De quina manera influeixen les exposicions ambientals durant l’embaràs i la infància en més risc d’obesitat infantil? L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat del Sud de Califòrnia han liderat el primer gran estudi que relaciona una multitud de contaminants i factors ambientals –77 exposicions prenatals i 96 postnatals– amb el risc d’obesitat infantil. Els resultats mostren el paper destacat que podrien jugar la contaminació atmosfèrica, el tabac i les característiques de l’entorn construït, com viure en àrees densament poblades, en el desenvolupament d’aquest problema de salut infantil.
Fins ara, diversos estudis han abordat l’efecte dels contaminants ambientals, l’estil de vida i les característiques de l’entorn urbà en l’obesitat infantil, però s’havia estudiat cada exposició individual per separat. El concepte d’exposoma implica un canvi de perspectiva en la recerca de com els riscos ambientals afecten la salut. En lloc d’analitzar per separat les conseqüències que cada exposició podria tenir en el nostre organisme, es planteja l’estudi conjunt de les diferents exposicions a les que una persona està subjecta des de la concepció fins a la mort. Es tenen en compte molts elements als quals estem exposats a través de la dieta, estil de vida i l’entorn en què es viu.
La nova recerca, que forma part del Projecte HELIX i s’ha publicat a la revista Environmental Health Perspectives, va partir de les dades de més de 1.300 nens i nenes de 6 a 11 anys de cohorts de naixement de sis països europeus –Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit–.
D’una banda, es van recollir una sèrie de dades relacionades amb el sobrepès i l’obesitat dels nens i nenes: índex de massa corporal (IMC), circumferència de la cintura, gruix dels plecs cutanis i nivells de greix corporal. També es van realitzar anàlisis de sang i d’orina, tant dels nens i les nenes, com de les seves mares durant l’embaràs. D’altra banda, es van estimar un total de 77 exposicions durant l’embaràs i 96 exposicions infantils, incloent contaminants de l’aire, les característiques de l’entorn construït, l’accés a espais verds, el tabaquisme i contaminants químics (contaminants orgànics persistents, metalls, ftalats, fenols i pesticides).
Martine Vrijheid, investigadora d’ISGlobal que coordina el Projecte HELIX i és la primera autora de l’estudi, destaca que “les taxes d’obesitat infantil estan augmentant a nivells alarmants a tot el món, i pot ser que durant el confinament per la COVID-19 s’hagin incrementat encara més”. Els resultats de l’estudi, amb dades anteriors a les mesures preses per frenar la pandèmia, mostren similituds amb les xifres mundials: una prevalença de sobrepès i obesitat general del 29%, amb uns percentatges més alts en les cohorts d’Espanya (43%) i Grècia (37%).
Les conclusions van mostrar que l’exposició al tabac –al fum matern durant l’embaràs i al passiu durant la infància–, a la contaminació atmosfèrica (partícules PM2.5 i PM10, i diòxid de nitrogen, NO2, tant a l’interior dels habitatges com a l’exterior) i les característiques de l’entorn construït s’associaven amb un índex de massa corporal més alt en la infància. L’estudi no va trobar que les diferències en el nivell socioeconòmic de les i els participants influïssin en els resultats.
D’altra banda, les associacions amb contaminants químics van ser menys consistents, amb l’exposició a alguns químics (metalls pesants, coure i cesi) que es van vincular a un IMC més alt, i altres contaminants orgànics persistents com PCB i pesticides DDE que es van relacionar amb un IMC més baix. “Això pot explicar-se pel fet que els químics es van analitzar al mateix temps que es va mesurar l’obesitat en els nens i nenes, i l’estat de l’obesitat pot haver influït en els nivells sanguinis dels químics. Cal un seguiment longitudinal de la cohort per establir millor aquesta relació”, argumenta Vrijheid.
Obesitat i ciutats poc caminables
“Els nens i nenes que vivien en àrees densament poblades i que anaven a escoles en zones que comptaven amb pocs serveis i instal·lacions tenien més risc de patir obesitat”, explica Leda Chatzi, darrera autora de l’estudi i investigadora de la Universitat del Sud de Califòrnia. Aquesta relació entre l’obesitat i les característiques de l’entorn construït “van en la línia d’estudis anteriors i podria ser explicada per les poques oportunitats que tenen els nens i nenes de caminar i desenvolupar activitat física a l’exterior”, afegeix.
“Aquests resultats enforteixen l’evidència existent i mostren que la modificació de les exposicions ambientals a principis de la vida pot limitar el risc d’obesitat i les seves complicacions associades”, destaca Martine Vrijheid. “Això té importants implicacions per a la salut pública, ja que ajuda a identificar les exposicions relacionades amb l’obesitat infantil per a la prevenció i intervenció primerenca”, explica Vrijheid.
