Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Fundació Gasol, impulsada pels germans Pau i Marc Gasol, va néixer el 2013 per reduir les xifres de l’obesitat infantil a través de la promoció de l’esport i l’activitat física, una alimentació saludable, les hores i la qualitat del son i el benestar social i emocional de nens, nenes, joves i les seves famílies. Santi F. Gómez és el director de Recerca i Programes de la Fundació Gasol.
Com va ser la posada en marxa de la Fundació Gasol?
En aquell moment jo no hi era. Va néixer als Estats Units l’any 2013, a la ciutat de Los Àngeles, i un any després va néixer aquí. En aquell moment, el nostre actual president, Pau Gasol, encara estava en actiu jugant amb Los Angeles Lakers i ja feia molts anys, des que va començar a destacar com a professional, que s’havia vinculat a diferents causes socials. Un dels seus rols principals en aquest àmbit era ser ambaixador d’UNICEF.
Va voler aportar encara més, des d’una estructura que fos una fundació que tingués capacitat d’impacte sobre la societat i que pogués treure rendiment de la seva imatge pública per un propòsit social, per algun repte social que encara no estigués ben abordat. Al principi, del 2013 al 2016 aproximadament, la Fundació tenia una missió molt més genèrica: salut i educació per als infants. És al 2016 que es decideix centrar la missió de la Fundació en la prevenció de l’obesitat infantil a través de la promoció d’hàbits de vida saludables. En aquell moment la Fundació la formaven dues persones, i a partir d’aleshores es va començar a crear una estructura tècnica capaç d’abordar aquest repte, amb moltes persones que venim de l’àmbit de l’educació, de l’àmbit de la recerca, de l’àmbit més acadèmic.
La Fundació ha anat fent estudis, ha anat creixent, cada cop desenvolupant més intervencions. El principal projecte de la Fundació des del principi fins a l’any 2017 va ser la col·laboració amb Casal dels Infants Betsaida, a Badalona, on s’oferia un espai de lleure extraescolar a infants en situació de vulnerabilitat. Es va crear un equip d’educadors i educadores que feien activitats de lleure extraescolars i, a partir del 2017, es fa una repensada del pla estratègic, es dissenyen diferents estratègies d’intervenció i comença a créixer tot el projecte.
Comptar amb Pau Gasol de president i amb Marc Gasol de vicepresident deu obrir moltes portes, oi?
Sí, potser actualment ens dona més avantatges que inconvenients. En el passat –jo vaig entrar a principis del 2017 a la Fundació–, recordo que a vegades t’obria portes, però també te’n tancava d’altres. En aquell moment encara es feia molt ressò de casos rellevants, com el de la Fundació d’Iñaki Udangarín, o es van començar a destapar-se certes qüestions de la Fundació Leo Messi i d’altres fundacions d’esportistes que no beneficiaven en certs aspectes la credibilitat d’una fundació creada per un esportista professional. I, si més no, com que moltes de les fundacions d’esportistes han estat governades i dirigides a nivell tècnic per familiars o amics d’aquests esportistes, recordo que, sobretot al principi, no es percebia una elevada confiança en la capacitat tècnica i d’aportar realment a la societat. Crec que la gent tenia més la impressió que això era una acció únicament de màrqueting del Pau i del Marc, sense cap rerefons real o de voluntat d’impacte social.
Això ens va dificultar, per exemple, el fet d’accedir a beques competitives del món de la recerca en salut, on ens ha costat guanyar-nos la credibilitat; ho hem hagut de demostrar a través de la publicació de multitud d’articles científics d’alt nivell. Tot i això, encara avui en certs contextos ens costa accedir i ser competitius. Sí que a nivell públic, òbviament, et dona moltes avantatges i possibilitat d’obrir portes, però quan et fiques en el terreny de l’especialitat, el fet que tu no siguis un centre de recerca associat a la universitat tal o al centre de recerca d’excel·lència no sé quin, et limita.
Com es combat l’obesitat de nens i joves des de la Fundació?
Desenvolupem accions a través de quatre línies principals, quatre grans grups d’acció. Per una banda, volem saber més sobre els factors associats a l’obesitat infantil perquè creiem que és la principal via per aprendre models d’abordatge molt més eficients i amb més capacitat d’impacte. Per això, tenim tota una línia d’estudis observacionals que no intervenen sobre la realitat però sí que recullen dades rellevants que ens permeten investigar sobre factors de l’estil de vida, factors socioeconòmics, factors de l’entorn, que poden estar associats amb la probabilitat que un infant acabi desenvolupant l’obesitat. Després tenim una línia de programes on, a través de diferents sectors clau en els quals interactua un infant, una família en el dia a dia, promovem hàbits de vida saludables.
