Recorregut cronològic i conceptual sobre el model pediàtric que pretén respondre als problemes i reptes que se’ns plantegen en l’actualitat davant la iniciativa d’un nou model de concentració de pediatres en el sistema de salut públic català.

A l’atenció primària no necessitem una nutricionista per a 50.000 persones, sinó solucionar el dèficit crònic d’infermeres. Més infermeres que tinguin cura de les persones, les famílies i les comunitats en totes les seves dimensions amb la mirada holística que les caracteritza

La sisena onada de Covid a Catalunya està portant els CAP a una situació límit. S’han convertit en centres d’urgències quasi exclusius de Covid-19. Quant durarà aquesta mesura? S’ha tingut en compte com afectarà les persones que pateixen altres patologies, agudes i cròniques i problemes de salut que s’atenen a l’atenció primària?

S’està dibuixant l’escenari sanitari post Covid i, de moment, no sembla encaminat a donar resposta a les necessitats de la majoria de la població ni al reforçament de l’atenció primària (AP) i els sistemes públics de salut

Estem convençudes que el futur de l’atenció a la salut passa pel lideratge de les infermeres i per fer valdre les cures dins del sistema sanitari i també dins de la societat. Per això, les infermeres han de ser presents a tots els nivells, polítics i socials, on es prenguin decisions, per assegurar que el dret a la cura i l’atenció a la salut es prioritzen per sobre d’altres possibles interessos

Aquest és un posicionament conjunt del Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Rebel·lió Atenció Primària, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) amb relació a la campanya de vacunació.

No hi ha cap reforç de personal per fer la vacunació ni gestionar les trucades de programació i desprogramació, els pocs recursos que han arribat en els darrers mesos són clarament insuficients i ja han estat absorbits per l’activitat quotidiana dels CAP

La situació és molt fràgil, el sistema trontolla, les necessitats de la població són molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat crític es precisen bones orientacions per sortir-ne amb èxit, és a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat.

Sense garantir l’alimentació i l’habitatge, sense protegir els llocs de treball quan les persones emmalalteixen o han de complir una quarantena, sense agilitzar alternatives habitacionals per fer un correcte aïllament, la resposta sanitària sempre serà insuficient i tardana

Cal un pla d’acció conjunt de tots els sectors professionals que conformen l’atenció primària (infermeria, medicina, administració, auxiliars, treball social) i de les forces sindicals, socials i polítiques per aconseguir millores urgents i realitzables a curt termini que han d’anar dirigides a que el sistema faci un gir resolut cap a l’atenció primària