Des que a principis dels anys 80 es van diagnosticar els primers casos als Estats Units, s’estima que 78 milions de persones han estat infectades pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i 39 milions han mort a causa de la sida o malalties relacionades. Avui dia, malgrat que hi ha hagut molts avenços pel que fa al seu tractament i diagnòstic, el VIH continua sent una realitat per a moltes persones.
De fet, el 2019 es van comptabilitzar 1,7 milions de noves infeccions causades per aquest virus arreu del món i van morir unes 700.000 persones víctimes de la sida, una xifra estancada des del 2014, segons els darrers informes de l’ONU. Actualment, a Espanya, entre 140.000 i 170.000 persones viuen amb el VIH i a Catalunya, s’estima que les xifres estan al voltant dels 31.000. L’1 de desembre de cada any, el món commemora el Dia Mundial de la Sida, per donar suport a les persones que viuen amb el VIH i estan afectades pel virus, i per recordar a les que han mort.
La síndrome d’immunodeficiència adquirida (Sida) és una malaltia que afecta el sistema immunològic dels éssers humans, fent que augmenti el risc d’altres infeccions oportunistes i càncers que normalment no afecten persones amb sistemes immunitaris no afectats per la malaltia. Es propaga principalment per relacions sexuals sense protecció, transfusions de sang contaminada, compartir agulles hipodèrmiques, i de mare a fill durant l’embaràs, part o la lactància.
Avenços en el tractament
No existeix encara una cura o vacuna aprovada per la sida, però el tractament amb antiretrovirals alenteix l’evolució de la malaltia i porten a una esperança de vida pràcticament normal.
“El que fan els antiretrovirals és bloquejar el virus; aturar la ruta del virus dins la cèl·lula, de manera que no permet que el virus infecti a altres cèl·lules i aconseguim el que s’anomena la càrrega viral indetectable. El tractament antiretroviral evita que es produeixin malalties derivades de la sida. El virus segueix allà, però les defenses es mantenen al llarg del temps”, explica la doctora Marta Navarro, directora del Servei de Malalties Infeccioses del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí.
Durant els primers anys de la pandèmia del VIH, en què els antiretrovirals disponibles tenien una toxicitat significativa, no s’iniciava el tractament fins que el sistema immunitari començava a mostrar signes que es podia estar debilitant. Els tractaments actuals, però, han demostrat tenir molt poca toxicitat, milloren l’estat de salut de totes les persones que viuen amb el VIH i, alhora, impedeixen la transmissió del virus a altres persones al cap de poques setmanes d’haver-se iniciat el tractament.
“En els darrers anys hi ha hagut molts avenços. Als anys 90 era habitual que una persona amb VIH hagués de prendre 6, 8 o 10 pastilles. Ara es poden aglutinar tots els medicaments necessaris en una sola pastilla i això ajuda moltíssim a la comoditat dels pacients”, assenyala Navarro.
L’impacte de la Covid-19
Una nova anàlisi realitzada per ONUSIDA ha revelat que els confinaments i els tancaments de fronteres impostos per aturar la Covid-19 estan afectant tant a la producció de medicaments com a la seva distribució, la qual cosa podria generar augments en els seus costos i problemes de subministrament. Els models estimen que una interrupció completa de sis mesos en el tractament de VIH podria provocar més de 500.000 morts addicionals per malalties relacionades amb la sida.
La pandèmia de la Covid-19, a més, ha posat de manifest que la salut s’interrelaciona directament amb altres reptes fonamentals, com ara la reducció de la desigualtat, la garantia els drets humans, la igualtat de gènere, la protecció social i el creixement econòmic. Amb tot això en ment, el lema del Dia Mundial de la Sida d’aquest any és “Solidaritat mundial, responsabilitat compartida”. Per posar fi a les pandèmies del VIH i de la Covid-19, coincidents en el temps, resulta clau, segons ONUSIDA -el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/SIDA-, eliminar l’estigma i la discriminació, posar a les persones en el centre de la pandèmia, basar les nostres respostes en els drets humans i adoptar enfocaments amb perspectiva de gènere.
