Browsing: ELS REPTES DE LA SANITAT

Si volem un sistema públic sostenible, cal invertir de debò en recursos humans i reconèixer la tasca de les infermeres com el que és: imprescindible.

És urgent planificar noves infraestructures hospitalàries en les àrees metropolitanes més tensionades, com la segona corona metropolitana de Barcelona, però també reforçar la xarxa d’atenció primària i comunitària que puguin resoldre el 80% dels problemes de salut abans que arribin als hospitals. També cal revisar la distribució territorial dels equipaments i del personal per assegurar l’equitat en l’accés al sistema, evitant que la desigualtat entre àrees urbanes i rurals se segueixi incrementant.

Quan la promoció funciona, es redueixen desigualtats, s’enforteix el capital social i millora la qualitat de vida. Més enllà d’una millora sanitària, és una política de desenvolupament.

Incorporar la veu de les infermeres, reconèixer el seu lideratge i garantir les seves condicions professionals no és només una qüestió de justícia: és una condició necessària per a l’èxit de qualsevol reforma sanitària profunda.

Allò que canvia inèrcies és la continuïtat, la integralitat i la coordinació, que eviten duplicacions, proves innecessàries i itineraris laberíntics

Ens calen canvis i flexibilitat en molts àmbits: des del sistema d’accés als estudis de grau de Medicina fins al desenvolupament de la carrera professional dels metges, l’organització i autonomia dels equips, les millores retributives, les polítiques de retenció del talent. I ens cal, també, deslliurar els metges de tasques burocràtiques.

Les reformes que es plantegin han de recuperar les característiques que van definir el model en la seva etapa de construcció i que, amb el pas del temps, s’han anat diluint. Entre elles, la diversitat de proveïdors i de formes de gestió, la separació de funcions entre el finançament i compra de serveis i la seva provisió, i l’autonomia de gestió dels centres, establiments i serveis sanitaris.