La transició presidencial no serà fàcil als Estats Units. Un resultat molt ajustat en alguns estats que han decidit la balança junt amb un president sortint que ja havia posat en dubte el vot per correu i que ha emès acusacions de frau durant la nit electoral, omplen d’incertesa el futur polític de la democràcia liberal amb més poder econòmic, geopolític i militar.
L’ONG Freedom House ha reportat en informes recents que “els pilars de la llibertat han estat atacats als Estats Units”. Els presidents previs a Trump “han contribuït a la pressió al nostre sistema infringint els drets dels ciutadans nord-americans”. Amb tot, durant els quatre anys d’estada de Trump a la Casa Blanca, el republicà “ha demostrat reiteradament el seu menyspreu per la tradició del respecte a l’estat de dret”. De fet, semblava impensable en una democràcia liberal consolidada que un dels candidats s’autoproclamés guanyador durant la nit electoral amb bona part de l’escrutini per fer, com va fer el 45è president.
En tot cas, i a l’espera dels processos de revisió que hi pugui haver, els recomptes dels estats donen a Joe Biden els 270 vots electorals necessaris per ocupar la Casa Blanca, segons validen les projeccions de The Associated Press i el conjunt de mitjans nacionals. Això obre les portes a una nova etapa als Estats Units, on la desinformació deixi de ser el dia a dia del cap d’estat, on les armes de foc estiguin més regulades o on el canvi climàtic torni a l’agenda política.
La jornada electoral també ha renovat la càmera baixa, on els demòcrates també s’hi han imposat, i el Senat. En aquest cas, els pronòstics favorables al partit de Biden semblen no complir-se. A falta d’acabar l’escrutini, el Partit Demòcrata no ha aconseguit sumar els 51 senadors que donen la majoria. Així, tot indica que almenys durant una part de l’administració Biden, el 46è president exercirà el poder executiu sense el recolzament d’una part del legislatiu, cosa que dificultarà les reformes. Amb tot, el relleu al Despatx Oval pot comportar alguns canvis.
L’hora de la veritat
Gairebé disset mentides o desinformacions al dia. Part del periodisme estatunidenc es va rebel·lar contra les fake news (falses notícies) i les mitges veritats que el president Trump emet en gairebé cada discurs o intervenció. L’exemple més clar és la tasca del Washington Post, que va calcular que fins a finals d’agost, en un total de 1.316 dies, Trump havia fet “22.247 afirmacions falses o enganyoses“.
Per exemple, i segons reporta el Washington Post, Trump ha repetit més de setanta vegades que els EUA han fet més tests de Covid-19 que tots els països europeus junts, una afirmació falsa. L’empresari també va suggerir injectar desinfectant als malalts de Covid-19 per acabar amb el virus. Una recomanació que va portar centenars d’estatunidencs a urgències per haver ingerit clor.
Els fins ara president no només va estructurar el seu discurs de campanya i de presidència en veritats parcials, dades manipulades o mentides totals, sinó que va alterar de tal manera la veritat que acusava tots els periodistes que el fiscalitzaven de ser mentiders. “Tu no, la teva organització és terrible. Silenci. No et donaré permís per fer-me una pregunta, tu ets fake news (notícies falses)”, va dir Trump a un periodista de la CNN en una roda de premsa. Trump també ha qüestionat la validesa de les presents eleccions, en dubtar de les garanties del vot per correu, massiu per l’actual emergència sanitària. Per exemple, la nit electoral va fer un tuit dient, sense proves, que “estan intentant robar-nos les eleccions”.
Oportunitat per frenar la polarització
En un país amb un bipartidisme tan establert, la polarització pot semblar òbvia. Amb tot, al llarg de la seva història, la ideologia del Partit Demòcrata i el Partit Republicà no havia divergit tant com perquè la societat dels Estats Units es dividís de forma irreparable. En els darrers anys, però, la fractura s’ha anat fent gran. I amb Donald Trump a la Casa Blanca, carregant l’agenda pública amb picabaralles plenes de desinformació i atacs no fonamentats, no hi ha hagut oportunitat per a rebaixar la tensió.
Les enquestes elaborades pel Pew Research Center mostren com en el darrer quart de segle el votant mitjà del Partit Demòcrata cada cop es definia més com a totalment liberal i el del Republicà com a conservador.
El mateix centre d’investigacions revela que la crisi de la Covid-19 ha polaritzat més els Estats Units que qualsevol altra economia occidental. Només el 29% dels estatunidencs que no van votar Trump creuen que “el seu país ha fet un bon treball en la lluita contra la Covid-19”, mentre que el percentatge dels seus votants que li dona suport és del 76%. La diferència, de 47 punts, és la més alta per sobre de França i Espanya (34) o el Regne Unit (33). Alguns estats, com Austràlia o Dinamarca, només reporten cinc punts de diferència entre els votants de la coalició governant i els que van votar l’oposició.
Encara més, la mateixa enquesta mostra que més de la meitat de la població de Suècia, el Canadà o Dinamarca, doni o no suport a la coalició governant, creu que “el país ha esdevingut més unit després de la crisi”. Als Estats Units només el 18% considera que la seva societat n’ha sortit reforçada.
