Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Ara fa tres anys, fart de la situació d’assetjament i mobbing laboral que estava vivint en els entorns federatius del cooperativisme, vaig decidir dimitir de tots els meus càrrecs i iniciar un nou camí professional per compte propi. En aquell moment, maig de 2022, vaig escriure l’article Carta oberta al cooperativime català (primera part). Un escrit que, per cert, havia de tenir una segona part que finalment no vaig escriure davant els advertiments i amenaces que van rebre algunes de les persones que m’estaven donant suport.
En aquell moment no era conscient que iniciava una tradició a la que miraré de donar continuïtat: escriure un article cada any per aquestes dates reflexionant sobre els processos viscuts. En aquest cas, amb Lliçons apreses l’any 2023 i Passar pàgina el 2024 vaig mirar d’explicar les meves vivències i la meva visió de com fer front a un problema de salut mental, en aquest cas l’ansietat i l’estrès, amb l’esperança d’ajudar a persones que passin per situacions similars.
Aquest 2025, m’agradaria parlar-vos de pèrdues i guanys. No des de la comptabilitat, sinó del necessari i imprescindible balanç que cal fer cada cert temps a partir de les experiències viscudes i de les decisions preses. En el meu cas, he mirat des del 2022 de fer, any a any, aquest exercici profund i significatiu, convertint-lo en un moment per reconèixer els avenços, les dificultats i la manera com la conversa ha evolucionat.
Fer balanç és un procés molt personal i, de vegades, complex. És com observar les cicatrius d’una batalla passada: algunes ja han cicatritzat, altres encara fan mal, però totes expliquen una història de resistència. Mirant enrere, et trobes amb una barreja de sensacions. Potser has recuperat part de la teva confiança, has après a establir límits més ferms o has desenvolupat mecanismes per gestionar l’ansietat. Però també és normal que encara quedin rastres d’aquella experiència, moments de dubte o emocions que revifen en situacions concretes.
Aquest exercici de reflexió pot servir per valorar el creixement que has experimentat i identificar què necessites encara per sentir-te més fort. Pot ser una oportunitat per reafirmar la teva pròpia resiliència i reconèixer com has anat reconstruint el teu benestar. I, si encara queda feina per fer, no passa res: donar-se permís per continuar avançant al propi ritme també forma part del procés.
En el meu cas, l’any que ha passat ha suposat importants esdeveniments que s’han situat als dos costats del balanç. A la banda dels guanys, he fet realitat el somni de crear un projecte empresarial en forma de consultoria social per acompanyar a les entitats i a les administracions en l’imprescindible diàleg que permeti avançar cap a iniciatives i models transformadors. També ha estat un any de fer noves i valuoses coneixences i de refermar el vincle amb les persones que mai han fallat. A la columna de les pèrdues, cal situar la renúncia a la militància, fastiguejat i cansat del rumb que ha agafat el que havia estat el meu projecte polític durant els darrers vint-i-un anys. I també la marxa de persones del meu entorn i les dificultats viscudes per persones estimades.
Balanç i reflexió; no oblidar mirant endavant; i tenir clar que els anys que van passant et porten a la recuperació, que no a la curació. Aquest és un procés més llarg. Viktor Frankl, psiquiatre i supervivent de l’Holocaust va dir: “Quan ja no podem canviar una situació, tenim el repte de canviar-nos a nosaltres mateixos”.
Escric aquest article pocs dies després de la mort sobtada de l’amic Enric Morist, amb qui vaig compartir infinitat de projectes, però també llargues converses aquests darrers anys sobre els problemes de salut mental viscuts pels dos. L’Enric, a més de ser un home bo, era una persona a la que calia escoltar. Per això valoro tant i guardaré sempre el missatge que em va fer arribar l’any passat quan vaig publicar l’article «Passar pàgina»: “M’ha agradat moltíssim. Felicitats per seguir lluitant i no perdre els teus valors. Una lliçó de vida que pot ajudar a més persones. Gracies”.
Estimat Enric, mirarem de seguir ajudant-nos unes a les altres tal i com sempre ens vas proposar.