Després tenim un projecte en fase d’estudi d’intervenció a escoles; un altre a escoles bressol i entitats socials que treballen amb famílies que tenen infants de 0 a 5 anys; un altre en el temps de lleure extraescolar, implementat a través d’entitats socials amb infants de primària que arriba a nois, noies i famílies en situació de vulnerabilitat; un altre en entitats esportives i un altre que encara està en fase pilot, aquí a Sant Boi, que és un projecte que integra tots aquests, més altres qüestions com la coordinació amb centres d’atenció primària i amb l’hospital, que és un projecte de base municipal que pretén canviar tota l’estructura del municipi per fer-lo promotor de la salut. Encara està en fase pilot perquè necessitem seguir acumulant coneixement de com governar un macro-projecte com aquest.
Després hi ha dues línies més d’acció, a banda dels programes. Una és la sensibilització que apliquem en aquest projecte de base municipal a nivell local. Utilitzem la comunicació, i aquí sí que els germans Gasol i totes les persones rellevants al seu voltant, amb capacitat d’influència pública i política, ens ajuden molt a tenir un altaveu sobre la rellevància de la qüestió que abordem i sobre quines vies considerem que són les més eficients. I per últim, tenim una línia més d’incidència política, a nivell internacional, nacional, regional i local.
«L’esport és un bona eina per combatre l’obesitat depèn de com l’entenem»
A nivell internacional estem treballant força amb l’Organització Mundial de la Salut, amb UNICEF o amb la World Obesity Federation. A nivell nacional, hem treballat i seguim treballant molt amb el govern d’Espanya. Per exemple, vam ser els impulsors del Pla Estratègic Nacional de Reducció de l’Obesitat Infantil, que és un paquet de 200 mesures que s’estan desplegant des del 2022, que es va aprovar fins al 2030, que és el seu horitzó. I, a nivell regional, per exemple aquí a Catalunya, fa uns mesos vam fer una compareixença al Parlament que va motivar que un grup parlamentari presentés una proposta de resolució per crear un Pla Integral de Reducció de l’Obesitat Infantil. Va ser molt satisfactori perquè aquesta proposta de resolució va ser aprovada per unanimitat dins de la Comissió de Salut del Parlament.
Això insta al govern de la Generalitat a donar resposta davant d’aquesta resolució. I a nivell local, per exemple, en aquest projecte pilot que tenim aquí a Sant Boi hem aconseguit introduir la prevenció de l’obesitat dins de l’Agenda Urbana 2030 del municipi, i això implica que totes les polítiques locals hauran de tenir una mirada sensible cap a la promoció de la salut i la prevenció de l’Obesitat.
L’esport és una bona eina per combatre l’obesitat?
Depèn de com entenem l’esport. Tinc dubtes. Tal com s’entén majoritàriament en la nostra societat, et diria que no. Tal com l’entenem a la Fundació Gasol et diria que sí. M’explico. L’esport competitiu, amb un excés de competició, exclou, segrega i fa que molts infants perdin la motivació cap a la pràctica d’activitat física, cap a tenir un estil de vida actiu. L’esport, amb un caire educatiu, pedagògic, integrador i inclusiu, aconsegueix prevenir l’obesitat.
Per això, a nosaltres ens agrada dir que promovem més l’activitat física, perquè creiem que la societat ho entén millor. Promovem l’activitat física inclusiva, que les persones tinguin un estil de vida actiu, més enllà que hagin de guanyar competicions, enfadar-se cada cap de setmana perquè no han guanyat un partit, cridar o criticar l’arbitratge, o pressionar excessivament els infants per aconseguir uns resultats determinats. L’únic resultat que hauria de tenir l’esport és l’educació, la inclusió, el benestar, la integració, la interacció social, i obtenir una sèrie de beneficis tant a nivell físic, psicològic i social. Creiem que el model excessivament competitiu que té actualment l’esport en el nostre entorn no ho afavoreix. Tot i que hi ha iniciatives d’èxit, i en podríem parlar d’algunes que aconsegueixen equilibrar molt més el nivell de competitivitat, però a nivell general detectem massa competitivitat, massa agressivitat, des d’etapes molt primerenques de la vida.
