Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Recuperar el poder perdut. Desmuntant el diagnòstic
Gemma Garrigosa Alegre | Tarannà Edicions
En aquest llibre l’autora explica la seva experiència personal després d’haver-li diagnosticat una artritis reumatoide severa, una malaltia inflamatòria crònica que deteriora progressivament les articulacions afectades. Pot provocar dolor i problemes de mobilitat que poden arribar a ser discapacitants o fins i tot es pot acabar en una cadira de rodes.
La protagonista de la història destaca que hi ha dues paraules –crònica I degenerativa– que ho van fer saltar tot pels aires; van suposar un punt d’inflexió per a iniciar, d’una banda, un procés d’introspecció i de treball personal per esbrinar les causes que l’havien dut a aquella situació, i, de l’altra, per a introduir canvis importants en la seva vida, tan a nivell de pensaments, alimentació, actituds, etc: «Tan bon punt em vaig aixecar de la cadira vaig saber que no em conformaria que em determinessin la vida dues paraules com aquelles, una de curta i l’altra llarga, una densa com una pedra i l’altra limitant com un mur», recorda.
Es tracta d’una història de lluita i de superació personal en la qual, després de quatre anys, es pot assegurar que s’ha “recuperat el poder perdut”.
Crear, crecer, criar
Eva Medina Rodríguez | Desclée de Brouwer
Aquest és un llibre dedicat sobretot a les famílies amb criatures, partint d’un testimoni íntim i personal sobre la maternitat, la resiliència i el poder transformador de l’amor. Un camí personal que l’autora, psicòloga, mare i dona marcada per una infància difícil, patint maltractaments a casa, explica com transforma aquestes ferides en eines per acompanyar i ajudar altres famílies.
És una obra molt personal que analitza com, en cuidar el seu fill, es va trobar cara a cara amb les seves pròpies ombres. És el somni d’una nena que, malgrat que la seva situació, vol ser psicòloga i escriptora i que troba en la maternitat la manera de dur a terme aquestes dues vocacions.
Un llibre pels qui busquen criar els seus fills en consciència i autenticitat, on es pretén que cadascú trobi la manera pròpia de criar-los. És una guia orientadora perquè, a partir de la vivència personal, mira de trobar manera de criar, créixer i crear.
Irreductibles: Cómo hacer frente a la gordofobia
Kate Manne | Capitán Swing
L’autora és Doctora en Filosofia per l’Institut Tecnològic de Massachusetts i professora associada d’aquesta matèria en la Universitat de Cornell de Nova York. Està especialitzada en filosofia moral, social i feminista, i va ser investigadora júnior de la Harvard Society of Fellows entre 2011 i 2013. Escriu en nombrosos mitjans i és una conferenciant molt activa.
Diu l’autora en la introducció que serveix per explicar l’objectiu i el contingut del llibre: “M’he adonat que els nostres cossos no són el problema. El problema és el món que està immers en la gordofòbia. I ho podem combatre”. I un altre fragment que volia destacar: “Les infàncies grosses també pateixen discriminació per part del professorat. És habitual que el personal docent expressi estereotips negatius basats en el pes cap al seu alumnat més gran, assumint que tindran un pitjor acompliment en tasques de raonament, els costarà més l’exercici físic i tindran pitjors habilitats socials”.
El llibre finalitza amb una extensa bibliografia i altres recursos classificats en tres blocs: Sobre gordofòbia o experiència de vida grassa i les seves interseccions, sobre la cultura de la dieta en relació amb la gordofòbia i sobre alimentació intuïtiva i la seva crítica. Pot resultar interessant de llegir si el vostre pes no està dins els estàndards oficials, però també si teniu professions relacionades amb la infància. Perquè el de la gordofòbia és un estereotip que també cal denunciar.
Jordi Chicletol | DashBook
El comunicador, agitador cultural i creador de contingut Jordi Chicletol comparteix la seva experiència com a víctima de bullying. L’assetjament escolar que va rebre als set o vuit anys per la seva condició homosexual el va portar a la construcció d’un personatge per protegir-se que gairebé acaba amb la seva vida: «Aquest llibre explica com aquest personatge se’m va anar de les mans, com vaig tocar fons —amb una experiència molt propera a la mort inclosa— i com, fa poc, m’he començat a perdonar», apunta l’autor.
Un llibre entre el relat personal i els fenòmens de la cultura pop –de Britney Spears a Amy Winehouse– que aborda des de comportaments obsessius, bullying, depressió, abusos de poder i addiccions. Una història de superació i de reconstrucció personal que es reflexa en situacions que tothom coneix de la cultura popular.
