El terme mèdic per a les menstruacions doloroses es coneix com a dismenorrea, i sol aparèixer a l’adolescència i final de vida reproductiva. No es tracta només d’un dolor puntual i localitzat a la zona abdominal, pot provocar també sagnat abundant, nàusees o vòmits, marejos, mal de cap i diarrea, que en qualsevol altre escenari provocaria una baixa mèdica.
Tot i això, fins ara l’única solució per a les dones que pateixen aquests símptomes ha estat acudir al metge i sol·licitar, cada mes, una incapacitat temporal. O intentar mantenir una vida normal amb medicació per al dolor. La nova llei de l’avortament inclou un capítol ampli sobre el dret a la salut menstrual que pretén acabar amb aquest tipus de situacions.
Per descomptat, la mesura no és lliure de polèmica i ha obert un debat polític i social. Però què s’entén per una regla dolorosa? María Teulón González, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari de Fuenlabrada, ho explica: “És la que influeix en la qualitat de vida d’una dona i no se soluciona amb un tractament mèdic senzill”.
“La dismenorrea és la causa més freqüent de dolor pelvià a la dona”, comenta Josep Estadella Tarriol, del servei de ginecologia de l’Hospital Sant Pau i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. “La prevalença exacta pot variar en funció de com s’avalua, encara que s’estima que, com a mínim, podria afectar un 20% de les dones en edat fèrtil”.
Fins ara, l’única solució per a les dones que pateixen aquests símptomes ha estat anar al metge i sol·licitar una incapacitat temporal. O intentar mantenir una vida normal amb medicació per al dolor. La nova llei de l’avortament pretén posar fi a aquest tipus de situacions
Això sí, hi ha estudis que arriben a reportar percentatges molt superiors, amb valors que podria arribar al 80% de les dones que menstruen. “És un problema de salut infradiagnosticat i infratractat en un percentatge important”, afegeix Teulón, que també és professora de la Universitat Rey Juan Carlos.
Causes darrere aquest trastorn
Per definir què és el que genera aquesta menstruació dolorosa, la podem classificar en dismenorrea primària o secundària. “Mentre la secundària sol ser produïda per patologies reconeixibles com endometriosi, miomes uterins o malaltia inflamatòria pelviana, a la dismenorrea primària no trobem cap trastorn subjacent”, afirma Estadella.
“Sol ser el resultat d’una alteració en la producció d’unes substàncies inflamatòries, anomenades prostanoides. De fet, a cada ovulació i menstruació es produeixen increments en aquests productes. I en aquells casos en què aquesta producció sigui més gran, provocarà una inflamació pèlvica més gran que finalment es traduirà en dolor menstrual”, continua.
Es calcula que fins a un 15% de pacients que tenen dolor menstrual poden arribar a tenir símptomes tan intensos que els obliguin a absentar-se del seu centre educatiu o laboral o anar a tots dos en unes condicions on no poden tenir el mateix rendiment.
Sobre quines restriccions pot arribar a provocar aquest problema, Teulón sosté que és un trastorn d’aparició freqüent i causa d’absentisme escolar i laboral important, si bé puntualitza que només una part manté una limitació important de la seva qualitat de vida que li impedeix fer una activitat normal.
“Es calcula que fins a un 15% de pacients que tenen dolor menstrual o dismenorrea poden arribar a tenir símptomes tan intensos que els obliguin a absentar-se del seu centre educatiu o laboral o anar a tots dos en unes condicions on no poden tenir el mateix rendiment”, subratlla Estadella.
Què fer per alleujar aquest dolor
Per aplacar el malestar, hi ha diferents opcions, des d’un tractament analgèsic per disminuir el nivell de dolor, teràpies dirigides a disminuir la producció d’aquests prostanoides que se secreten en excés, a mètodes hormonals per bloquejar l’ovulació (i, per tant, increment de les esmentades substàncies que es produeixen a conseqüència de la regla).
El tractament habitual de la dismenorrea es basa en l’ús d’antiinflamatoris i anticonceptius orals. La calor local i exercici físic lleuger podrien contribuir també a la millora primerenca del dolor
“El tractament habitual de la dismenorrea es basa en l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals (com ibuprofè), paracetamol i anticonceptius orals”, indica Teulón.
“La calor local i exercici físic lleuger podrien contribuir també a la millora primerenca del dolor. Tot i això, de moment el paper de teràpies alternatives (acupuntura) o introducció de canvis en la dieta no ha aconseguit demostrar millora”, apunta.
Segons Estadella, “l’important en tots els casos seria plantejar les opcions possibles de tractament per a cada pacient i arribar a decisions consensuades sobre quina és la millor opció i la que millor s’adapta a la seva situació personal”.
Quan acudir a un especialista
L’abordatge de la dismenorrea habitual es pot fer en l’àmbit del metge de capçalera, que pot receptar qualsevol dels tractaments habituals. “S’ha d’acudir a l’especialista quan el procediment habitual no resol el problema o l’afectació de la qualitat de vida de les pacients és important”, exposa Teulón.
Valoro positivament la introducció d’aquesta nova consideració a un problema de salut important per a algunes dones. Però només s’hauria d’implementar en pacients adequadament estudiades i tractades per evitar perdre competitivitat al mercat laboral.
El mateix considera el professor de l’Autònoma de Barcelona: “No hem de normalitzar el dolor. Sobretot quan afecta les activitats diàries de la dona i els obliga a modificar-les o a deixar de fer-les”.
Baixa laboral amb informes mèdics
Els experts opinen que el tema de la baixa és igual que per a qualsevol altra malaltia. “S’ha d’oferir la possibilitat d’un temps de repòs en casos de malestar intens que no permeti fer les activitats diàries. I, el més important, no minimitzar-ho només perquè sigui una condició menstrual. Hem de brindar una òptima atenció, amb un bon diagnòstic i tractament, com en qualsevol altra patologia”, exposa Estadella.
Els experts insisteixen a no normalitzar aquest dolor. Sobretot quan afecta les activitats diàries de les dones i els obliga a modificar-les o a deixar de fer-les.
Per part seva, Teulón valora positivament la introducció d’aquesta nova consideració a un problema de salut important per a algunes dones. “Però només s’hauria d’implementar en pacients adequadament estudiades i tractades. Si no es maneja bé, pot ser una arma que augmenti la bretxa de gènere existent perquè perdrem competitivitat al mercat laboral”, conclou.