I alimentar-se bé. Que això potser és complicat amb la gent més humil, en les famílies precàries
Sí, tenim diversos estudis que mostren que seguir una alimentació saludable és més car i, a més, en la darrera dècada o els últims quinze anys, el creixement del preu dels aliments no ha estat uniforme. Ha crescut més el preu dels aliments saludables que el preu dels aliments no saludables com els ultraprocessats o les begudes ensucrades.
Això fa que famílies amb menys recursos econòmics cada cop vegin més viable optar per aliments menys saludables. A més, són famílies que tenen molta pressió econòmica en altres aspectes, com dificultats d’accés a la vivenda i l’encariment que hi ha hagut en aquest sector; les exigències d’un sistema que crida a gastar constantment, encara que sigui en qüestions que realment no treballen en pro del teu benestar o de la teva qualitat de vida. Sabem que són famílies que estan més exposades a la publicitat sobre aliments i begudes no saludables, i això fa que després tinguin un major nivell de desig cap a consumir aquest tipus de productes per obtenir certes fonts de plaer. No és senzill per a les famílies que viuen en contextos de major vulnerabilitat socioeconòmica poder accedir a una alimentació saludable.
També dieu que cal dormir les hores suficients i dormir bé. No dormen prou els nostres nens i adolescents?
No és el factor d’estil de vida que veiem més desequilibrat d’entre tots els que estudiem en la nostra recerca, però és un dels més rellevants. En el moment de dormir, sobretot quan una persona està en procés de creixement, durant la infància i l’adolescència, és quan l’organisme ho equilibra absolutament tot. El cervell treballa per consolidar els aprenentatges que hi ha hagut al llarg del dia i es genera teixit nerviós, es generen xarxes de neurones que permeten consolidar aquest coneixement. Hi ha un desenvolupament cerebral. Per tant, si no deixem que el cervell tingui temps suficient per completar aquests processos, estarem fent que l’infant tingui més dificultats d’aprenentatge o de consolidar el que fa al llarg del dia. Per una altra banda, també té repercussions a nivell físic.
«L’esport, amb un caire educatiu, pedagògic, integrador i inclusiu, aconsegueix prevenir l’obesitat»
El nostre cos necessita temps per activar mecanismes de recuperació cel·lular, muscular, de tots els teixits que formen el nostre cos i per fer créixer els músculs, els ossos, els òrgans, els teixits, que és molt important en aquest procés de creixement. Què succeeix quan un infant no dorm les hores adequades? Que aquests mecanismes no tenen suficient temps, i això provoca una cascada de desequilibris a nivell físic, psicològic i té repercussions a nivell social. A nivell físic està demostrat que infants que dormen crònicament menys hores, el dia següent tenen més gana de la que tindrien si haguessin dormit les hores recomanades. Per què? Perquè el seu cos tracta de buscar altres fonts d’obtenció d’energia per anar-se construint. I una font d’obtenció d’energia, a part de la son i la recuperació cel·lular que hi ha durant el son, és la ingesta de quiilocalories, la ingesta de nutrients. Això està demostrat. També ho està que infants que dormen menys tendeixen a buscar opcions d’aliments més hipercalòrics, i normalment els més accessibles són productes ultraprocessats, excessivament ensucrats, fàcils de consumir, i això tampoc beneficia el desenvolupament físic. A nivell psicològic és evident que qualsevol persona que dorm menys del que el seu cos necessita, el dia següent està més irritable i té menys ganes, per exemple, d’estar a classe i prestar atenció o té una actitud més passiva durant el dia.
Això també li resta oportunitats d’aprenentatge i el fa estar més irritable. I aquesta major irritabilitat fa que les relacions socials que pugui tenir siguin més desadaptatives, hi hagi més oportunitats de conflicte, de ser emissor o receptor de bullying. Hi ha una cascada de fets que sabem que no afavoreixen el desenvolupament de l’infant darrere del dormir poc.
«Les famílies amb menys recursos econòmics estan més exposades a la publicitat sobre aliments i begudes no saludables»
El percentatge de nens i joves obesos s’ha multiplicat per quatre des del 1990. Què ha passat?
