Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Mai és un bon moment per posar-se malalt, però aquests dies encara menys; si normalment les llistes d’espera per a determinades intervencions quirúrgiques o per a consultes externes d’especialitats poden arribar a ser desesperants, en el propers mesos no es preveu en cap cas una millora. A partir d’aquest 1 de juny una trentena d’hospitals catalans adherits a la campanya “Ni un minut més” deixaran de fer hores i activitat addicional fora de la jornada laboral –les denominades peonades–, fet que afectarà més d’una vuitantena de serveis assistencials, sobretot serveis d’anestèsia i de cirurgia general d’hospitals com ara el de Vall d’Hebron, Bellvitge, Sant Pau, Hospital del Mar, Parc Taulí o Josep Trueta.
El sindicat mèdic Metges de Catalunya (MC), impulsor de la campanya, estima que aproximadament el 30% de l’activitat assistencial de la sanitat pública es cobreix gràcies a les hores extres i a l’activitat voluntària dels facultatius. Per aquest motiu, anticipen que amb la campanya «Ni un minut més» les llistes d’espera podrien augmentar. Tanmateix, aquesta acció no afectarà el normal funcionament de les urgències, l’atenció al pacient greu ni el desenvolupament normal de la jornada ordinària dels metges i metgesses que s’hi han adherit.
El sindicat vol deixar clar que la iniciativa no és contra els pacients, ni els usuaris ni les direccions dels diferents centres; amb aquesta acció, MC pretén “forçar Salut a negociar” després d’onze jornades de vagues des del mes d’octubre sense resultats.
Vocació no és sacrifici
El sindicat sosté que la sobrecàrrega permanent dels professionals s’ha normalitzat i considera que el sistema de sanitat pública no pot continuar funcionant “a base del nostre esgotament, programant més activitat que la que plantilla real pot assumir i donant per fet que sempre hi haurà algú disposat a allargar la seva jornada”. Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, alerta que “els professionals estan cansats, cremats i cada cop amb més ganes de marxar”. I considera que si un sistema necessita peonades i activitat addicional contínua per funcionar és que no està ben dimensionat i que ‘falten mans’: “hem arribat al punt que trobem normal que un metge treballi 24 hores seguides o que faci jornades setmanals de 60, 70 o 80 hores fent doblatges, guàrdies o peonades, i encara hi ha qui ho defensa amb el gran argument que ‘sempre s’ha fet així’”, afegeix.
“L’esgotament no és part natural de la professió” i “treballar fins el límit no és vocació, és una mala planificació”, sostenen des del sindicat mèdic. Molta activitat es realitza fora de la jornada ordinària, expliquen; el fet que cada cop més facultatius renunciïn a dedicar “un minut més” fora del seu horari de treball i que no facin cap activitat extraordinària podria forçar el departament de Salut a moure fitxa per redreçar la situació.
Les llistes d’espera
La campanya “Ni un minut més” posarà a prova la capacitat de reacció del sistema sanitari. En aquest sentit, MC també va presentar la setmana passada davant dels mitjans un anàlisi de les llistes d’espera sanitàries elaborat a partir de les dades obertes del Servei Català de la Salut (CatSalut).
L’autor de l’informe, Josep Maria Serra, vicepresident de MC, conclou que, malgrat l’elevada activitat assistencial registrada l’any 2025, moltes prestacions i serveis han empitjorat, especialment en àrees allunyades de l’àrea metropolitana de Barcelona i en intervencions d’alta demanda. Algun exemple: la llista d’espera per a pròtesi de genoll ha augmentat un 1,3% el darrer any, tot i haver-se realitzat 10.641 intervencions; la pròtesi de maluc també ha registrat un increment d’un 7,8% de pacients en espera i representa un de les pitjors evolucions de l’any. Pel que fa referència a les diferències segons la regió sanitària, la del Penedès destaca amb algunes de les pitjors dades del país: 183 dies d’espera mitjana per a pròtesis de genoll, 170 dies per a pròtesis de maluc i 96 dies per a operar-se de cataractes.
La teva salut depèn d’on vius
Segons l’estudi realitzat per MC, no és el mateix demanar una visita per un determinat especialista o una prova diagnòstica específica si vius a Barcelona que a les Terres de l’Ebre. Segons les dades presentades, el codi postal pot condicionar radicalment la celeritat en la diagnosi i en l’atenció mèdica dels pacients dels hospitals de la xarxa pública. Entre d’altres motius, perquè hi ha proves diagnòstiques monitoritzades que no estan disponibles a les deu regions sanitàries de Catalunya. Un exemple: no consta cap prova de gammagrafia realitzada a les regions sanitàries de l’Alt Pirineu-Aran, Terres de l’Ebre o Penedès.
Per a MC, aquestes diferències “trenquen el principi d’equitat territorial que hauria de garantir el sistema sanitari públic”. Fins i tot en alguns centres hospitalaris la desigualtat sanitària afecta fins i tot processos oncològics amb terminis garantits legalment (inferiors a 45 o 60 dies, segons la gravetat).
En aquest sentit, Josep Maria Serra apunta que les llistes d’espera no es podran mantenir en marges acceptables “mentre no hi hagi una planificació centralitzada del personal mèdic amb perspectiva territorial i de país”. “Cal una definició clara i inequívoca de la cartera de serveis i dels procediments que ha de prestar cada centre en l’organització de cada regió sanitària”, afegeix. En tot cas, tot apunta que amb la campanya «Ni un minut més» en actiu les llistes d’espera augmentaran visquem on visquem.