Desigualtat en els diagnòstics i tractaments
Aproximadament, 40 milions de persones viuen amb la sida en tot el món i només uns 26 milions de persones tenen accés a la teràpia antiretroviral, estimant-se en unes 700.000 persones les que moren cada any víctimes de la sida. L’Agenda 2030 i el tercer dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) preveuen l’objectiu de posar fi a la sida per l’any 2030, però els altres ODS també s’hi relacionen, com ara els d’eliminar la pobresa extrema, posar fi a la fam, garantir l’educació, assolir la igualtat de gènere, promoure el creixement econòmic i, en especial, l’ODS relacionat amb una vida saludable i amb una cobertura universal de salut.
Segons dades del 2018, entre el 30 i el 40% de totes les persones amb VIH que inicien el seu tractament ho fan en fases molt avançades de la malaltia i amb nivells d’immunitat molt baixos. A gran part de l’Àfrica Subsahariana, entre el 25 i el 30% dels pacients moren 48 hores després d’arribar als hospitals, segons assenyala Metges Sense Fronteres. Als països on treballa aquesta ONG sovint falten eines de diagnòstic de la malaltia, com el recompte de limfòcits CD4, que és necessari per a diagnosticar la malaltia avançada de VIH. Les proves anomenades TB Lam i Crag LFA, que faciliten un diagnòstic ràpid de la tuberculosi i la meningitis criptocòccica, tampoc estan disponibles, especialment en els centres d’atenció primària.
La situació és també preocupant en els països en vies de desenvolupament pel que fa als tractaments dels nens amb VIH. Segons expliquen des de Metges sense Fronteres, les versions pediàtriques dels medicaments antiretrovirals no estan disponibles en els llocs on més es necessiten degut, en part, al retard de les farmacèutiques en el desenvolupament de les fórmules adequades. “El VIH pediàtric continua sent una malaltia desatesa. Mai ha estat una prioritat per a les corporacions farmacèutiques multinacionals ni per als fabricants de genèrics”, assenyalen des de l’ONG. El 2019, 320.000 nens i joves de fins a 20 anys van contraure el VIH, 110.000 van morir a causa del virus, i la meitat van poder accedir al tractament, mentre que la cobertura per a mares se situa en un 85% i per al conjunt d’adults és d’un 62%.
La recerca contra el VIH en l’actualitat
Des de l’inici de la pandèmia del VIH, la investigació ha canviat molt. S’ha passat de buscar tractaments amb urgència per poder salvar la vida de les persones infectades a aspirar a la cura o a la completa erradicació de la malaltia. Un dels grups partícips d’aquestes investigacions és IrsiCaixa, que ha analitzat més de 110.000 mostres de gairebé 25.000 pacients participants en assaigs clínics, la qual cosa ha permès entendre al detall la infecció per VIH i buscar alternatives terapèutiques per als qui conviuen amb la infecció.
Tot i que la infecció pel VIH/sida es pot considerar avui dia una malaltia crònica, l’objectiu ara és curar-la, aconseguir que les persones que viuen amb el VIH no necessitin prendre la medicació antiretroviral. “Dissenyar una vacuna terapèutica contra el VIH és un gran repte, ja que, a diferència del SARS-CoV- 2, muta molt i evadeix la resposta del nostre sistema immunitari, que es va esgotant de mica en mica”, explica Beatriz Mothe, investigadora i coordinadora d’assajos clínics de vacunes i immunoteràpies d’IrsiCaixa. “Actualment duem a terme dos assajos clínics promoguts per AELIX Therapeutics per poder avaluar l’eficàcia de vacunes terapèutiques, dissenyades a IrsiCaixa”, afegeix.
Per al 2020, ONUSIDA va plantejar l’objectiu 90-90-90: que el 90% de persones que viuen amb la malaltia coneguin el seu estat serològic respecte el VIH, que el 90% de les persones diagnosticades rebin teràpia antiretrovírica, i que el 90% d’aquest últim grup aconsegueixi la supressió viral. Un objectiu que encara està molt lluny d’aconseguir-se.
