Aquest és un article publicat a eldiario.es
Els EUA van sacrificar la salut dels seus soldats -i de pas de la població espanyola- per minimitzar l’accident nuclear de Palomares. Una sèrie de documents desclassificats i testimonis del personal implicat en la recerca de les quatre bombes termonuclears que van caure a Almeria el 1966 mostren ara com la preocupació del Govern nord-americà es va centrar en trobar una de les bombes extraviades i amagar la dimensió de l’accident el més ràpidament possible a costa, fins i tot, de la salut dels seus militars, la població i el medi ambient, segons ha revelat el diari The New York Times.
La documentació mostra que la Força Aèria nord-americana va permetre que els seus militars transportessin tones de terra contaminada amb plutoni i treballessin en les àrees radioactives sense protecció. Van ser carn de canó en una operació de neteja que qualifiquen com caòtica.
L’expert en química assignat pels militars a aquesta operació, Wright Langham, va exposar en un informe secret que els soldats portaven com a respiradors màscares quirúrgiques “tot i que no fan molt des del punt de vista de la protecció. Però si feien que es sentissin millor, deixàvem que les portessin”. I va confirmar que “rarament complíem els estàndards que marcava el manual de salut per a aquest tipus d’operacions”. A Langham, conegut com el Dr. Plutoni, no li va preocupar aquesta manca de rigor: “El problema no és de l’operació sinó del manual”, ha exposat.
Segons el seu testimoni, aquest manual indicava que s’havia de “portar cobertors, botins, tapar-se els cabells, respiradors, guants… això diu el manual. Així que alguns van intentar que es fes alguna cosa que recordés a aquest equipament”. Però van deixar de fer-ho perquè es van trobar que “provocava confusió en la població local perquè preguntaven. Com pot ser que aneu així vestits i a nosaltres ens deixeu anar amb la roba de carrer?”.
2.000 euros mensuals en cures mèdiques
El físic nuclear, Francisco Castejón, explica ara que “el més nou és comprovar com EUA va ser capaç de sacrificar als seus soldats per tal de mantenir el secret. No ja a la població d’un país com Espanya sinó a la seva pròpia gent”.
The New York Times ha rastrejat al personal que va treballar allà durant l’hivern de 1966. De 40 veterans contactats, 21 havien desenvolupat algun tipus de càncer. Nou havien mort per aquesta malaltia. Les autoritats nord-americanes han sostingut que les anàlisis que es van fer durant les tasques de neteja i rescat van indicar que els nivells de contaminació per plutoni per als soldats eren baixos excepte en 10 persones.
Negar una possible associació entre malalties i l’exposició del plutoni de Palomares implica alliberar les arques militars de cobrir les despeses mèdiques. Un dels veterans que ha parlat assegura que el tractament dels seus tumors suposa uns 2.000 euros al mes.
Les noves evidències inclouen els testimonis d’alguns implicats en els equips d’analítica que confessen que no es va seguir el protocol: “Seguíem el protocol? Per descomptat que no. No teníem ni el temps ni els equips”. El cap d’anàlisi radioactius de les forces armades -el Dr. Odland- va veure que hi havia nivells alarmantment alts però va acabar decidint que provenien de l’exterior no dels organismes dels soldats així que va descartar 1.000 anàlisis. Ara es qüestiona la seva pròpia decisió. Diu que no tenien manera de saber si era “la fi del món o que tot estava bé”. Després també va descobrir que el plutoni en els pulmons podia no veure’s reflectit en les anàlisis d’orina. “Tot el que es pot fer és abaixar el cap i dir que ho sents”.
El paperot
En aquesta cerimònia, els militars van allotjar a alguns efectius en les cases dels vilatans per representar que s’estaven fent mesuraments de radiació. Un paripé, segons ha explicat al diari nord-americà un d’aquests supòsits tècnics que no tenia cap formació en aquesta matèria. Es tractava d’un cuiner de 22 anys llavors qui assegura que els van dir que apuntessin els mesuradors geiger a qualsevol cosa que els demanés la població però amb l’interruptor apagat: “Se suposava que havíem de fingir les nostres lectures per no causar problemes amb els veïns”.
Així que la radiació va fer, més o menys, el seu treball verinós en els organismes que van estar exposats amb poc o, possiblement, un seguiment equivocat. El mateix Ciemat espanyol va avisar als EUA una dècada després que no trobaven relació entre el plutoni en els pulmons i les anàlisis d’orina dels que portaven aquesta radiació: aquestes proves no servien per detectar la contaminació pulmonar. Amb tot, les forces armades nord-americanes continuaven confiant en les proves d’orina per descartar problemes en un altre document de 2001.
A més, els EUA es va desentendre del que havia deixat darrere. Un cop passada la tempesta de l’accident, el compromís dels EUA amb l’acord signat amb Espanya per estudiar les conseqüències que el plutoni podria implicar a la població va ser bastant pobre. De fet, un informe intern del Departament d’Energia nord-americà confessava el 1978 que només havien aportat el 15% dels fons compromesos. Quan Espanya va informar que dues persones, nens quan l’accident, havien mort per leucèmia, els documents de l’Executiu nord-americà “no suggereixen que fossin investigats o que s’establís un programa públic de vigilància de salut pública”.
Acord sense contracte per netejar
A dia d’avui, “ningú posa en dubte que tota aquesta zona segueix contaminada de radiació”, recorda Castejón. Palomares es va contaminar amb alts nivells de plutoni. El mateix estudi de situació del Departament d’Energia nord-americà ara desclassificat va reflectir “dues àrees amb contaminació significativa: 500 micrograms de plutoni per metre quadrat a 5-10 peus de la zona d’impacte i al voltant de 20 micrograms a mitja milla de distància”. L’àrea està tancada però això només impedeix que les persones es passegin per allà. No que la radiació s’estengui per les escasses pluges, el constant vent o els animals que ronden.
“Cada vegada es detecta més americi 241”, indica el físic nuclear. Aquest és un compost que deriva del plutoni que portaven les bombes. L’isòtop plutoni 241 emet radiació alfa, amb poc abast que no penetra per la pell. El seu problema arriba per la ingestió o la inhalació de pols carregat amb aquest isòtop. Per aquest motiu es relaciona amb tumors de pulmó, os o fetge. Però el americi 241 és un emissor de radiació gamma molt penetrant. “Si el americi està a deu metres de profunditat pot no sortir però si està a deu centímetres, els salva sense cap problema”, aclareix Castejón.
El 19 d’octubre passat Espanya i els EUA van signar un nou document sobre la neteja a Palomares. Ja venia arrossegat per una clàusula que especificava que el document era una declaració d’intencions i que no implicava “cap obligació”. L’actual alcalde de Cuevas d’Almanzora (al qual pertany Palomares), Antonio Fernández-Llíria, explica que no hi ha hagut cap treball a la zona.
El Ciemat, que és l’encarregat del seguiment de la població, l’ha informat oficialment que el Govern nord-americà “es nega a signar cap acord amb un Executiu en funcions” i la neteja continua sense iniciar-se, assegura. Així que segueix paralitzat aquest nou projecte que es va escenificar amb una encaixada de mans entre el secretari d’Estat John Kerry i el ministre d’Exteriors, José Manuel García Margallo. De fet, el Ministeri de Defensa espanyol assegura que no té competències en aquest pla.
“La zona segueix limitada i la població segueix acudint a les seves revisions”, repeteix Fernández-Llíria però “han estat tantes vegades les que se’ns ha dit que s’anava a netejar i després res…”, es lamenta, posant l’esperança en “a veure si amb la propera visita de Barack Obama hi ha bones notícies per a Palomares”.
