Aquest 1 de setembre 2024 ha mort la companya Àngels Martínez Castells, una molletenca de naixement (9 maig 1948), barcelonina de relació, catalana de sentiment i ciutadana del món.
Com resumir la persona polièdrica i exuberant de l’Àngels els que l’hem gaudit en alguna o en vàries etapes de la seva vida i les seves activitats? És molt breu: una DONA excepcional, lluitadora, conseqüent, brillant en allò intelectual, comunista explícita políticament i activista incansable en el terreny social.
Recollint sols quatre dades biogràfiques i cribant el volum de la seva acció, van unes línies per aportar alguna visió complementària a les editorials dels mitjans a l’ús. Tenia 76 anys, era doctora i professora d’economia política a la Universitat de Barcelona i militant –en línia cronológica– dels seguents partits: PSUC, PCC, EUiA, Podem. Membre integrant –quan no líder natural en moltes organitzacions– a l’Assemblea de Catalunya, a CCOO, al 15-M, als moviments socials organitzats, com ACAF –fibromialgia i fatiga crónica–, de qui va presentar al Parlament la ILP per una atenció digna a aquestes patologies, o a Que No Pase +, en ajuda d’ afectats per negligències sanitàries.
L’any 2013 va ser escollida membre del Consell Polític d’ATTAC; escriptora prolífica, envoltada d’excel·lents mestres i alumnes: Manuel Sacristán, José Mª Valverde, Fabià Estapé, Rosa Mª Artal, José Luis Sampedro, i tants més; redactora en cap de Realitat, la revista teòrica del PCC (per donar a l’esperança fonament científic); llibres d’impacte: Reacciona o Actúa, o un Blog de referència: Punts de vista. En la vessant política i institucional, va ser a la direcció de tots els partits esmentats i una persona de gran ascendent amb els seu líders: Pere Ardiaca, Juan Ramos, o Jordi Miralles d’EUiA, amic i també resident a Castelldefels fins la seva prematura mort (2015).
Candidata municipal i europea pels Comuns, va ser electa diputada a les eleccions al Parlament (octubre 2015-2017), per Podem, dins de la coalició “Catalunya sí que es pot”, amb una notòria activitat parlamentària. En aquest moment, va tenir lloc l’anomenat afer de les banderes –el 7 d’octubre de 2017–, quan ella va retirar les banderes espanyoles penjades als escons abandonats del PP. La repercussió mediàtica d’aquest gest de rebel·lia no hauria de difuminar tota la seva tasca vital i monumental.
Tanmateix, i al marge de la seva indiscutible qualitat intel·lectual, un dels aspectes clau en la persona de la companya ha estat sempre la seva enorme humanitat, solidaritat, sororitat, empatia i compromís amb totes les causes justes i difícils. I l’altre, el seu activisme social, i d’entre les diverses lluites la de la Salut i la Sanitat Públiques. Així, va ser co-fundadora i presidenta de DEMPEUS per la salut, una organització nítidament cívica i reivindicativa que va néixer a l’Ateneu Barcelonès el febrer de 2009. Molt temps de lluites reeixides com “l’Euro per recepta”, o pel Big Data sanitari vers el projecte mercantil del Visc +, i multitud d’actuacions constants per tot el territori per preservar el caràcter Públic del Sistema Nacional de Salut.
Anys després, el 28 febrer de 2015, es va constituir la Marea Blanca de Catalunya al paranimf de la Facultat de Medicina (UB), amb la confluència de diverses organitzacions, com ara la mateixa Dempeus, subsumida dins de la nova plataforma. Més endavant, coordinant-se amb Mareas Blanques d’altres CC.AA., i en l’espai europeu i internacional.
Els darrers anys va orientar la seva lluita incansable a la reivindicació pel dret a l’autodeterminació i els objectius independentistes. L’Àngels ha estat una dona d’aparença fràgil, però d’una sorprenent fermesa, per damunt de diverses patologies cròniques que ella va anar superant fins aquest final, als 76 anys, i tres anys després de perdre el seu company José Alberto Meneses Moreira, el “Zè” pels companys.
Ha estat un privilegi haver pogut treballar i aprendre tant i tant ferm al seu costat. El seu record deixarà petjada en les persones que l’hem gaudit i en la seva estimada Catalunya.
