Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest 17 de gener farà un any que va morir una pacient l’endemà de no ser atesa al CAP d’Olesa de Montserrat, centre d’atenció primària que depèn de la Mútua de Terrassa i que té un conveni caducat des de l’any 2016, situació que denuncien tant l’Ajuntament de la ciutat del Baix Llobregat com l’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat (ASPQ) local.
Algunes reclamacions del consistori municipal i de l’organització ciutadana apunten amb més detall els problemes: falten metges i infermeres, el mètode de triatge al CAP no és fiable i manca cobertura en l’àmbit de psiquiatria, tant d’infants com de joves i adults. El cribratge de les persones que sol·liciten visita al CAP és considerat un dels problemes i la possible causa de la no atenció a la pacient que va morir. Això s’afirma des de l’Ajuntament, que manifestava públicament que, en diferents ocasions, en les reunions periòdiques de seguiment que manté amb el CatSalut i Mútua de Terrassa, havia reclamat que «»el triatge no el fes el personal administratiu sino personal d’infermeria».
El passat 7 de novembre, unes 200 persones es van manifestar pels carrers d’Olesa convocades per l’ASPQ. A diferència de la convocatòria habitual de cada primer divendres de mes, aquesta vegada es va optar per recórrer els carrers de la ciutat en comptes de concentrar-se davant del CAP. Les reclamacions continuen essent les mateixes: la millora de la sanitat pública, en general, i d’Olesa en particular; concretament, més personal mèdic i pediàtric, urgències mèdiques i farmacèutiques 24 hores i la reversió de la gestió del CAP directament a l’ICS.
La consellera Pané, al centre de les protestes
Amb aquesta manifestació també es va voler posar en evidència peticions que depenen exclusivament de l’agenda personal de la consellera Olga Pané: «Estem farts de veure com la consellera es passeja pels pobles del Baix Llobregat com Esparreguera, Abrera i Martorell i deixa de banda Olesa de Montserrat, on reiteradament l’ajuntament li ha demanat que vingui a escoltar-nos i a comprovar de primera mà la situació precària de la nostra sanitat pública gestionada –amb convenis caducats– per una entitat privada com Mútua de Terrassa«, destacava la convocatòria de la manifestació.
Tot apunta que la mort de la ciutadana olesana probablement fos a causa de les deficiències del sistema actual de cribratge, selecció i derivació cap a l’assistència mèdica
La indignació no para de créixer a la ciutat: «No pot ser que la consellera ens faci esperar un any per un llistat. L’informe d’urgències del CUAP de Sant Andreu i de l’Hospital de Martorell ja està fet, segons va informar el SCS a la darrera reunió amb el Consistori, però té dubtes sobre si compartir-lo amb els ajuntaments del Baix Llobregat Nord. Demanem que es publiquin dades i que s’expliqui com ens afecta als olesans i a les olesanes l’ús de les urgències del CUAP de Sant Andreu de la Barca respecte a les de l’Hospital de Martorell. Es pot fer en una setmana i és a les seves mans, però no vol fer-ho».
Amb tot això, la població encara està pendent de la necessària investigació de la mort de la ciutadana, fet que demà compleix un any. Dos mesos després del decés, la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària del CatSalut va decidir arxivar –ràpidament, tot i que «provisionalment»– l’expedient informatiu obert sobre el cas. Des de l’ASPQ afirmen que «amb les noves proves existents es pot reobrir», i sospiten que «probablement fos a causa de les deficiències del sistema de cribratge, selecció i derivació cap a l’assistència mèdica actualment existent».
Carta a les treballadores i treballadors
Les concentracions de protesta per la mort de la ciutadana –sosté l’entitat convocant– pretenen denunciar «la manca de qualitat i atenció que dona Mútua de Terrassa a la ciutadania olesana. Sempre que la ciutadania ens hem manifestat, ha estat de forma pacífica, que és com s’han de fer les coses», resalta la Carta oberta als treballadors i treballadores del CAP d’Olesa publicada el 10 de febrer d’aquest any, per aclarir que mai hi ha hagut cap atac ni intenció contra el personal sanitari.
«Companyes i companys, no tingueu por, encara que algú interessadament us ho vulgui fer creure, ni hem volgut assaltar el CAP, ni trencar vidres, ni mobiliari; i molt menys encara volem fer-vos culpables d’una situació que no heu creat i que també patiu en la vostra doble condició de treballadors i usuaris de la sanitat pública«, aclaria i defensava la carta. «La vostra queixa no pot anar contra les persones que, irritades i intranquil·les, veuen vulnerat el seu dret a la salut, a la integritat física i mental i a la vida, sinó contra els responsables de la situació creada, qui alhora també han deteriorat els vostres drets laborals i condicions de treball», continua la carta.
