Richard Horton, l’editor de The Lancet, titulava el seu comentari offline del proppassat 15 de juny “El secret amagat del Japó” per elogiar una de les característiques de la sanitat nipona que poca gent coneix. I això que, en general, la sanitat japonesa té bona fama pel que fa als indicadors globals de salut, a la qualitat de la recerca,…

Darrerament s’ha incrementat l’atenció dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials per la vitamina D. Sovint fent-se ressò d’eventuals efectes beneficiosos d’aquesta substància sobre la salut, encara que també es poden trobar reportatges menys temptadors. Informacions basades en nombrosos articles publicats en revistes mèdiques i científiques al respecte.  Investigacions que majoritàriament denuncien un dèficit generalitzat de vitamina D…

L’accessibilitat permanent als serveis d’urgència, hospitalaris o d’atenció primària i comunitària, juntament amb el seu progressiu deteriorament a les consultes ordinàries, espontànies o programades, exerceixen una poderosa atracció sobre una població que demanda una solució ràpida als seus problemes o malestars.

Hi ha prou estudis que mostren que, allà on el metge i la infermera d’Atenció Familiar i Comunitària atén inicialment a tota la població, amb independència de la seva edat, i els pediatres actuen com a consultors dels centres i equips d’Atenció Primària i Comunitària no s’observa cap disminució de la qualitat o de la seguretat de l’assistència prestada.

Centrar la prevenció exclusivament en l’ús de la mascareta podria potenciar una sensació de falsa confiança en la població, perquè en totes les situacions –també fora dels centres sanitaris– convé el que podríem anomenar seny preventiu, és a dir no pretendre a tota costa evitar qualsevol risc de contagi, sinó prendre aquelles mesures que siguin proporcionades, com ara limitar al màxim les interaccions estretes de les persones infectades amb altres, sobretot amb les que es troben en risc de patir formes greus i/o complicacions de malaltia respiratòria.

Encara que el propòsit de les mesures de protecció i de control sigui reduir al màxim la morbi-mortalitat directament atribuïble a la pandèmia, això no és garantia absoluta que els potencials efectes adversos d’aquestes mesures siguin menys devastadors que els del problema de salut.

“Encara que sigui sabut que la sanitat no és el determinant més important de la salut de les persones i de les poblacions, la majoria de la població no sembla que s’ho acabi de creure, inclosa bona part de la política institucional”

“No es poden deixar de remarcar les visions limitatives que molts polítics, experts i professionals tenen de l’atenció primària i la seva inevitable projecció comunitària intentant reduir el seu marc d’actuació exclusivament a l’assistència clínica”

Les explicacions de l’honorable conseller de Sanitat per a justificar la iniciativa de singularitzar les visites domiciliàries dels equips d’atenció primària, posant en  dubte una de les característiques més genuïnes d’aquest nivell de l’atenció sanitària, la longitudinalitat, han suscitat la lògica crítica de molts professionals d’aquest àmbit

El manteniment de l’obligació de portar la mascareta als transports públics i a altres llocs (farmàcies i establiments sanitaris) està resultant polèmic. Bé, per ser més  precisos, motiu de discrepància entre molta gent –que simplement ha deixat de fer-la servir– i la majoria dels salubristes professionals , amb alguna notable i significativa excepció, com la del president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia– els quals consideren que podria ser prematur descartar-la.