Això, a nivell mundial i fins el 2022. En aquests 32 anys de seguiment han succeït moltes coses. Podríem resumir-ho en que, principalment, han canviat els sistemes socials i econòmics en què creix la majoria d’infants al món. Aquest canvi sistèmic està portant com a conseqüència que els infants no tenen els seus drets protegits. Un dels drets és el dret a la salut, i no tenen protegida la possibilitat de créixer en un entorn que promogui la seva salut i el seu benestar incondicionalment.
Cada cop els infants reben més atemptats al seu desenvolupament saludable. Això té repercussions i una és l’obesitat infantil, que al final és només un símptoma, una conseqüència que no estem garantint una protecció plena de la infància i el seu creixement saludable. No és l’únic símptoma o la única conseqüència. N’hi ha d’altres que persones especialistes en educació també les estan identificant com ara problemes d’atenció dins de les aules, major conflictivitat, creixement del bullying. Quan hi ha uns estils de vida no saludables o desequilibrats, hi ha una cascada d’esdeveniments.
Un dels fets fàcilment mesurables és l’obesitat infantil, però hi ha d’altres conseqüències a nivell educatiu, psicològic, social,… inclús, diria, desigualtats, de pobresa infantil, que estem veient en les darreres dècades que s’estan tendint a cronificar.
Hi ha comunitats o països on això es noti més que en altres?
Sí, fa tres dècades, països denominats d’alts ingressos ja presentaven xifres elevades d’obesitat en la infància; entre ells estava Espanya. A Espanya, tenim dades des de l’any 2000 i fins l’any 2019, i la prevalença d’obesitat infantil en infants de gènere masculí era molt similar entre l’any 2000 i l’any 2019-2020. El que ha crescut significativament és la prevalença en les nenes. Partien d’un punt més favorable que els nens l’any 2000 i han duplicat la seva prevalença en dues dècades. Això normalment succeeix en epidèmies que tenen un fort component sistèmic i que el sistema no és capaç de corregir o autocorregir-se per modificar aquest patró. Al final, són epidèmies que comencen en certs col·lectius de la societat I que acaben estenent-se a tots els col·lectius. És el que estem veient amb l’obesitat infantil.
Creiem, i a més l’evidència ho demostra, que intervencions de promoció de la salut amb un caire molt individualista, que posa el pes de la responsabilitat sobre els propis infants o sobre les seves famílies no funcionen, i que cal promoure canvis molt més estructurals a través de polítiques públiques que estiguin molt ben coordinades amb les intervencions de salut pública i de promoció de la salut. Què és el que ha canviat? Que s’ha començat a imposar un sistema social i econòmic que desprotegeix els infants cap a un desenvolupament saludable.
Com ha evolucionat l’obesitat al Tercer Món?
L’any 1990, en aquests països dominava la desnutrició front a l’obesitat infantil. La desnutrició encara existeix, malauradament, en molts països del món, però l’obesitat infantil ha començat a dominar per sobre de la desnutrició. També en països d’ingressos baixos i mitjos. Pràcticament a tot el continent de Sudamèrica ara mateix domina l’obesitat per damunt de la desnutrició, quan l’any 1990 dominava la desnutrició claríssimament. O a certes parts de l’Àfrica, com al nord o Sudàfrica, també ha començat a dominar l’obesitat per davant de la desnutrició com a epidèmia en la població infantil. I també a molts països d’Àsia. Fa trenta anys dèiem que l’obesitat era una problemàtica de països d’alts ingressos. Què ha succeït? El mateix que deia abans, com quan tires una gota d’oli sobre d’una bassa, que progressivament si no fas res per treure aquella gota l’oli es va escampant a tota la superfície. A Espanya, amb l’exemple que posàvem del cas de diferències entre gèneres en l’evolució de l’obesitat infantil, o al món amb l’extensió del que era una epidèmia només d’alguns països a gairebé tots.
«L’obesitat infantil és un símptoma que no estem garantint una protecció plena i un creixement saludable de la infància»
Qui són els beneficiaris fonamentals de la feina de la Fundació?
Infants i famílies que viuen en contextos de vulnerabilitat socioeconòmica, que cada dia han d’afrontar desigualtats, i que les desigualtats socioeconòmiques que experimenten acaben determinant en gran mesura el seu estat de salut actual i futur. Nosaltres tractem d’equilibrar una mica aquesta desigualtat amb tota la força que podem, tot i que necessitem, insisteixo, d’aquests canvis sistèmics per aconseguir equilibrar-ho del tot. Nosaltres volem generar una societat menys desigual, més homogènia i amb major igualtat d’oportunitats per a tothom. Actualment, néixer en un context socioeconòmic o un altre fa que estiguis més o menys protegit davant d’un entorn que vol que no et desenvolupis de forma saludable i que constantment t’està venent opcions no saludables.