«Les mobilitzacions de l’any 2011 a Olesa per l’ERO de Mútua de Terrassa que implicava l’eliminació de les urgències a la nit i els caps de setmana van marcar una fita a la localitat»
Anys d’organització i lluita
Les mobilitzacions de l’any 2011 a Olesa per l’ERO de Mútua de Terrassa que implicava l’eliminació del Servei d’Urgències nocturn i els caps de setmana van marcar una fita a la localitat». Era un fet «dolorós i, a més, un greuge comparatiu amb Martorell i altres ciutats que, amb poca població més, tenen molts més serveis», subratlla Juanjo Fernández Corral. Ell, juntament amb Martí Obiols, són fundadors i president i secretari, respectivament, de l’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat d’Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces, en homenatge a un dels membres fundadors.
El greuge comparatiu no fa referència només al nombre d’habitants, sinó també al fet que Olesa, tot i pertànyer a la comarca del Baix Llobregat, depèn dels serveis sanitaris de Mútua de Terrassa i no directament de l’ICS, com voldria l’aclaparadora majoria de la població. L’origen d’aquesta «anomalia», segons expliquen els membres de l’ASPQ a El Diari de la Sanitat, es remonten als vincles històric-personals amb la figura de l’empresari i pròcer franquista terrassenc Alfonso Sala, comte d’Ègara, que encara tenen força.
Com a mostra, un llistat que publica el Martí al seu blog personal sota el títol Treballar cansa (https://mobiols.blogspot.com/):
- Saps que d’Olesa a Terrassa hi ha 14 Km, i d’Olesa Martorell 9Km?
- Saps que la carretera que va d’Olesa a Terrassa és estreta i hi ha 78 revolts mentre que la que va d’Olesa a Martorell és més ampla i té només 11 revolts?
- Saps que d’Olesa a Terrassa hi ha 9 autobusos diaris d’anada i 10 de tornada, mentre que d’Olesa a Martorell hi ha 52 trens d’anada i 54 de tornada?
- Saps que viatjar d’Olesa a Terrassa és més car que viatjar d’Olesa a Martorell, ja sigui amb autobús, tren o taxi?
- Saps que una altra forma de viatjar amb transport públic d’Olesa a Terrassa és anant fins a Martorell amb els Ferrocarrils de la Generalitat i de Martorell a Terrassa amb RENFE, passant per Barcelona; tot plegat aproximadament uns 65 km?
- Saps que el CAP d’Olesa el gestiona la Mútua de Terrassa per concessió del Servei Català de la Salut?
- Saps que el CAP d’Olesa té el costum de derivar els pacients que se’ls hi ha de fer proves diagnòstiques a l’Hospital de la Mútua de Terrassa o al CAP de la Rambla d’Ègara, tots dos a Terrassa?
- Saps que a Martorell també hi ha un hospital concertat amb el Servei Català de la Salut?
En Martí aclareix que «des que es va obrir el túnel de Volterra, que evita l’antiga carretera de Viladecavalls, millora molt el temps de desplaçament a Terrassa, tot i que el problema de fons persisteix».
El Martí i el Juanjo recorden que va ser fa uns tres anys quan es va convocar una mena de concentració espontània davant del CAP d’Olesa, a partir de la qual es va recuperar el nivell d’activisme. «Espontània –aclareix en Martí– perquè hi va haver una persona que es va ‘tirar a la piscina’ i tot sol va fer una convocatòria per xarxes socials. Va reunir unes 100 persones, fet bastant notable en una ciutat petita com Olesa». La concentració esdevingué assemblea i, allà mateix, es va crear una comissió que va forçar una reunió amb la direcció del CAP. Posteriorment, es va constituir en coordinadora i avui és l’ASPQ, entitat que organitza actes i xerrades de sensibilització, així com concentracions mensuals, cada primer divendres de mes, per exigir que el CAP passi a ser gestionat per l’ICS directament.
El conveni, caducat des de fa 11 anys
Per si faltaven raons, és públic que el conveni que atorga la gestió del CAP olesà a Mútua de Terrassa està caducat des de fa 11 anys. «No sabem cap a on van els diners, ni quin sistema hi ha… és un caos total, que ja s’afegeix al caos sanitari de Catalunya, que és una teranyina immensa d’entitats privades que conformen tota una línia d’interessos particulars», declara indignat en Juanjo.
Tot plegat, com a la majoria de ciutats, manquen metges, especialment pediatres. El servei d’urgències de 24 hores a Olesa depèn de si hi ha un metge quan hi vas. De fet –expliquen– ara les urgències passen per dues vies: o bé anar al CAP de Sant Andreu de la Barca, a uns 12 km, o bé anar a les urgències de l’Hospital de Martorell, que està a 9 km. «Atenció, no estem reclamant millores ni res nou, sinó recuperar les urgències que ja havíem tingut i que van retallar l’any 2011», diu el Martí. «No tenim res en contra de la Mútua de Terrassa, si funcionés, però és que no funciona. A més, pensem que és un malbaratament de recursos, i que una empresa, sigui fundació o el que sigui, en el fons, a través de salaris molt alts o a través del benefici privat, està per guanyar diners», afegeixen.
