Browsing: Opinió

La pandèmia ha estat una catàstrofe emocional, una muntanya russa amb moments de pànic, jornades maratonianes d’exigència continua accentuada per l’exposició permanent a la mort. La lluita dels professionals ha estat encomiable, però, a poc a poc, els sentiments d’esgotament, els quadres posttraumàtics, l’ansietat i el desànim s’han apoderat del personal assistencial

Efectivament, cal donar aire i, al mateix temps, assegurar-nos que es comença a generar un clima social més positiu i saludable que ens permeti anar recuperant a un ritme segur i prudent tots els components de la nostra vida quotidiana que hem deixat aparcats durant tot aquest temps

Segur que aquesta aposta per la digitalització millora la vida de molta gent, però no ens podem oblidar dels que podem deixar pel camí. En llocs com la Mina o Santa Coloma molts professionals ens hem trobat en la situació de no localitzar als pacients per manca de telèfon

El sistema sanitari cal que comenci a oferir rehabilitacions personalitzades perquè les persones puguin començar a tenir eines per gestionar la situació que tenen amb el seu nou cos. No hauria de passar que milers de persones només obtinguin per resposta que es tranquil·litzin i esperin que això vagi passant. Després d’un any, el sistema ha d’oferir respostes més eficients i generalitzades per totes les persones.

L’ajuda a morir i l’atenció pal·liativa són complementàries, no contràries. La llei de regulació de l’eutanàsia no treu la necessitat de desenvolupar cures pal·liatives de qualitat, accessibles i equitatives que puguin ser assumides pels professionals sanitaris de forma habitual

Si sumem les morts per excés de calor (296.000) més les ocasionades per la contaminació de l’aire (1 milió) més les associades a l’excés de consum de carn vermella (990.000) ens dóna una xifra de 2.286.000 morts per any

Per millorar la salut de la ciutadania i combatre la mercantilització del sistema, defensem un SERVEI NACIONAL DE SALUT amb cobertura universal, de provisió pública, equitatiu i primarista

Que el jutge Garrido digués que els epidemiòlegs són «metges de família que han fet un curset» és, com a mínim, desafortunat. Aquest episodi ens hauria de fer reflexionar sobre com practicar efectivament l’equilibri que s’atribueix a la divisió dels poders a les societats democràtiques

Les eleccions del 14 de febrer no resoldran els problemes essencials del sistema sanitari català i em temo molt que, al contrari, s’accentuaran en la pròxima legislatura, posant en greu risc de deteriorament irreversible aquest pilar bàsic de l’estat i societat de benestar

Cal cercar un gran acord del més ampli abast polític i social per la reconstrucció de la sanitat pública a Catalunya. Un acord sustentat en el coneixement de què ha passat i dels resultats que se n’han derivat