Browsing: Atenció Primària

«És una llàstima que prioritzar la longitudinalitat no sigui a les agendes dels gestors i de les polítiques sanitàries».

La prova pilot comença aquest juliol en 27 CAP’s que passen a dir-se CSIR, tindran més autonomia i capacitat per organizar-se i la figura de l’administratiu obté més rellevància per facilitar l’accés dels usuaris als centres sanitaris i “desburocratitzar” la feina de metges i infemeres.

«Em dol sentir que allò que fèiem plegades, treballar pels malalts, compartir dificultats i preocupacions, marcar-nos fites, aprendre i ajudar-nos les unes a les altres, ara ja no és possible perquè no tenen temps ni d’anar a les sessions, ni de parlar-se o mirar-se als ulls».

Els efectes adversos de les activitats preventives acostumen a ser molt menys freqüents –com és lògic– que els que poden provocar les intervencions que tracten de guarir o de millorar les malalties actuals. 

L’atenció primària es presenta com un àmbit clau per a la detecció precoç i la gestió inicial de les urgències al·lèrgiques i la coordinació amb els serveis d’emergències i especialitzats.

Poques hores després de fer-se pública la mesura, Salut recula i manifesta que “no hi haurà un objectiu destinat a incentivar que els facultatius incrementin el nombre d’altes”.

Una resolució favorable a una infermera que havia estat sancionada per no gestionar una incapacitat temporal a una pacient que demanava ser visitada per un metge porta a reflexionar fins on ha d’arribar la competència infermera en aquests casos.

Què significa ser metge i metgessa de família? quin compromís tenen aquests professionals? com es treballa en zones rurals? Debat sobre la medicina de família i comunitària a través de dos llibres.

Dos llibres –“Un hombre afortunado” i “Una mujer afortunada”– sobre l’experiència de ser metge rural a l’atenció primària seran l’eix de la trobada que abordarà la importància de la professió, el poder del vincle amb els pacients i el seu impacte en la salut de les persones.

És un contrasentit que els metges dediquin més temps a les persones en situació de baix risc de patir una malaltia que a les persones que presenten símptomes i que han de patir mesos de demora per ser atesos de manera adequada en el sistema.