Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Després del segon dia d’adjudicació de places MIR 2025 ja s’han esgotat totes les places de dues especialitats: dermatologia i cirurgia plàstica. Per la seva part, cardiologia i otorrinolaringologia també confirmen la tendència creixent dels últims anys i estan tancant abans les places disponibles.
El cas de dermatologia és paradigmàtic. En temps rècord i amb l’aspirant número 542 s’ha completat l’assignació de les 131 places que s’oferien al conjunt de l’Estat. Respecte l’any passat, aquesta especialitat ha quedat coberta 100 posicions abans (el 2024 es va tancar amb l’aspirant 648).
Les 55 places de cirurgia plàstica s’han esgotat amb l’aspirant 743. Si bé també s’ha avançat en comparació amb l’any passat, no podem parlar de rècord absolut perquè l’any 2023 encara es van acabar abans, amb l’aspirant 687.
Per la banda contrària, de les primeres 1.400 places adjudicades, només un 1% s’han assignat a l’especialitat de medicina familiar i comunitària (MFiC), tot i ser la que ofereix més places, amb un total de 2.508.
Fins aquí les dades més destacades dels primers dies d’adjudicació de places MIR. Si hi reflexionem una mica, veurem que any rere any es torna a repetir el mateix fenomen: els aspirants amb millor nota, per tant els que poden escollir abans, tendeixen a triar especialitats amb poques guàrdies, amb bona qualitat de vida i amb millor conciliació familiar. Hi haurà qui afegirà que són especialitats més proclius per a l’exercici privat, però no és ben bé així.
Altres especialitats medico-quirúrgiques també ofereixen la possibilitat de formar-se en procediments ben remunerats a la medicina privada, però en canvi no s’escullen abans. És per això que caldria fer una reflexió profunda del sistema, balancejant les especialitats per reforçar aquelles que són menys atractives. El MIR pot servir com a símptoma, però reflecteix una realitat més profunda respecte els objectius professionals i les prioritats vitals de les noves generacions.
L’abismal diferència crida massa l’atenció. Mentre que dermatologia col·loca 131 places entre les 542 primeres eleccions —1 de cada 4 aspirants es queden amb aquesta especialitat— només 22 dels primers 1.400 futurs MIR escullen medicina de família. Es tracta d’una realitat que es reprodueix any rere any, fins al punt que les darreres tres convocatòries (2022, 2023 i 2024) han acabat amb places MFiC desertes, és a dir, que cap aspirant les ha volgut triar. I Catalunya ha estat la comunitat de l’estat amb més vacants.
L’especialitat príncep del sistema, aquella que hauria de ser la més potent, per l’enfoc holístic, preventiu i comunitari, pateix una situació precària: plantilles deficitàries; agendes interminables; poca capacitat i temps d’investigació; possibilitats escasses de docència; horaris que fan difícil la conciliació i moltes guàrdies. Els futurs residents saben perfectament quin és el pa que es menja a l’atenció primària i, cada vegada més, l’especialitat de medicina familiar queda relegada a les darreres posicions de preferència, amb places buides o directament abandonades.
Si d’una vegada per totes no s’apliquen solucions, la situació anirà a pitjor i tindrem un gap de metges i metgesses de família molt gran, amb centres d’atenció primària amb molt pocs o cap facultatiu en plantilla . De fet, a hores d’ara això ja està passant i s’està recorrent a la contractació de metges sense l’especialitat o amb el títol no homologat. Una pràctica que, a més de devaluar l’especialitat, no està exempta de riscos, com a mínim de pèrdua de qualitat. S’ha dit tantes vegades que ja sembla un clixé, però, només millorant les condicions de treball a l’atenció primària durant la residència i, sobretot, durant la resta de la vida laboral, es podrà invertir aquesta tendència.
