Els centres sociosanitaris, a mig camí entre els hospitals i les residències de gent gran, estan jugant un paper clau en la crisi de la Covid-19. «L’esforç de l’atenció sociosanitària ha sigut immens i ha suposat un respir tant per l’atenció primària com pels hospitals d’aguts», diu el doctor Rami Qanneta, director assistencial de Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS).
«En l’àmbit sociosanitari és molt dur tenir una crisi d’aquesta magnitud pel tipus de pacients que tenim, que necessiten molta rehabilitació i animació sociocultural», explica Qanneta. Per això, aquests centres han hagut de fer molts canvis d’estructura, organització i disseny de nous espais. Canvis que perduraran encara diversos mesos i amb els quals caldrà aprendre a conviure.
Mentre que els hospitals, a poc a poc, aniran tornant a l’activitat habitual, els sociosanitaris acolliran els pacients, tant positius per coronavirus com negatius, que ja no necessitin l’atenció hospitalària. «De fet, ara és quan estem ingressant més pacients que venen de l’hospital i que s’estan recuperant», diu el doctor.
La transformació d’un sociosanitari
El centre sociosanitari Francolí, gestionat per l’empresa pública GiPSS, és ara mateix un pulmó per l’hospital que té just el costat, el Joan XXIII, un centre de referència al Camp de Tarragona. Quan va arribar el coronavirus a Catalunya, els seus 156 llits repartits en quatre plantes estaven tots ocupats.
«El perfil de pacients que tenim en l’àmbit sociosanitari són pacients fràgils, pluripatològics, amb malalties cròniques i alts nivells de dependència», diu Rami Qanneta. Per això, quan es va detectar el primer cas de Covid-19 al centre, que va infectar-se a través d’un familiar que va anar-hi de visita i no estava diagnosticat, es va generar una situació d’alarma força complexa.
De seguida es va accelerar el pla de contingència i actuació que havien dibuixat amb les guies d’actuació del CatSalut i del Departament d’Interior. Un pla que ha anat canviant segons l’evolució de la situació i els criteris dels experts. «Vam tenir un escenari de dues setmanes de crisi bastant important perquè anaven apareixent casos dins de l’hospital, però no va ser una sorpresa, perquè ja sabíem que les pandèmies són així», diu el director assistencial.
Van començar amb una sectorització de l’hospital. De les quatre plantes amb les quals compten, en van dedicar una només a pacients amb Covid-19, tant aquells que s’havien infectat dins el sociosanitari com els que ingressaven des del Joan XXIII amb un test que havia donat positiu. «D’aquesta manera ho podíem tenir més controlat, ja que el personal que treballava en aquesta planta estava format i informat sobre com hi havia d’entrar i què s’ha de fer amb els pacients», explica Qanneta.
Aquesta planta, però, no va ser suficient i per tenir més espai per a pacients amb Covid-19 van decidir moure i aïllar els pacients que no estaven infectats. D’una banda, van forçar altes a domicilis dels pacients que estaven més estables. «Sempre estaran millor al domicili que en un centre hospitalari, que no deixa de ser un centre hostil en situació de pandèmia», diu el doctor. De l’altra, van començar a traslladar altres pacients sense coronavirus a la Clínica Monegal, un centre privat de Tarragona.
Des que el Departament de Salut va intervenir els centres sanitaris privats, aquesta clínica havia quedat sota la gestió funcional de GiPSS. Per això hi podien treballar un equip mèdic del sociosanitari Francolí de la mà amb el servei de rehabilitació de la clínica privada. «Entre el reforç d’altes i el trasllat de pacients a la clínica privada ens vam quedar bàsicament amb pacients amb Covid-19», diu Rami Qanneta.
Durant les últimes set setmanes, els canvis al sociosanitari s’han notat en tots els àmbits. Els pacients ja no poden sortir de les habitacions, que continuen compartint entre dues perquè són prou amples per a garantir la distància de separació de dos metres. També s’han suspès totes les activitats grupals d’animació sociocultural i rehabilitació, que habitualment omplen de vida al centre.
Per contrarestar els efectes perjudicials d’aquests canvis sobre els pacients, s’ha ofert alternatives individuals. «Per exemple, tenim una biblioteca mòbil que ara movem pels passadissos i els professionals s’encarreguen de llegir-los habitació per habitació», diu Qanneta, que emfatitza que en el cas dels pacients amb Covid-19, aquesta activitat s’ha de fer amb mesures de protecció.