Quin balanç feu dels dotze anys de funcionament de la Fundació?
Abans de treballar a la Fundació ja em dedicava a la investigació sobre l’obesitat infantil; des de l’any 2007, parcialment, i des de l’any 2010 exclusivament. Veig que hi ha hagut una progressió rellevant i que la Fundació ha contribuït a posar aquesta qüestió en l’agenda pública i política. Abans ens sentíem com uns quants recercaires que miraven d’alertar però ningú ens feia cas. Ara sembla que sí que hi ha una reacció. Potser no és tant contundent i urgent com caldria, però sí que hi ha hagut una reacció per part dels polítics, per part de les institucions i per part d’altres entitats que cada cop estan més sensibilitzades cap a aquesta qüestió. Estem en el camí adequat perquè és un camí molt basat en l’evidència científica que nosaltres produïm o que produeixen altres grups de recerca a nivell mundial. Això fa que el desenvolupament a vegades sigui una mica més lent, però molt més segur en pro del benefici de la societat, que és el que volem. Quan vaig entrar a la Fundació ens demanaven que el que féssim tingués impacte real sobre la societat. I l’estem començant a demostrar amb números. Els nostres estudis d’intervenció estan mostrant que a curt termini som capaços de promoure hàbits de vida saludable i de reduir la probabilitat d’aparició de l’obesitat infantil. Necessitem més anys per demostrar si això es trasllada també en efectes a llarg termini.
«La desnutrició encara existeix, però en molts països del món l’obesitat infantil ha començat a dominar per davant d’ella»
El Pla Estratègic Nacional per la reducció de l’obesitat infantil té com objectiu que l’obesitat infantil hagi disminuït un 25% l’any 2030. S’aconseguirà?
És un objectiu molt ambiciós, però tant l’actual Ministeri de Sanitat com l’anterior, la Fundació Gasol i tota la resta de ministeris que estan involucrats en el Pla Estratègic Nacional de reducció de l’obesitat infantil estan fent accions molt decidides. Potser ens agradaria que el ritme de presa de decisions polítiques fos més intens. També entenem que, a vegades, hi ha certs canvis que no són senzills de dur a terme, però ja hi ha accions o fets implementats dins del territori. Recentment, el Ministeri de Consum ha aprovat un reial decret que regula els menjadors escolars i els aliments i begudes que es poden vendre en centres educatius, per exemple. El Ministeri d’Educació va generar una guia d’escoles promotores de la salut que és referent a Europa i que està basada en el model europeu d’escoles promotores de la salut que ja s’està promovent a tot Espanya.
El Ministeri de Sanitat està treballant molt intensament per desplegar el projecte ‘Tardes con plan’, que oferirà una opció de lleure saludable a infants en situació de vulnerabilitat durant els dos propers anys. Ho està fent gràcies a fons europeus, i arribarà a més de 200.000 infants en situació de vulnerabilitat. S’ha generat una taula de treball polític i tècnic entre divuit ministeris del govern d’Espanya que tenen competències en algunes de les 200 mesures que inclou aquest Pla Nacional, perquè és un pla molt transversal, implicant polítiques d’indústria, d’economia, d’agricultura, de consum, de sanitat, d’educació, de transport, d’agenda urbana, de reducció de desigualtats de gènere, i això implica moltíssims ministeris.
«Canviar un sistema no és senzill, i més quan hi ha tants interessos econòmics darrere»
Creiem, però, que estem en el camí adequat i que aquest objectiu es complirà. És una qüestió de ritme, no pas de direccionalitat. Creiem que s’està agafant la direccionalitat correcta, però potser caldria que bufés més vent perquè el vaixell arribés abans a port. Canviar un sistema no és senzill, i més quan hi ha tants interessos econòmics darrere. El canvi que estem proposant és molt substancial. A nosaltres ens sap molt de greu veure com generacions d’infants estan creixent sense tenir el 100% dels seus drets protegits. A vegades, inclús diria que un punt d’impotència també sentim, pel fet de veure que la Fundació està treballant tan intensament com pot amb els recursos que té, però que hi ha molts infants en el nostre context que estan creixent amb uns hàbits de salut que no beneficien la seva salut actual i futura, entenent salut com el complet benestar físic, psicològic i social.