Mobilitzar-se en una ciutat de 25.000 habitants
Ni xarxes ni noves tecnologies, la imaginada democràcia digital no ofereix encara propostes alternatives de mobilització. Cal trobar-se i reunir el veïnat per compartir, debatre i entendre’s en allò bàsic i poder fer camí. També en una localitat com Olesa, amb alguna de les experiències associatives i cooperativistes actives més antigues del país, com és la cooperativa pel subministrament de l’aigua, la Comunitat Minera Olesana, creada el 1868. L’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat convoca cada primer divendres de mes desenes de persones en la concentració reivindicativa, fins arribar a les 200, com en la darrera manifestació.
S’han fet recollides de signatures al carrer, al mercat municipal, davant del CAP… L’associació compta amb un llistat de socis –15 en aquests moments– que col·laboren amb una quota anual de 15 euros, «per a les necessitats pròpies ja en tenim prou», comenta la Maria Valero, vocal de l’entitat, també present en la trobada amb El Diari de la Sanitat i Malarrassa. «El poder de convocatòria –afegeix la Maria– és molt més gran. Hem comptat amb la col·laboració de fins a 600 persones, com en les campanyes de signatures».
La manifestació del passat mes de novembre, amb unes 200 persones, respon molt clarament a la gravetat de la situació, expressa l’alt nivell d’indignació produït per la mort de la senyora que no va ser atesa al CAP i que encara no s’ha rebut la resposta que la població reclama. La manifestació va comptar, fins i tot, amb la participació de l’alcalde de la ciutat.
Reconeixen que «va ser un cas excepcional, però és un problema del conjunt de la sanitat de Catalunya». Obiols afegeix que «aquest sistema és una aberració total. Tenen un algoritme que el fa servir un administratiu sense formació sanitària de cap mena, tu vas al mostrador i li has d’explicar què tens… L’administratiu va prenent nota i al final li surt una mena de diagnòstic que li diu què ha de fer». Potser només sigui un problema d’analfabetisme digital –diuen alguns– però aquest sistema no genera confiança, i menys amb resultats com els vistos a Olesa: «Una senyora que no podia respirar, que estava afectada d’una afectació pulmonar, va allà i li van dir que tornés l’endemà; per cert que es va generar una mica de follon perquè el seu fill no acceptava el que els hi deien. L’endemà ja no va arribar, perquè es va morir al vespre a casa».
Les manifestacions multitudinàries responen a l’alt nivell d’indignació produït per la mort de la senyora que no va ser atesa al CAP»
En Juanjo recorda que es van reunir unes 300 persones en dues convocatòries. «A Olesa hi havia un sentiment de xoc molt gran», diu el president de l’entitat. Es va posar una denúncia, es va fer l’autòpsia… «Pel que sabem, sembla ser que que hi ha una relació efecte-causa entre la mort de la senyora i el sistema de cribratge». Després, d’això va haver-hi també una intervenció del Parlament de Catalunya, a través de la CUP i dels Comuns.
La consellera de Sanitat, Olga Pané va respirar tranquil·la (o potser no del tot…) amb el resultat de la primera investigació que es va realitzar des del Departament. Ara, però, asseguren els membre de l’ASPQ, «hi ha resultats de l’autòpsia que demostrarien la relació i demanem que es torni a obrir el cas«. Els resultats els té la família i mostren aquesta relació, ja que hauria mort per ‘embassament’ pulmonar, explica en Juanjo. «El dia 7 de novembre hem fet la gran manifestació, i passarem a una situació de lluita més alta!», anuncia en Martí. S’estan fent actes amb representants de Marea Blanca Catalunya i també amb companyes del Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP).
Al mateix temps, treballen per establir i estrènyer relacions de coordinació amb altres entitats, primer, a Olesa mateix, com les dedicades al suport a persones afectades per l’Alzheimer, fatiga crònica i autisme. Al municipi asseguren que hi ha bon ambient i relacions amb el conjunt d’entitats, i també amb els partits, tot i que lamenten que «les reivindicacions les accepten sobre el paper, però encara no estan amb nosaltres a les concentracions. Volem que es mullin, ja que pensem que no ho fan prou, i més per essent de la CUP».
Finalment, expliquen que ara fa un parell d’anys es va crear una Taula de Salut municipal, a la qual són convocades totes les entitats amb alguna relació amb la salut. Poques alegries, però «allò sembla més aviat quelcom per donar-se autobombo», critica en Martí. «Jo diria que tenen por que si els sortís una taula massa reivindicativa, altres entitats com l’Hospital o la Mútua de Terrassa no vulguin participar. Però nosaltres no deixarem de plantejar cada vegada totes les nostres reivindicacions i exigirem el que és de dret, els nostres drets».
I l’última mostra de l’empenta i energia de l’entitat olesana en defensa de la sanitat pública és la moció presentada al ple municipal del 18 de desembre, demanant la construcció d’un segon centre d’atenció primària a Olesa de Montserrat. «El debat i la votació de la moció –expliquen– no es va fer i finalment va quedar sobre la taula a petició inicial del PSC, amb l’argument de consensuar-la i millorar-la amb la resta de grups per al següent ple de gener». L’ASPQ va acceptar ajornar el debat de la moció i deixar-la sobre la taula «sempre que tots els grups municipals es manifestessin en aquest esperit de consens i millora, amb el benentès que, de no haver-hi un acord unànime, se seguiria la tramitació sense modificacions».
