L’any 2021 anava a marcar el final de les bosses de plàstic i d’altres plàstics d’un sol ús com palletes i coberts. A pocs mesos d’iniciar la posada en marxa d’aquestes mesures, aquest material, aparentment en hores baixes, rebrota com la pandèmia que el sustenta en forma de màscares, guants i màscares protectores, entre d’altres equips de protecció individual, els anomenats EPI.
Per evitar el risc d’infecció davant el coronavirus, ens acompanyen milions de productes de plàstic, la majoria d’un sol ús. A l’abril es rebien a Espanya quatre milions de màscares a la setmana, segons va exposar el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Ara s’importen cinc vegades més.
Fins al 22 de maig s’han distribuït a comunitats autònomes i altres organismes més de 113 milions de mascaretes, més de 36 milions de guants de nitril, més de 210.000 ulleres de protecció, més de 353.000 bates, 4,7 milions de test ràpids, més de 852.000 kits PCR i més de 880.000 de calces o davantals, entre d’altres. Des del 10 de març, en total el material sanitari supera ja els 159 milions d’unitats.
La confecció de màscares higièniques d’un o diversos usos ha començat a ser ara nacional, a càrrec d’una empresa espanyola amb l’objectiu de la producció de deu milions de màscares mensuals. A escala internacional, i segons dades recollides pels serveis duaners xinesos, al mes de març la Xina va vendre prop de 3.860 milions de màscares als països afectats per la pandèmia, a més de 37,5 milions de vestits de protecció, 16.000 respiradors i 2,84 milions de kits de detecció de la COVID-19.
En l’actualitat, tots aquests productes de plàstic, la majoria d’un sol ús i de complicat reciclatge -ja que es tracta d’articles sanitaris- es fabriquen per milions. A la recerca d’un material per frenar els contagis en la pandèmia de COVID-19, el plàstic ha estat el millor candidat.
“És lleuger, econòmic, durador i versàtil. És estrany trobar totes aquestes característiques en un sol material. Però tot això comporta un cost ambiental que, fins fa poc, no s’havia inclòs en l’equació. Això està començant a canviar”, indica a SINC Nicholas Mallos, director sènior de el programa Oceans Lliures d’Escombraries de l’associació Ocean Conservancy.
A més, no només és lleuger, ideal com a material de protecció personal, “el seu gran èxit radica també en el seu baix cost econòmic”, recalca a SINC Ethel Eljarrat, investigadora a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de l’CSIC a Barcelona. Els preus baixos del petroli a causa de la pandèmia podrien permetre fabricar molt plàstic encara més barat.
Mesures antiplástic
A més dels EPI, durant el confinament ha augmentat l’ús d’altres productes com els envasos alimentaris i bosses de plàstic, articles inclosos en algunes mesures, com el Reial Decret 293/2018, per reduir el seu ús. “No és sorprenent que el consum de plàstics d’un sol ús hagi augmentat dràsticament des del començament de la pandèmia: durant el confinament, el menjar per emportar i el lliurament a domicili s’han disparat”, assenyala Mallos.
Des 2018, la directiva europea ha disminuït progressivament l’ús de les bosses de plàstic, que ja no eren proporcionades gratuïtament als comerços. A partir de gener de 2021 s’anava a prohibir el lliurament gratuït o no als consumidors.
Eljarrat considera que aconseguir ara aquesta mesura serà complicat a causa de la situació. “La pandèmia ha canviat completament els nostres hàbits d’ús de plàstic”, afegeix l’experta. Aquest material d’un sol ús s’ha convertit en el preferit per la societat davant la por a el contagi i caldrà esperar que es resolgui la pandèmia per tornar a conscienciar sobre la problemàtica dels residus.
Al decret sobre les bosses de plàstic es sumava la prohibició, gràcies a la Directiva (UE) 2019/904 a la Unió Europea de certs articles d’un sol ús com bastonets de cotó, coberts, plats, palets de globus i palletes a partir de juliol de 2021, i que serà transposada a l’ordenament espanyol a través de l’Avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats.
“La irrupció de la pandèmia no hauria d’afectar a aquesta mesura i els estats membres haurien d’afrontar aquests objectius evitant retardar amb l’excusa de la COVID-19”, declara a SINC Eljarrat. En aquest sentit, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha presentat unes orientacions per a la prevenció i gestió dels residus durant aquest període. Totes elles van encaminades a donar suport l’economia circular i el compliment de les directives europees.
Des del Ministeri, a més de la protecció dels treballadors, es recomana, entre altres mesures, fomentar l’ús i fabricació de màscares higièniques reutilitzables; reduir la utilització de guants d’un sol ús i ser rigorosos amb les mesures d’higiene; oferir solucions alcohòliques o gels de desinfecció per als clients a l’entrada i sortida dels establiments; evitar en l’hostaleria l’ús de vaixelles d’un sol ús; disposar d’un contenidor d’envasos independent; i fomentar l’ocupació de les bosses reutilitzables -que hauran de ser desinfectades- davant les d’un sol ús.
Però “perquè això sigui efectiu, el Ministeri hauria de llançar missatges més clars i concrets a tota la societat”, assegura Eljarrat. Segons l’experta, seria convenient aclarir quines màscares són reutilitzables, deixar clar que els guants no aporten un benefici extra o indicar com s’han de rentar i desinfectar les bosses reutilitzables.
