Actualitat

Claus per entendre la polèmica al voltant del nou model de transport sanitari

Ara fa prop d’un any, pocs mesos abans de què acabés la legislatura d’Artur Mas, es va celebrar el concurs públic per adjudicar la concessió del transport sanitari a Catalunya, una de les que més diners mou: 214 milions d’euros anuals per un període de 6 anys prorrogable fins a un màxim de 10 anys. El concurs suposava també la implementació d’un nou model de gestió del transport sanitari, que es va començar a desplegar el 3 de novembre a Lleida i va continuar fent-ho de manera esglaonada a les diferents regions catalanes. Repassem les claus al voltant d’un model que ha aixecat polèmica des de la mateixa adjudicació a les empreses contractades fins a la seva implantació i que ha portat -arran d’una denúncia de la CUP- a la Fiscalia a investigar l’adjudicació de part del servei a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC).

Un concurs qüestionat

La primera polèmica arriba amb la celebració del mateix concurs. En els darrers mesos amb Boi Ruiz al capdavant de la Conselleria de Salut es convoca el concurs per adjudicar el servei de transport sanitari urgent i el no urgent. El resultat: Transport Sanitari de Catalunya (TSC) s’emporta directament o indirectament -a través d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE)- set dels tretze lots totals. Li corresponen les regions de l’Alt Pirineu, Girona, la Catalunya Central, Barcelonès nord i Maresme o Barcelona ciutat, entre altres. També s’emporten bona part del pastís la UTE Egara-La Fuente, a qui s’adjudica les regions de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Falck, amb les regions de Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat i el Vallès.

Després de conèixer el resultat de l’adjudicació, diversos licitadors presenten a l’abril recursos especials en matèria de contractació i el Tribunal Català de contractes del sector públic (TCCSP) els estudia. Al juliol, aquest òrgan desestima totes les al·legacions presentades i el Servei Català de la Salut (CatSalut), que és l’òrgan contractant, reprèn el procés d’adjudicació del concurs de transport sanitari per formalitzar els contractes amb les empreses adjudicatàries.

Concentració del transport urgent i no urgent

El nou model, a diferència de l’anterior, suposa concentrar la gestió del transport sanitari en mans del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques). Fins llavors el SEM, empresa pública, s’encarregava només del transport urgent -desplaçament en cas d’emergència- i la resta, el no urgent, estava en mans del CatSalut. És a dir, que amb el nou model, el trasllat programat entre el domicili de l’usuari i un centre sanitari, o a la inversa, o entre dos centres sanitaris, per a la realització de proves diagnosticoterapèutiques o tractaments especialitzats, també passa a ser gestionat pel SEM.

Amb l’adjudicació del darrer concurs públic del transport sanitari català i la formalització dels contractes a l’estiu, entra en vigor aquest nou model de gestió. Segons diu llavors Salut, les bases del concurs inclouen la subrogació del personal tal i com estableix el conveni laboral del transport sanitari i es mantenen les hores i el nombre de vehicles. Treballadors de diverses regions però comencen a denunciar els retards en el transport no urgent. Gent que va tard a fer-se una ressonància o simplement que ha d’esperar hores després de la diàlisi fins que el vehicle ve a recollir-lo, són algunes de les situacions que descriu el tècnic sanitari Artur Giménez a aquest diari.

Canvis en els vehicles

La introducció de nous vehicles, els anomenats Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), són una de les novetats del model, pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Aquest diari recollia fa uns mesos les queixes de diversos treballadors respecte aquests nous vehicles. A Palamós, per exemple, hi ha dos equips, un Vehicle d’intervenció ràpida (VIR), amb un metge i un tècnic i una Unitat de Suport Vital Avançat (USVAi) que compta amb un tècnic i una infermera. “Sense una infermera al costat costa molt fer segons quin tipus d’intervencions”, assenyalava David Gràcia, metge assistencial del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) de l’Hospital de Palamós.

“Una altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients, està arribant més tard que altres vehicles, fet que pot suposar un problema ja que hi ha un tipus de vehicle, els de Suport Vital Bàsic, que només compten amb dos tècnics i no compten amb cap metge. És el cas de Lleida, on el VIR està situat a Alcarràs”, es queixava a aquest mitjà el secretari del sector Transport Sanitari UGT de Catalunya Ramon Vilella fa uns mesos. El conseller de Salut, Toni Comín, ha reconegut en el Ple del Parlament aquest dijous que “si bé es confirmen de forma parcial els avantatges dels VIR, aquests no ho fan de manera suficient”.

També sobre els vehicles, Artur Giménez, denuncia a aquest mitjà que per exemple a les Terres de l’Ebre s’han retallat unitats de Suport Vital Bàsic, que són “les primeres a arribar”, segons explica. A més, diverses unitats que abans feien 24 hores ara només en fan 12. “A la nit tenim 13 ambulàncies de SVB per totes les comarques de les Terres de l’Ebre, és insuficient”, afegeix aquest treballador.

Desplegament desigual al territori

Altres queixes reconegudes aquest dijous pel conseller de Salut és que alguns dels problemes que presenta el nou model és que els temps de resposta no són homogenis a tot el territori. Així ho ha anunciat aquest dijous Comín al Parlament, on ha avançat alguns dels resultats dels informes de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i del Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre el nou model de transport sanitari, a qui va encarregar avaluar els resultats del model els darrers mesos. En aquest sentit, Comín ha admès “problemes d’implantació”.

La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, explica a aquest mitjà que “el problema és com està plantejat el model en si mateix ja que no té en compte el territori”. Segons ella, el model pot funcionar a Barcelona ciutat però no en territoris heterogenis.

Conseqüències de la implantació

Més enllà de les denúncies de plataformes com ‘Salvem les ambulàncies de les Terres de l’Ebre’, que consideren que el nou model menysté la qualitat assistencial, les conseqüències de l’adjudicació del transport sanitari i la implantació de l’anomenat sistema de transport integral han arribat més lluny. Entre algunes de les conseqüències hi ha la investigació per part de la Fiscalia de l’adjudicació del servei d’ambulàncies arran de la denúncia de la CUP sobre l’oferta “manifestament incompleta” de l’empresa TSC, que va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Sant Joan de Déu.

D’altra banda, el departament de Salut va encarregar a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i al Servei Català de la Salut (CatSalut) avaluar la implantació del transport sanitari. Segons Salut, els informes sobre el nou model es troben en la fase de finalització i s’entregaran a la presidenta a la Comissió de Salut en els propers dies. Tot i que és a partir de llavors quan segons Comín podran prendre decisions “de manera rigorosa”, el conseller ja ha avançat aquest dijous que destituirà la cúpula directiva del SEM i obrirà un concurs públic per renovar-la.