Browsing: Gestió sanitària

Catalunya és l’única comunitat que ha sancionat centres intervinguts durant la pandèmia i només cinc han augmentat les ràtios de personal després de les dramàtiques situacions viscudes

Sobre la protecció enfront dels perjudicis de les intervencions sanitàries

Entitats professionals i moviments ciutadans han fet seva la demanda que el Departament de Salut destini el 25% del pressupost a l’Atenció Primària (AP). Fins i tot el Parlament ha aprovat per unanimitat una moció que contempla aquest punt.

És cardiòloga, especialitzada en els trastorns hereditaris causants d’arrítmies i mort sobtada i dirigirà el VHIR després de dedicar-se a l’assistència, la recerca i la docència en el Campus Vall d’Hebron

En aquest tema, el de les despeses, cal molta més transparència i participació real de professionals i ciutadania en la seva planificació i control. De fet, som els ciutadans els que paguem les despeses del sistema públic de salut i en català hi ha una dita que diu “qui paga mana”.

Assumeix el càrrec després de 25 anys en la gestió sanitària i serà el responsable del nou hospital projectat al barri barceloní de Sant Andreu

Ha sigut director general de salut i seguretat alimentària a la Comissió Europea, on també ha tingut càrrecs de responsabilitat en matèria d’educació i cultura

Professionals de la medicina familiar sostenen que hi ha evidència científica sobre l’èxit de la longitudinalitat, que redueix la mortalitat, els ingressos hospitalaris i les consultes a urgències

Longitudinalitat, setze lletres té aquesta paraula que ha pres protagonisme els darrers dies quan Manuel Balcells, el nou conseller de Salut explicava que “la longitudinalitat a l’atenció primària és un paradigma que ha quedat antic en aquests moments”. Recordem que la longitudinalitat fa referència a la continuïtat assistencial que s’estableix entre el/la professional i el pacient al llarg de la vida, en la mesura que aquest es fa responsable del seu seguiment i cura.

Les explicacions de l’honorable conseller de Sanitat per a justificar la iniciativa de singularitzar les visites domiciliàries dels equips d’atenció primària, posant en  dubte una de les característiques més genuïnes d’aquest nivell de l’atenció sanitària, la longitudinalitat, han suscitat la lògica crítica de molts professionals d’aquest àmbit