Aquesta atenció individualitzada la poden fer gràcies a la reubicació de personal provinent d’altres serveis. «Com a empresa no només tenim la part d’hospitalització, tenim altres serveis ambulatoris i domiciliaris que hem hagut de tancar durant aquestes set setmanes. Així que hem aprofitat tot el personal de serveis per reforçar el servei d’hospitalització, que és on teníem la crisi», explica el doctor.
Tot i aquest reforç de personal, a l’hospital sociosanitari Francolí han hagut de contractar professionals externs i comptar amb l’ajuda d’estudiants d’infermeria del darrer curs, ja que part dels seus treballadors han agafat la baixa perquè han estat infectats amb la Covid-19. Entre tots, també ajuden als pacients a comunicar-se amb els familiars a través de videotrucades.
I és que un dels canvis que més ha dolgut és la restricció de visites. «Hi ha hagut molt impacte emocional en les famílies, sobretot al principi», recorda Qanneta, «però els hem anat explicant la importància que té pel bé dels pacients i per ells, i alhora els hem ofert suport psicològic». Ara només els pacients que es troben en els últims dies de vida poden rebre la visita de comiat d’un familiar, que entra amb tots els equips de protecció individual (EPIs) necessaris.
Personal en adaptació constant
Els professionals que treballen al sociosanitari, com la resta de personal dedicat a la salut, ha viscut moments d’angoixa. «Ara estem millor, però al principi hi havia molta por dels professionals a contagiar-se i portar el virus a casa», explica el director assistencial. Si bé és cert que són un col·lectiu de risc perquè estan exposats a la infecció contínuament, també és un grup al qual es fan més proves diagnòstiques. «Nosaltres vam fer un cribratge massiu de test als professionals, tant als qui tenien símptomes com als asimptomàtics i els hem anat fent test PCRs quasi cada setmana», diu Qanneta.
Per a calmar els ànims, però, els ofereixen atenció psicológica. A més, des del CatSalut s’ha posat a disposició dels professionals un hotel on es poden allotjar durant l’estat d’alarma. Actualment hi ha 11 treballadors del sociosanitari Francolí que s’hi estan, per evitar un possible contagi a algú amb qui conviuen, per exemple una dona embarassada o una persona immunodeprimida.
Tot i això, el dia a dia dels professionals ha sigut molt dur. Els auxiliars d’infermeria, per exemple, han deixat de rebre el suport que tenien d’alguns familiars i cuidadors privats que donaven el menjar als pacients. «S’ha d’agrair la capacitat d’adaptació del personal; el treball en equip, que ha sigut automàtic. Tothom ha sigut imprescindible», diu el doctor.
Què passarà a partir d’ara
En els pròxims mesos s’instal·larà al centre l’activitat assistencial dual, ja que encara hi haurà pacients amb la infecció i pacients que no la tenen. «Fàcil no serà, perquè quan tens tot un hospital negatiu o tot positiu evidentment és dur, però la mentalitat no la canvies d’un lloc cap a un altre», diu Qanneta, que recorda que serà fonamental seguir amb la sectorització del centre i sense barrejar el personal de cada sector.
Han dissenyat un pla de desescalada assistencial que pot durar entre 12 i 18 mesos. «L’objectiu fonamental és organitzar una recuperació progressiva de l’activitat assistencial de l’empresa, no sols l’hospitalització», explica el doctor. Per això es mantindran les mesures de protecció i s’estendran amb la duplicació d’espais. Per exemple, volen crear un gimnàs en alguna sala que ara tenen tancada perquè el puguin utilitzar els pacients amb Covid-19.
Una cosa clara és que es mantindrà la restricció de visites durant força temps. «Hem de reforçar les videotrucades per intentar reduir l’angoixa i estrès de pacients i famílies, i també treballem amb l’equip de psicologia del centre per reimpulsar la teràpia d’estimulació cognitiva, que durant aquestes setmanes l’hem tingut una mica abandonada», diu Qanneta.
D’altra banda, també volen aconseguir ser un centre sociosanitari de referència per als pacients Covid i que els derivin, no només pacients dels hospitals d’aguts, sinó també els que actualment estan atesos per l’atenció primària als seus domicilis.
Evidentment, aquest és un pla de desescalada que pot variar depenent de l’evolució de la pandèmia, dels criteris dels experts i de les necessitats d’altres serveis assistencials; sobretot a l’hivern, recorda el doctor, quan la grip farà augmentar la pressió assistencial. «Ara sembla que estem en un moment més tranquil, tot i que hem d’anar amb compte», diu el doctor, «als professionals sempre els hi dic: alerta, però no pànic!».
