Durant la primera onada de la Covid-19, per tal de poder reorganitzar els serveis i, alhora, reduir la possibilitat de contagi de pacients d’altres malalties, es van limitar les visites i les operacions quirúrgiques, mantenint-se només aquelles urgents que no podien demorar-se, i les proves diagnòstiques es van posposar.
Aquesta reorganització de l’activitat assistencial per donar resposta a la duresa de la pandèmia, ha suposat un descens tant en el nombre de nous diagnòstics de càncer com en l’inici de nous tractaments en els pacients oncològics. Concretament, segons un estudi liderat per l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), durant l’any 2020 s’han diagnosticat a tot l’Estat un 21% menys de nous casos de càncer. Segons el Departament de Salut, els diagnòstics de càncer a Catalunya s’han reduït en un 12%. Davant aquestes dades, els experts temen que els retards en els diagnòstics i tractaments comportin una major mortalitat dels pacients.
«La Covid-19 ha provocat una aturada dels programes de cribratge. En no haver una vacuna contra el càncer, les campanyes de cribratge tenen una gran incidència en el diagnòstic i la supervivència dels pacients. El retard en els diagnòstics i tractaments fa pensar que podria empitjorar el pronòstic de molts pacients, ja que la malaltia es trobaria en estadis més avançats», explica el Dr. Ramón Miralles, president de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC). De fet, segons un estudi publicat al British Medical Journal, les persones a les que se’ls retarda el tractament oncològic tenen un risc de mortalitat entre un 6 i un 13% més alt.
Per aquest motiu, des de la FECEC reclamen a les autoritats sanitàries que incrementin els esforços per restablir la normalitat en l’atenció dels pacients oncològics en tot el sistema sanitari. Segons la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer, tot i que l’activitat s’ha reprès ja en els programes de cribratge i diagnòstic ràpid, la situació de la pandèmia «no dona treva al sistema de salut i la normalitat assistencial oncològica encara queda lluny».
Malgrat que el mes de juny es van reprendre el programa de cribratge de càncer de mama i el mes de setembre el programa de càncer de còlon i recte, l’entitat considera que la situació de la pandèmia podria provocar un alentiment en el calendari d’implementació. També alerten d’un retard en els programes de diagnòstic ràpid. «Disposar dels resultats de les proves amb immediatesa permet tenir un diagnòstic clar i contrastat. Aquest fet també pot influir en l’evolució i pronòstic d’alguns casos», diuen.
El president de la FECEC assenyala que la saturació de l’atenció primària també ha incidit en la disminució dels diagnòstics de càncer, ja que una persona amb sospita de càncer no va a l’hospital directament sinó, inicialment, al seu centre d’atenció primària. Per això, diu, cal «un replantejament general de l’atenció primària, incrementant els seus recursos». Miralles assenyala que un altre dels factors que ha influït en la disminució del nombre de diagnòstics és el temor per part dels pacients a acudir als centres hospitalaris o ambulatoris per por de contagiar-se.
L’altra pandèmia
El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer, una malaltia que representa la segona causa de mort al món, amb prop de 18 milions de nous casos diagnosticats i més de 9,6 milions de defuncions relacionades amb tumors cada any. L’Organització Mundial de la Salut calcula que pel 2040 aquestes xifres gairebé es duplicaran, i el major augment es produirà en els països d’ingressos baixos i mitjans, on es produiran més de dos terceres parts dels càncers mundials. A nivell mundial, el càncer és la causa de prop del 30% de totes les morts prematures per malalties no transmissibles entre adults de 30 a 69 anys. El càncer més freqüentment diagnosticat és el càncer de pulmó, seguit pel de mama i el colorectal.
Malgrat que la supervivència a aquesta malaltia ha millorat molt amb el pas dels temps, encara hi ha molts tipus de tumors per als quals no hi ha tractaments efectius. Per a aquests pacients, els assajos clínics representen oportunitats de trobar noves teràpies i l’única oportunitat de tractament de què disposen per a la seva malaltia, especialment en aquells casos en què ja s’han provat diverses teràpies prèvies sense èxit.
D’entre tots els tipus de càncer existents, el càncer de pulmó és el que té un índex de mortalitat més alt. Aquest és responsable d’unes 28.000 morts anuals a Espanya, i el 2020 ha estat la segona causa de mort en homes, darrere de la Covid-19. Per tant, el retard en el seu diagnòstic és especialment preocupant. De fet, oncòlegs del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP) han alertat que la crisi sanitària derivada de la pandèmia llastarà fins a un 5% la supervivència en càncer de pulmó, el que suposaria 1.300 morts addicionals.
L’impacte emocional
Durant la pandèmia, les persones amb càncer han viscut i viuen un confinament dins el seu propi confinament de la malaltia. I això ha tingut repercussions en el seu estat de salut mental. Les entitats pertanyents a la FECEC han constatat un augment de la demanda d’assistència psicològica. Així, les primeres visites que s’han atès han augmentat un 10% entre les entitats federades i les demandes de suport psico-oncològic un 21%. «Sentiments com l’angoixa, la por, la culpabilitat, la tristesa i la incertesa, molt habituals durant el procés oncològic, s’han vist incrementats en aquesta nova situació», destaquen des de la FECEC.
També s’ha detectat un augment del 21% de les demandes de suport social. «Els pacients amb càncer no són aliens al que passa a la societat. La crisi social i econòmica derivada de la pandèmia també els ha afectat», assenyala Miralles. Així, l’impacte econòmic en les famílies on hi ha una persona amb càncer implica un increment de les despeses per la malaltia i una disminució dels ingressos afegint l’augment del risc de quedar-se a l’atur a causa la crisi econòmica.
