S’està dibuixant l’escenari sanitari post Covid i, de moment, no sembla encaminat a donar resposta a les necessitats de la majoria de la població ni al reforçament de l’atenció primària (AP) i els sistemes públics de salut

Estem convençudes que el futur de l’atenció a la salut passa pel lideratge de les infermeres i per fer valdre les cures dins del sistema sanitari i també dins de la societat. Per això, les infermeres han de ser presents a tots els nivells, polítics i socials, on es prenguin decisions, per assegurar que el dret a la cura i l’atenció a la salut es prioritzen per sobre d’altres possibles interessos

Aquest és un posicionament conjunt del Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Rebel·lió Atenció Primària, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) amb relació a la campanya de vacunació.

No hi ha cap reforç de personal per fer la vacunació ni gestionar les trucades de programació i desprogramació, els pocs recursos que han arribat en els darrers mesos són clarament insuficients i ja han estat absorbits per l’activitat quotidiana dels CAP

La situació és molt fràgil, el sistema trontolla, les necessitats de la població són molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat crític es precisen bones orientacions per sortir-ne amb èxit, és a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat.

Sense garantir l’alimentació i l’habitatge, sense protegir els llocs de treball quan les persones emmalalteixen o han de complir una quarantena, sense agilitzar alternatives habitacionals per fer un correcte aïllament, la resposta sanitària sempre serà insuficient i tardana

Cal un pla d’acció conjunt de tots els sectors professionals que conformen l’atenció primària (infermeria, medicina, administració, auxiliars, treball social) i de les forces sindicals, socials i polítiques per aconseguir millores urgents i realitzables a curt termini que han d’anar dirigides a que el sistema faci un gir resolut cap a l’atenció primària

El Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària pateix del mateix mal de sempre: està fet pensant en una AP subalterna, sense capacitat de coordinació de la resta d’actors del sistema, i que dóna una atenció fragmentada sense tenir la longitudinalitat i la fortalesa d’uns i unes professionals de referència com un immens valor a preservar. A la pràctica el pla és només una proposta de mínims per a afrontar la crisi de l’AP que la pandèmia del COVID ha accentuat.

El model que ha funcionat fins ara a Catalunya, definit per la LOSC de 1990, està esgotat i al llarg dels anys ha demostrat greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la població, com també per aconseguir un òptim aprofitament social dels recursos que s’hi dediquen

El Departament de Salut i el CatSalut destinen recursos al SEM per dur a terme tasques que pertoquen a l’Atenció Primària i a Salut Pública, resultant un fracàs estratègic estrepitós