Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els atacs d’Israel contra Palestina, en especial contra Gaza, han estat qualificats per Amnistia Internacional i les mateixes Nacions Unides com a genocidi, terme que va ser creat per un jueu polonès, Raphael Lemkin, el 1944. Poc després, i ja acabada la segona guerra mundial, les Nacions Unides van adoptar el concepte, que van definir com els actes comesos amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós.
Des de l’octubre del 2023 fins al mes de juny d’enguany desenes de milers de persones civils han mort a causa dels atacs de l’exèrcit israelià, més de la meitat dels quals eren infants, dones o persones grans. Més persones encara han resultat greument ferides, moltes amb amputacions de membres, i d’altres han mort per infeccions, desnutrició o manca d’accés als serveis sanitaris. Els efectes sobre la salut de la població persistiran a llarg termini per afectacions físiques o psicològiques i per l’absència de serveis bàsics. Amb les agressions contínues i el bloqueig de l’ajuda humanitària, les condicions de vida són dramàtiques. UNICEF adverteix que hi ha un milió de nens i nenes (la pràctica totalitat de la població infantil) que estan patint escassetat d’aliments, d’aigua potable, d’habitatge i d’atenció sanitària. Els infants són, juntament amb la gent més gran, els grups més vulnerables, que patiran de per vida els efectes traumàtics de la guerra sobre el seu desenvolupament. Matar, ferir i emmalaltir els infants és una manera d’hipotecar el futur d’un poble.
Altres informacions, com un estudi publicat a The Lancet documenten que l’esperança de vida de la població palestina al néixer, només en els primers 12 mesos de guerra, es va reduir gairebé a la meitat, un 46% (38 anys per als homes i 30 anys per a les dones), tot i que probablement la pèrdua sigui major perquè l’estudi no ha tingut en compte l’efecte indirecte de la guerra sobre la mortalitat, segons reconeixen els mateixos autors.
Un dels components de la conducta genocida és imposar condicions de vida destinades a destruir el grup dificultant-ne els mecanismes d’ajuda i de suport mutu i els sistemes de cura educatius o de salut. Així s’explica l’especial agressivitat que durant aquests mesos ha mostrat l’exèrcit israelià contra els equipaments i els professionals sanitaris. Segons informa recentment Health Workers For Palestine Spain, la totalitat dels 36 hospitals han estat bombardejats des de l’octubre del 2023 fins a l’actual maig. El 40% han estat destruïts i la resta funciona parcialment. Al nord no n’hi ha cap d’operatiu. També han estat atacats els centres d’atenció primària, dels quals només la meitat estan en funcionament i de manera parcial. Aquestes accions culminen dècades d’ocupació, de control del sistema sanitari palestí i de vulneració del dret d’accés a l’atenció a la salut de la seva població.
El Ministeri de Salut a Gaza ha referit que s’han produït 720 atacs (més d’un per dia) contra estructures sanitàries i que 1.581 treballadors de la salut han estat assassinats; 361 han estat il·legalment detinguts i probablement torturats en presons israelianes, en una acció deliberada contra les persones que treballen per la protecció i la cura de la vida. Es pot parlar, doncs, de l’existència d’una guerra sanitària de grans dimensions, i mai vista fins ara en la història recent, com a component del pla genocida, i que contravé el Dret Humanitari Internacional per la denegació sistemàtica per part d’Israel d’aigua, aliments, medicaments, atenció sanitària, refugi, combustible i electricitat.
Actualment, els majors centres operatius són el Complex Mèdic Nasser –l’hospital de referència més important que queda a Gaza, que està funcionant al 180%– i l’Hospital Al-Amal, les rutes d’accés als quals quedaran obstruïdes si es compleixen les amenaces d’Israel i ni pacients ni professionals hi podran accedir. En un comunicat l’OMS alerta que si aquests hospitals deixen de funcionar suposarà una reducció de 490 llits i conseqüències nefastes per als pacients que necessiten atenció quirúrgica, cures intensives, transfusions, atenció oncològica i diàlisi. Per això demana mesures de protecció urgents per als dos hospitals i que l’entrega de medicaments essencials i subministraments mèdics s’agilitzi d’immediat i es faciliti l’accés a través de totes les rutes possibles. L’OMS fa una crida a un alto el foc immediat i permanent i a que s’aixequi el bloqueig de l’entrada dels 50 camions amb medicació essencial i aliments que estan esperant a la frontera.
El personal sanitari i els treballadors humanitaris s’enfronten a riscos considerables. Alguns abandonen les zones en conflicte per la seva pròpia seguretat i la de la seva família. Tanmateix, d’altres es queden i segueixen atenent els malalts. El seu testimoni és colpidor, com el de la Doctora canadenca Tanya Haj-Hassan que va enregistrar les seves vivències i les dels seus companys palestins a l’hospital Nasser durant sis setmanes que qualifica d’infernals. Un dels directors de l’hospital va declarar que la situació «desafia la imaginació humana». El British Medical Journal s’ha fet ressò d’aquest testimoni en un editorial, Gaza: doctors’ testimonies demand a permanent ceasefire, en què afirma que informar sobre la destrucció gratuïta d’instal·lacions sanitàries i sobre l’assassinat de professionals de la salut i treballadors humanitaris és assumpte d’una revista mèdica i que les revistes que esquiven l’impacte de les decisions polítiques no estan fent la seva feina.
En una altra publicació de la mateixa revista signada per metges del Regne Unit, Safeguarding healthcare workers in Gaza and throughout occupied Palestine, també es reclama l’alto el foc i la protecció del personal que segueix treballant en condicions terribles. La violència i la deshumanització que pateixen els palestins violen el compromís amb els drets humans i amb els principis mèdics i ètics i tindrà conseqüències negatives més enllà de Palestina. Els autors requereixen una àmplia pressió per part de la societat civil i els grups professionals per demanar comptes als governs per l’incompliment del Dret Humanitari Internacional.
Referent al compromís dels metges, la revista JAMA ha donat a conèixer un estudi que examina les declaracions i accions de les societats mèdiques i quirúrgiques reconegudes pel Consell de Societats d’Especialitats Mèdiques als Estats Units en relació a la situació de Gaza. De les 53 societats analitzades, només 13 tenien alguna declaració en la seva pàgina web. Molt més compromès és el moviment Health Workers for Palestine (HW4P), fundat per un grup de metges l’octubre del 2023 al Regne Unit, per lluitar contra la censura que patien al defensar els drets dels treballadors sanitaris i el dret dels palestins a l’atenció sanitària. Ràpidament s’ha estès per tot el món i ara és el major grup de defensa de treballadors sanitaris que advoca pel final del genocidi i per una Palestina lliure.
Al nostre país, alguns col·legis de metges (Toledo, Barcelona, Navarra…) s’han pronunciat contra la vulneració del dret internacional i els atacs a instal·lacions i professionals sanitaris, però d’altres s’hi han negat. Fins fa pocs dies no ho ha fet el president de la Organización Médica Colegial de España.
Com a sanitàries, l’atemptat contra els drets humans, el genocidi en curs, la destrucció de la sanitat palestina, l’assassinat de milers de treballadors de la salut i de l’ajuda humanitària ens interpel·la, perquè la nostra professió té a veure amb la salut i el benestar de les persones i amb el màxim respecte per la vida humana. Per això tenim el deure professional i ètic de denunciar les accions criminals que està practicant l’estat d’Israel, que no només són la vergonya dels nostres dies, són la condemna moral d’una societat que les ha permès.