Una desescalada “plastificada”
Aquestes recomanacions sorgeixen arran de l’augment de l’ús de plàstics d’un sol ús durant la desescalada per raons d’higiene. En el sector hoteler, per exemple, s’ha anunciat la instal·lació de mampares de metacrilat a les recepcions, el lliurament d’un kit de prevenció (mascaretes i guants de protecció d’ús obligatori) o la substitució dels bufets als restaurants per paquets monodosi per a cada client.
A més, es va a incrementar l’ús de bosses de plàstic entre el personal d’hotels i restaurants per emmagatzemar la roba de carrer que ha estat en contacte amb l’exterior. Els empleats només podran portar uniforme i el calçat en el seu lloc de treball, segons el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, per la qual cosa cada dia hauran d’usar una bossa de plàstic, que abans de la pandèmia, no era necessària.
El plàstic estarà més present que mai també en les cartes i menús dels bars. Quan aquestes no puguin ser “cantades”, digitalitzades (QR) o apuntades en cartells o pissarres, tant hotels com restaurants hauran de presentar als seus clients cartes d’un sol ús o optar per un document plastificat que es desinfecti després de cada ús. També es prioritzaran les monodosi sol ús en els productes d’autoservei com setrilleres o setrills.
El que preocupa als experts és que les deixalles plàstics relacionats amb aliments i begudes constitueixen la majoria de les escombraries que s’acumula cada any a les platges i al llarg de les vies fluvials. “De fet, el 2018, tots menys dos dels 10 articles principals registrats per voluntaris estaven relacionats amb aliments o begudes, com ampolles, tapes d’ampolles, palletes i coberts”, recalca Mallos, sobre les campanyes de recollida d’Ocean Conservancy. Aquest any, l’associació va recollir uns 400.000 articles com tampons, condons, bolquers i xeringues en només un dia.
El medi ambient s’ofega en plàstics
Com passa amb les ampolles i altres productes, molts dels equip de protecció utilitzats durant la pandèmia acabaran en el medi ambient. “Lamentablement, ja s’han començat a veure mascaretes surant a les platges de l’arxipèlag de Soko, situat entre Hong Kong i Lantau, el que ens indica ja una mala gestió d’aquest nou residu”, apunta la investigadora del CSIC.
Fins ara, cada any arribaven a mars i oceans prop de 12 milions de tones de residus plàstics, l’equivalent a 1.200 vegades la Tour Eiffel, segons Greenpeace. “Si durant els últims anys s’ha observat l’impacte ambiental d’aquestes deixalles tant en el medi aquàtic com en el terrestre, és evident que l’increment en la producció de material plàstic arran de la COVID-19 portarà conseqüències negatives per al medi ambient”, afirma Eljarrat
L’enorme quantitat de màscares, guants i altres articles d’EPI, que avui ja estan poblant carrers i voreres de tot el món, acabaran arribant a l’oceà. “I si actuen com un altre tipus de deixalles, les tortugues marines, les aus marines i altres animals oceànics podrien ingerir o enredar-se en ells”, assenyala Mallos.
En un estudi, publicat a la revista Marine Policy, es va estimar que els articles relacionats amb la pesca, els globus i les bosses de plàstic eren els elements més perillosos perquè aquestes espècies quedin enredades. A ells s’afegia el risc d’asfíxia amb bosses i altres estris de plàstic que eren ingerits pels animals.
Però els mars no seran els únics ecosistemes afectats, els terrestres també es veuran perjudicats no només per la longevitat d’aquest material -que pot romandre centenars d’anys en el entorn-, sinó també per la seva composició. Els polímers, així com la gran quantitat d’additius químics, mostren efectes nocius, fins i tot per a la salut humana.
No obstant això, el material ha trobat en la pandèmia un aliat per justificar la seva presència. De fet, els ecologistes temen que la indústria del plàstic hagi explotat l’emergència sanitària per sostenir que el plàstic d’un sol ús és necessari per assegurar la vida de les persones segures. Davant el seu ús massiu actual, només queda la gestió eficient d’aquests residus i un correcte reciclatge, a més de fomentar materials biodegradables.
Alternatives biodegradables
Les mesures com les de la reducció de plàstics d’un sol ús van ser aprovades pensant en alternatives fàcilment disponibles i assequibles. “Una altra solució per a la problemàtica del plàstic es troba en el desenvolupament de materials alternatius als plàstics més biodegradables i més reciclables, així com l’avanç en el disseny de nous additius químics que siguin menys contaminants”, assenyala a SINC Eljarrat.
A Espanya, un grup de científics de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC, liderat per José María Lagarón, ja ha començat a desenvolupar materials de filtració biodegradables i viricides per introduir-los en les mascaretes.
A més d’oferir major protecció en aquests dispositius davant de la SARS-CoV-2, l’objectiu és evitar que els residus generats per les màscares es converteixin en un problema mediambiental. Els filtres fungibles obtinguts es podran intercanviar cada dia per no haver de rebutjar el producte íntegrament.
“Si a dia d’avui disposéssim d’aquestes solucions, l’actual increment de l’ús de material plàstic no estaria afectant tan negativament el medi ambient”, conclou Eljarrat. Després de la pandèmia, quan la seguretat sanitària estigui assegurada, caldrà inculcar de nou a la societat la importància del desenvolupament de l’economia circular.
