Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un sistema d’incubadora líquida, especialment dissenyat per a nadons ultraprematurs extrems, nascuts quan encara només portaven entre 22 i 26 setmanes de gestació és el desenvolupament fet per l’empresa FetaLife Technologies, una spin-off nascuda de la transferència de coneixement de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
És una de les sis companyies generades des de l’Àrea de Creació d’Empreses de la Fundació Bosch i Gimpera, que és l’oficina que fa la tasca d’assessorament a projectes emprenedors d’investigadors de la UB. Aquesta entitat, que es va posar en marxa ara fa vint-i-cinc anys, és pionera en l’àmbit estatal en tenir una oficina destinada a portar els resultats de la recerca a la societat.
I al 2025 han arribat a la xifra rècord de sis empreses creades. A part de la firma que ha ideat la incubadora per a nens molt prematurs, també s’ha creat una plataforma de testatge de fàrmacs, mitjançant organoides derivats de pacients i intel·ligència artificial. Això ho ha fet la nova empresa OrganAID Holdings, spin-off de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UPF.
De la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, ha sorgit Fedder AI, l’empresa que ha enginyat una plataforma d’accés ràpid i segur a dades mèdiques basada en IA per millorar la presa de decisions en sanitat. Microelectrònica d’alt rendiment aplicada a sistemes d’imatge mèdica que faciliten un diagnòstic precoç del càncer és la comesa d’una altra spin-off sorgida d’aquest traspàs de coneixement de la universitat al teixit productiu, en aquest cas, batejada com a Fedder AI. Una altra, Flavii Therapeutics, amb un equip d’investigadors de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, estan procurant teràpies epigenètiques contra l’Alzheimer i altres malalties del sistema nerviós central. PulSensing, des del saber de la Facultat de Física, s’ha centrat en la microelectrònica d’alt rendiment aplicada a sistemes d’imatge mèdica que faciliten un diagnòstic precoç del càncer. I, finalment, des de la Facultat de Física, la spin-off Synpix desenvolupa tecnologia d’imatge infraroja per millorar la seguretat dels vehicles autònoms.
A banda d’aquestes empreses nascudes amb l’empara de la Universitat de Barcelona, aquest any que hem tancat, la Universitat de Barcelona s’ha venut la seva participació en la spin-off BeCytes Biotechnologies, que també posa de manifest la valorització del coneixement generat a la universitat i implementat en la societat en forma d’empresa.
Predomini de l’enfocament en la salut
Tal com ens explica el cap de l’Àrea de Creació d’Empreses de la Fundació Bosch i Gimpera, Jose Conde, “és habitual que un gran nombre de les empreses que es creen com a resultat de la recerca de la UB siguin de l’àmbit de la salut”. I això –diu– s’explica per dues causes principals: “per una banda, la tradició de la UB amb aquest àmbit, amb facultats molt actives en recerca, com són la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, la Facultat de Biologia, o la Facultat de Psicologia, però d’altres com la Facultat de Física o la Facultat de Química, que tenen també una estreta relació amb l’àmbit de la salut. Per altra banda, l’ecosistema de salut català fomenta aquest tipus d’iniciatives emprenedores, ja que en un mateix lloc trobem excel·lents investigadors i metges, hospitals de referència, farmacèutiques i inversors. Un brou de cultiu que facilita aquest enfocament cap a portar solucions que tinguin un impacte directe en els pacients”.
Habitualment, cada any es creaven un parell d’empreses, i de vegades, només una. Per tant, aquest 2025 es considera realment excepcional. Com explica Jose Conde, “per tal que es doni aquest número s’han d’alinear moltes circumstàncies, com tenir emprenedors motivats, tecnologies madures i inversors interessats. Crec que part d’aquests resultats té a veure amb iniciatives de la Generalitat i la mateixa UB destinades a madurar tecnologies i fomentar la creació d’equips emprenedors”.
El circuit que porta el coneixement als pacients
“Dins de la Universitat –explica Conde– el que intentem és fer avançar els projectes en dues dimensions: maduresa de la tecnologia i consolidació d’un equip emprenedor, que idealment incorpori perfils externs. A partir d’aquí, s’ha de veure si hi ha un mercat per a la solució que plantegen i explorar les possibles vies de finançament per avançar cap la creació de nous productes i serveis”.
Conde també explica, però, que, un cop constituïdes les empreses els resulta difícil continuar fent-lis l’acompanyament pels recursos limitats dels quals disposen. I explica que això ha donat peu a què, “des de ja fa alguns anys, les cinc principals Universitats de Barcelona (UB, UAB, UPC, UPF i UOC) ens hem aliat amb Barcelona Activa per crear el Barcelona Deep Tech Node, una iniciativa que ofereix suport a les empreses de nova creació sorgides de la nostra recerca, en àmbits com la definició estratègica, el desenvolupament de negoci o la cerca de finançament”.
Des de l’Àrea de Creació d’Empreses, sí que fan seguiment de totes les empreses participades per ells. D’elles, Jose Conde destaca “els gairebé 230 llocs de feina que generen. I això sense comptar aquelles que van sorgir de la Universitat, però que han estat adquirides o integrades en empreses més grans, com és el cas d’Enantia o Becytes Biotechnologies”. De les que la UB continua com a sòcia, destaquen també Nostrum Biodicovery, que ha esdevingut un referent en el disseny de fàrmacs, així com Qiliamjaro Quantum Technologies, que és l’empresa responsable de la construcció del primer ordinador quàntic a Espanya.
De totes maneres, la Universitat de Barcelona és una institució generalista i, tot I que la salut té un pes important,té empreses en àmbits tan diversos com l’educació, la quàntica, l’agricultura o l’alimentació. Són tot un gran ventall de solucions que han estat desenvolupades a la UB i que s’espera que en un futur pròxim puguin ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones, impactant des de diferents àmbits.
Tot plegat demostra que la UB ha consolidat un bon model d’innovació, orientat a transformar la recerca d’excel·lència en solucions amb retorn social i econòmic. I, en paraules de Jose Conde, “aquestes fites són fruit d’un treball sostingut de la comunitat investigadora i del suport especialitzat en totes les fases de creació i creixement de les spin-offs”.
