Dret a decidir sobre els nostres cossos, garantit per a totes
Des del Reial Decret 16/2012 que va trencar el Model de Sanitat Universal que teníem, moltes persones van quedar excloses de la cobertura sanitària pública. Des d’aleshores, hem lluitat i aconseguit millores però, encara avui hi ha exclusions, entre elles, les dones sense targeta sanitària.
Tot i que l’esmentat Reial Decret, suposem que per compassió, garanteix l’atenció a dones embarassades, ni això no es compleix. Al damunt de l’exclusió generalitzada, alguns centres interpreten que l’avortament no és atenció a l’embaràs! I els que sí que ho contemplen, posen traves burocràtiques que enredereixen el procés fins que ja és massa tard o condueix a avortaments més agressius.
Per aquest motiu (i molts altres), avui 8 de març, Dia de la Dona Treballadora (remunerada o no, treballadores totes) denunciem que aquest Reial Decret afecta particularment a les dones per a decidir sobre el seu propi cos.
A l’informe de la Pasucat de l’octubre de 2018, «Sis anys d’Exclusió Sanitària a Catalunya», apareixien fins a 20 casos d’exclusió sanitària a dones embarassades, dues d’elles menors d’edat.
Sis dones embarassades no van ser ateses d’urgència i es pretenia facturar l’atenció indegudament.
A les altres 14 no se’ls va seguir degudament els controls, es va denegar programació de visites, es van produir amenaces explícites de facturació, i es van denegar targetes específiques d’embarassada.
Des de l’informe fins avui, hem de lamentar dos casos més, el primer per cobrar per una atenció d’urgència, i el segon, per amenaçar de cobrar una interrupció voluntària.
Exigim el Dret a Decidir de totes les dones, tinguin papers o no, sobre el seu propi cos i que l’avortament estigui garantit dins la cartera de serveis de la Sanitat Pública. Només un model de sanitat 100% pública, de qualitat i universal, i per tant solidari, pot garantir el dret a la salut de totes les persones.
Altres casos de violència de gènere a la sanitat:
Quan parlem de salut, obrim un ampli camp on les dones, per bé i també per mal, som omnipresents, que és el camp de la cura:
- Les dones vivim més que els homes però, en pitjors condicions de salut. A Catalunya tenim un 36,6% de dones majors de 75 anys que viuen soles (versus el 12,4% d’homes). Les dones que viuen soles també tenen major dependència i són més pobres que els homes.
- Les dones majoritàriament fem tasques per la cura i el manteniment de la vida humana. Som les que en general portem als infants als centres de salut, a les vacunacions, quan estan malalts; les que els traiem els polls, les que omplim la nevera, les que sovint som les primeres a plorar davant d’una nevera buida quan no tenim diners…
- Som les que fem tasques de cures quan les nostres familiars queden dependents i les que majoritàriament treballem en les professions de la cura de la salut. A Catalunya el 93% de les cuidadores familiars, el 98% de les treballadores domiciliàries i el 70% de les treballadores d’Atenció Primària són dones.
I quan emmalaltim i demanem ajuda, ens trobem que:
- Les dones estem preocupades dels nens, de les cures dels nostres familiars grans, de les persones dependents, i la nostra pròpia salut passa a últim terme.
- Quan demanem ajut, ens troben sovint amb un sistema sanitari que reprodueix els valors culturals patriarcals i maltracta a les dones, tant quan som pacients com a les dones professionals.
- Un Sistema Sanitari que ens exclou si no tenim la nostra situació administrativa regularitzada.
- Aquesta violència dels Sistemes sanitaris envers les dones, com ara la reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut violència obstètrica, a vegades es presenta en forma d’excés de medicalització i infantilització i a vegades menysvalorant els nostres símptomes, perquè no s’adapten a la forma d’emmalaltir dels homes.
Exigim:
- Mesures actives per eliminar les desigualtats socials que es produeixen pel fet de ser dones.
- Mesures actives contra les imposicions de gènere que carreguen el treball de cures sobre les dones.
- Mesures actives contra la precarietat i a favor de polítiques de conciliació familiar a les empreses.
- Recursos i tasques de suport institucionals a la cura i a la dependència.
- Un sistema sanitari 100% públic, universal, sense exclusions ni buroexclusions.
- Un sistema sanitari que treballi amb perspectiva de gènere i que no exerceixi violència contra les dones, ni les infantilitzi, ni les medicalitzi innecessàriament, i les tracti adequadament quan tenen una malaltia.
