El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Atenció Primària
Si volem un sistema públic sostenible, cal invertir de debò en recursos humans i reconèixer la tasca de les infermeres com el que és: imprescindible.
Investigadors de Bellvitge publiquen un estudi que evidencia la conveniència d’un circuit ràpid entre la Primària i especialistes hospitalaris per a un millor pronòstic de malalties intersticials pulmonars.
És infermera especialista en Atenció Familiar i Comunitària i presideix des de finals de l’any passat l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).
La medicina general no ocupa portades ni és notícia, tot i que cada dia garanteix que milions i milions de persones siguin visitades, tractades, previngudes d’emmalaltir o acompanyades en la cronicitat de les seves dolences i en el final de les seves vides.
El marc català té una fortalesa excepcional en medició de resultats, però encara té potencial de millora en els dominis de finançament transparent, traçabilitat de la despesa envers els equips d’APiC i implementació sistemàtica de serveis avançats.
La tasca docent i de qualitat és imprescindible per la sostenibilitat i el futur del sistema sanitari, i requereix un esforç, compromís i dedicació, moltes vegades fora del nostre horari laboral. Treure el complement retributiu suposa una falta de reconeixement d’aquells professionals que estem compromesos a formar futurs sanitaris amb qualitat.
Allò que canvia inèrcies és la continuïtat, la integralitat i la coordinació, que eviten duplicacions, proves innecessàries i itineraris laberíntics
La proposta de Salut d’incentivar econòmicament els CAPs que escurcin les baixes laborals genera controvèrsia entre els col·lectius sanitaris
«Aquestes paraules són una crida a donar valor i a cuidar l’atenció primària. Hi ha una tensió constant entre vocació i desgast. Estimem la vocació però el sistema ofega».
Si no es fa res per canviar la situació a l’atenció primària, el servei es deteriorà i cada cop serà pitjor l’accessibilitat, la longitudinalitat i la qualitat de l’atenció. La conseqüència final de mirar-s’ho de reüll sense resoldre-ho serà l’increment de mortalitat a la població.
