No et perdis cap article
La necessitat d’introduir canvis continus, tant en les mesures restrictives poblacionals com en els plans de vacunació, ha generat en la societat dos tipus principals de sentiments: desconfiança i por.
Parlem amb Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), i Nani Vall-llossera, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), sobre l’impacte de la pandèmia de la Covid en l’atenció primària i sobre els reptes que estan sobre la taula per tal de reforçar el primer nivell assistencial
La infecció per SARS-CoV-2 afecta de manera variable a les persones, també després de superar-la. Pot donar lloc a símptomes que es perllonguen el temps, amb la preocupació que alguns casos evolucionin a una síndrome de fatiga crònica. Després d’un any de molt soroll, què sabem sobre les seves conseqüències?
A punt de complir-se els sis mesos del brot de Covid-19 que va afectar la residència geriàtrica Sant Hospital de Tremp (Pallars Jussà) i que es va saldar amb 62 vides perdudes, ens apropem a diferents persones que van viure aquesta situació de primera mà
«Ens hem assabentat de l’enviament d’SMS pels nostres pacients».
«S’ha informat primer a la premsa que als professionals»
Declaracions de professionals d’atenció primària al Diari Ara (26/3/21)
La humanització en l’assistència sanitària, amb protocols com l’ampliació de visites dels familiars, es va veure minvada en prioritzar altres aspectes emergents que posaven en perill la vida dels pacients. L’aïllament necessari per evitar el risc de contagi dels professionals, sumat als equips de protecció individual (EPI), va fer que fos molt més complicat proveir una atenció integral als malalts.
Sobre les proves per diagnosticar la Covid-19 i la gestió de les seves limitacions
Entrevisto al doctor José Manuel Caffarena perquè fa vint anys em va salvar la vida. Al quiròfan de l’Hospital Sant Joan de Déu no hi vaig entrar jo, sinó el meu fill de vuit mesos. I també era seu el cor que el cirurgià va apedaçar i recosir. I per això viu. I per això visc.
Conviure amb la pandèmia és complex: les regles del joc són canviants, i això genera incertesa. En aquest context, com més “reals” siguin les nostres bombolles, menor serà la velocitat de transmissió i més probabilitat tenim d’evitar un nou confinament
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.