Les reformes que es plantegin han de recuperar les característiques que van definir el model en la seva etapa de construcció i que, amb el pas del temps, s’han anat diluint. Entre elles, la diversitat de proveïdors i de formes de gestió, la separació de funcions entre el finançament i compra de serveis i la seva provisió, i l’autonomia de gestió dels centres, establiments i serveis sanitaris. 

Encoratjo al Servei Català de la Salut a què, a més d’introduir la figura de membres independents, revisi les composicions dels actuals òrgans de govern de les entitats del sector públic de la salut per tal de “desfuncionaritzar-los” i donar entrada a saba nova provinent de la societat civil.

Ens hem de plantejar competir amb el sector privat, ignorar-lo o establir un marc de col·laboració del sector privat amb els serveis públics del Sistema Nacional de Salut? Considero que un sistema sanitari per a tothom del segle XXI ha de ser inclusiu i comptar necessàriament amb tots els agents, també els privats.

A més de recentralitzadora i negacionista amb les conseqüències que per a la salut té el canvi climàtic, el programa electoral de VOX per a la Sanitat vol derogar lleis orgàniques cabdals (llei de la salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs, i la llei reguladora de l’eutanàsia) i limita l’atenció sanitària pública als immigrants sense papers només a casos d’urgència vital i malalties infecto contagioses