Van morir els dinosaures d’osteomalàcia, un fatal afebliment dels ossos causat per falta de vitamina D? El gegantesc núvol de pols creada per l’impacte d’un asteroide en la Terra fa 65 milions va poder haver impedit l’arribada de la radiació solar responsable de la síntesi de vitamina D en la pell, provocant l’extinció dels dinosaures i moltes altres espècies animals. Aquesta especulació té entre els seus adeptes a Michael Holick, l’eminent endocrinòleg estatunidenc que amb més fervor, influència i conflictes d’interessos ha defensat l’ús de suplements de vitamina D per a prevenir les fractures, segons una recerca periodística de Liz Szabo publicada en 2018 pel New York Times.
La recerca reflecteix que la venda d’aquests suplements s’ha multiplicat per nou en una dècada, convertint-se en un negoci mil milionari: 936 milions de dòlars de vendes en 2017, només als Estats Units, als quals cal afegir altres 365 milions per les anàlisis de nivells d’aquesta vitamina. Bona part d’aquest negoci se sustenta en un suposat dèficit de vitamina D en la població general i, en conseqüència, en la necessitat de prendre suplements per a reduir el risc de fractures. Però la creença que els suplements de vitamina D poden prevenir les fractures ha resultat ser falsa, com demostren les millors i més recents revisions sistemàtiques amb metanàlisis, i confirma una avaluació de Nutrimedia. El grau de certesa dels resultats actuals és alt, la qual cosa implica que és molt improbable que nous estudis vagin a canviar aquesta consideració. Així doncs, l’efecte beneficiós dels suplements ha estat mitificat i el suposat problema de salut pública que pretenen solucionar és una falsa pandèmia.
Com ocorre en tots els problemes de salut definits per un llindar numèric (per exemple, la hipertensió o la diabetis) que separa els valors normals dels patològics, el dèficit de vitamina D és arbitrari. Com més exigent se sigui amb aquest llindar, més malaltia hi haurà. El llindar de normalitat per als nivells de vitamina D va ser fixat per la Societat Americana d’Endocrinologia, a instàncies d’Holick, de forma massa estricta, en 30 ng/ml. Amb semblant llindar, no és d’estranyar que més del 80% de la població necessités suplements per a pal·liar aquest dèficit. No obstant això, una institució més rigorosa, com l’Acadèmia Nacional de Medicina dels EUA, fixa ara aquest llindar en 20 ng/ml, la qual cosa implica que el 97,5% de la població té nivells normals i no precisa suplements. En la bretxa entre aquests dos llindars és on resideix el nínxol de mercat.
El cas de la falsa pandèmia d’insuficiència de vitamina D i les falses solucions (el 2010, l’Holick va escriure un llibre titulat precisament The vitamin D solution) és un exemple més de mala ciència, amb deficients metanàlisis pel mig. Com s’explica en un esclaridor editorial de la revista Atenció Primària (Vitamina D: el vestit nou el Rei Sol), el primer autor del qual és el metge de família Alberto López, el ranci consens d’experts ha donat pas a una “indústria del metanàlisis” encarregada de produir resultats a mesura. La mala ciència, en aquest cas, resideix en reanalitzar subgrups i extrapolar a la població general els resultats d’ancians institucionalitzats. I el seu perniciós efecte ha estat la creació d’una moda i un mite que no serà fàcil desmuntar. De fet, moltes organitzacions recomanen encara suplements de vitamina D en la població general, malgrat les evidències científiques en contra i del creixent nombre de casos d’intoxicació per aquesta vitamina. Les sospites de conflictes d’interessos amb la indústria farmacèutica, l’alimentària i la del broncejat, com apunten els editorialistes, són inevitables.
