, vaig haver d’avortar perquè venia amb problemes. I al tercer intent, tres embrions van tirar endavant. Quan em van dir que me n’havien de deixar només un, plorava demanant-los que em deixessin gestar-ne com a mínim dos, ja que em sentia sana i amb força per fer-ho. Em van dir que la decisió era dels pares. Em van anestesiar i me’ls van treure”, recorda mentre li fa carícies a la seva petita per distreure-la.

“Durant els primers mesos d’embaràs, havia d’injectar-me hormones d’estimulació cada hora“, recorda. “Quan vaig parir, vaig demanar veure el nadó, però no me’l van ensenyar. Vaig demanar a una infermera que li fes una foto, però em va dir que no”, continua amb to asèptic. Admet que li va costar entregar al nadó perquè “l’instint natural d’una mare és sostenir-lo”. “És clar que vaig sentir connexió amb ell –confessa–, però des del principi vaig tenir el suport de la meva àvia, que pensava que estava ajudant d’altres persones. Gràcies a ella em vaig mentalitzar al llarg de l’embaràs que l’hauria d’entregar”.

Viktoriya va conèixer el pare contractant de la criatura, qui diu que li va prometre que “li donaria una bona educació, que aprendria diversos idiomes, que ho tindria tot”. “I em vaig calmar. És clar que m’agradaria saber com està, com viu, però vaig signar un contracte en el qual em comprometia a no contactar amb la família ni amb el nadó“, continua. Viktoriya respon a les preguntes amb concisió i claredat, sense càrrega emotiva ni una fredor impostada.

“No crec que hagin de restringir la maternitat subrogada. Molta gent no pot tenir nadons i nosaltres els donem l’oportunitat. Són gent il·lusionada que fins i tot ens porta fruita a l’hospital”. BioTexCom li va pagar 12.000 euros. “No sé si n’hi ha prou, però per a mi era una fortuna”, subratlla. I conclou: “Si fos jove, ho tornaria a fer. Dones sentit a la vida d’altres persones. De fet, a les joves que ho estiguin valorant, els diria que no ho dubtin i que ho facin”.

Viktoriya ha de marxar ràpidament després de l’entrevista. Té una cita mèdica per a Maria i, després, ha de recollir el seu altre fill al centre d’educació especial.

Fora de la llei

Ucraïna va legalitzar la subrogació amb tot just un parell de frases al Codi de Família (al 2002) i algunes ordres per part del Ministeri de Sanitat (2013). En aquella època, l’Índia, un país on també era permesa la gestació subrogada comercial, vivia un debat intens al voltant de les imatges de les anomenades “granges d’embarassades”. L’escàndol va forçar el gegant asiàtic a canviar lleugerament la legislació, primer prohibint el procediment «de pagament» als estrangers (2015) i després en tots els casos (2019). La jurisprudència ucraïnesa no ha estat tan prolixa; ha estat fonamentalment part del moviment feminista el que ha denunciat públicament aquest negoci.

Natalia Semchuk és una advocada de Kíev que es va trobar amb aquesta problemàtica investigant la violència obstètrica amb altres companyes de l’advocacia. Van ser unes infermeres les que van alertar que “aquestes dones pateixen més taxes de depressió que la resta d’embarassades i neixen més nens amb problemes de salut a causa de la quantitat d’hormones que s’injecten perquè l’embrió arreli”. A partir d’aquí, aquesta lletrada feminista va començar a investigar i va trobar que els contractes que fan els advocats per a moltes de les clíniques no recullen la majoria de les condicions en el contracte, sinó que les col·loquen en un apèndix extraoficial. “Aquí és on hi posen allò que poden fer i el que no poden fer, on han de viure, que no poden mantenir relacions sexuals i les multes que rebran si no ho compleixen. És una forma d’esclavatge“, explica en una sorollosa cafeteria en un centre comercial de Kíev.

“Hi ha connexions entre les clíniques i el Parlament. A més, la majoria dels parlamentaris són homes rics a qui no els interessa aquest tema. No tenen problemes per vendre altres persones, perquè ells no hauran de recórrer mai a quedar-se embarassats o entregar un nadó per sobreviure”, conclou, abans d’haver-se’n d’anar precipitadament per cuidar del seu fill.

Maria Dmitrieva és directora del Centre de Desenvolupament de la Democràcia, una de les organitzacions feministes més veteranes del país. “Com que la demanda segueix creixent i moltes dones ucraïneses es van refugiar en d’altres països, les empreses estan reclutant dones de Kazakhstan, Tadjikistan, Uzbekistan… També estan portant dones a parir a Xipre, Grècia o Geòrgia, cosa que és absolutament il·legal. Però ningú no farà res, perquè si un diputat es pronuncia en contra de la gestació subrogada, tindrà problemes per continuar la seva carrera política“, explica des del vestíbul d’un hotel cèntric de Kíev. Dmitrieva té clara la solució per posar fi a aquest negoci: “Si la UE i els països membres prohibeixen a la seva ciutadania recórrer a la maternitat subrogada, s’acaba amb aquesta explotació de les dones i dels menors. Només el 5% de les subrogacions són per a parelles ucraïneses, la resta són per a estrangers“.