Hospital Sant Joan de Déu: una organització «girafa»
Manel del Castillo, Jordi Juan, Lourdes Campuzano | Planeta
L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona és el primer hospital creat a Espanya (1867) i un dels més antics d’Europa, i ha hagut d’afrontar diverses transformacions al llarg de la seva història. L’any 2013, la direcció del centre va prendre una decisió transcendental per a la seva història: en un context de crisi i retallades va optar per obrir les portes a pacients d’arreu del món. Els responsables del centre van poder fer aquest pas perquè deu anys enrere, ja havien decidit fer-ne un altre, treballar per esdevenir un centre de referència estatal en malalties pediàtriques complexes.
El llibre explica una història de superació col·lectiva que ha permès convertir un hospital pediàtric local en un centre de referència internacional. L’obra detalla el model d’organització que ha fet possible aquesta transformació a través de la veu de persones que van viure aquesta transformació des de dins. Entre elles, la dels tres autors: El Dr. Manel del Castillo, fins aquest abril gerent de l’Hospital; el periodista Jordi Juan, pare de pacient i director del diari La Vanguardia; i Lourdes Campuzano, periodista i responsable de continguts de l’Hospital. També s’inclou el testimoni del germà Quim Erra, conseller general de l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu; Toni Arias, director del Departament Internacional (2013-2023) i l’encarregat de recórrer el món buscant acords amb governs i fundacions per poder tractar pacients a l’Hospital; Maria Josep Planas, directora de Planificació i Qualitat (2003-2017) i que va impulsar iniciatives d’humanització molt innovadores. I també diferents professionals que eren a primera línia d’assistència: Juanjo García, cap de Pediatria entre 2013 i 2025; Jordi Carranza, portalliteres; Charo Cintora, infermera especialista en Pediatria; Ofelia Cruz, pediatra oncòloga, i Rebeca Sánchez, mare d’una pacient i membre del Consell de Famílies de l’Hospital.
Els beneficis obtinguts amb la venda del llibre en concepte de drets d’autor seran destinats a l’Hospital.
¿A qué responde la educación inclusiva?
Maria Teresa Rascón i Ignació Calderon Almendros (coord) | Octaedro
Aquest llibre és una obra breu, però intensa, que situa el focus en una realitat incòmoda: el patiment invisibilitzat dins les escoles, especialment el que viuen infants i joves etiquetats per la discapacitat o la diferència.
L’obra s’organitza en dues parts clarament diferenciades: per una banda, els relats breus construïts des d’experiències reals que exposen situacions d’exclusió, estigmatització o violència simbòlica a l’àmbit escolar, donant veu directa a alumnat, famílies i professionals. Deixa en evidència com el sistema educatiu pot arribar a negar la diferència en comptes d’integrar-la. Vertaderament, el to és deliberadament dur: no busca consolar, sinó incomodar la lectora o el lector i fer visible allò que normalment queda ocult. La segona part acompanya els relats amb una reflexió teòrica basada en la investigació acadèmica. Aquí s’aborden qüestions clau com l’impacte del diagnòstic i l’etiquetatge o bé les conseqüències emocionals: vergonya, resignació, dany a l’autoestima… Crítica a un sistema escolar que exigeix adaptació de l’alumnat en lloc de transformar-se.
El missatge central que ens mostren les i els autors que coordinen aquest llibre coral és clar: la inclusió no es pot limitar a discursos, ha d’implicar un canvi estructural i cultural a l’escola, treballant des d’uns conceptes ben definits. El marc conceptual està basat en les premisses que l’educació inclusiva sorgeix com a resposta al patiment generat per l’exclusió escolar i que les narratives personals són una eina poderosa per comprendre i transformar la realitat educativa.
El llibre es mostra un alt grau d’impacte emocional, amb uns relats que connecten la teoria i l’experiència real, a vegades dura, aportant una mirada crítica poc complaent amb el sistema educatiu. Una obra que ofereix més consciència i reflexió que no pas eines concretes, però valuosa pel seu valor ètic, que va més enllà del discurs superficial sobre inclusió. Més que explicar què és l’educació inclusiva, respon a per què és necessària i urgent, mostrant el cost humà de no aplicar-la. Tot un repte per al món educatiu per donar rellevància al sentit sistèmic i la persona, i que en el col·lectiu “Quererla es crearla”, promouen una vertadera societat i educació inclusiva.