Amb un nou president que representa el sector més centrista del Partit Demòcrata i que està avesat en el món de la política, el diàleg i la diplomàcia, s’obre una oportunitat per frenar la polarització política dels Estats Units. O, com a mínim, per a no augmentar-la al mateix ritme desenfrenat.
El nou inquilí de la Casa Blanca ha promès fer tot el que estigui en les meves mans per protegir i construir sobre l’ObamaCare
Treball, però també lluita climàtica
De la mà de la mentida i la poca creença en l’evidència científica, Donald Trump podria ser titllat de negacionista quant al canvi climàtic. El 45è president dels Estats Units no considerava l’augment de la temperatura global com una gran problemàtica i va posar per sobre la indústria i la creació o manteniment de llocs de treball. L’exemple més clar és que va retirar els EUA de l’Acord de París, un text signat per gairebé 200 Estats que es comprometen a intentar reduir l’augment de la temperatura de la Terra.
L’arribada de l’administració Biden hauria de suposar un canvi radical en l’aspecte climàtic. Segons el web de campanya del demòcrata, els Estats Units tornaran a l’acord “el primer dia i lideraran un important impuls diplomàtic per elevar les ambicions dels objectius climàtics dels països” signants. En referència a la intenció de Trump d’invisibilitzar la problemàtica climàtica, el programa de Biden recull la intenció de “restablir el compromís amb la ciència i la veritat al govern, inclosa la recuperació de les paraules ‘canvi climàtic”.
A diferència de Trump, el nou inquilí de la Casa Blanca compta amb un espai específic al seu programa pel canvi climàtic. De fet, el nou mandatari lliga la creació de llocs de treball a una nova economia més verda, com apunten els alts càrrecs de la Unió Europea en la recuperació postcoronavirus. Promet crear llocs de treballs que permetin “construir una infraestructura moderna i sostenible i oferir un futur equitatiu d’energia neta”.
Sanitat: reconstrucció de l’ObamaCare
Als Estats Units hi ha gairebé 28 milions de persones sense cap assegurança mèdica, el que representa vora el 8,5% del total de la població. En ple context de la pandèmia de la Covid-19, la fragilitat i mancances del sistema de salut estatunidenc ha quedat al descobert. De fet, una enquesta elaborada pel West Health Institute el 2018 va revelar que hi ha més gent que pateix pagar la factura de l’atenció sanitària (40%) que no pas a la malaltia greu com a tal (33%). A més, un 44% d’estatunidencs no ha anat al metge quan estaven malalts o lesionats “pel cost” de la factura posterior.
Les pors no són infundades. Alguns familiars de pacients que han patit el nou coronavirus han hagut de recórrer a campanyes de micromecenatge per poder-se pagar els funerals. Si bé l’executiu de Trump va aprovar una llei d’urgència, ha resultat insuficient per a les persones amb menys recursos.
De fet, un dels punts forts de la campanya que va portar Trump a la Casa Blanca el 2016 i del seu mandat ha estat l’intent de derogació de l’ObamaCare. La reforma del sistema sanitari, que alhora havia estat un dels llegats més destacats de la presidència de Barack Obama, ha suportat nombrosos cops del Partit Republicà, tant des dels òrgans legislatius -el Senat i la Cambra de Representats- com des de l’executiu de Trump.
En els quatre anys de mandat, doncs, l’administració Trump i la majoria republicana durant dos anys a les dues càmeres legislatives, han anat afeblint l’Affordable Care Act, la llei d’atenció assequible més coneguda com a ObamaCare. Segons el fins ara president, molts estatunidencs de renda baixa es veien penalitzats “per no adquirir una cobertura d’assegurança mèdica que no volien o que no podien permetre” i va apostar per “promoure l’opció i la competència sanitària als Estats Units” que, segons Trump, “ha ampliat les opcions de cobertura per a milions d’estatunidencs de diverses maneres”, com ara plans de curta durada o durada limitada que “ofereixen opcions més barates”.
Finalment, no s’ha imposat la idea de Trump de desfer-se totalment del pla de salut d’Obama i crear-ne un nou, del qual no n’havia especificat els detalls. El vencedor Biden recorda al seu web de campanya que la llei d’atenció assequible es va signar “amb el vicepresident Biden al seu costat i van fer història”. Ho titlla com una “victòria de cent anys” que atribueix tàndem que van formar durant dos mandats Obama i Biden.
De fet, el nou inquilí de la Casa Blanca ha promès “fer tot el que estigui en les meves mans per protegir i construir sobre l’ObamaCare”. Entre les promeses de Biden per fer arribar a més ciutadans l’assegurança assequible hi ha expandir-la entre aquells estats on els governadors s’hi han oposat i que ha privat, diu el seu equip de campanya, gairebé cinc milions d’adults de classe baixa de tenir una cobertura sanitària. També s’ha compromès a “ampliar el finançament per als serveis de salut mental” o a “facilitar l’accés a l’anticoncepció i protegir el dret constitucional a l’avortament”.
