Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Darrera de cada diagnòstic hi ha una experiència personal, un abans i un després, una persona que pateix una intervenció o un tractament oncològic i les seves conseqüències. I, malauradament, la incidència dels casos de càncer a Catalunya és més elevada cada any. Durant el 2024, els número de diagnòstics de càncer va ser de 42.851 –24.293 en homes i 18.558 en dones–, xifra que suposa un augment d’un 1,75% respecte el 2023. Per tipus de càncer, els més freqüents en els homes van ser: pròstata (4.856), colorectal (4.305), pulmó (3.800), bufeta urinària maligne (1.496) i fetge (888), un total que suposa un 63,2% del total de casos diagnosticats durant l’any 2024 en homes. En canvi, en dones, els cinc tipus tumorals més freqüents van ser: mama (5.439), colorectal (2.720), pulmó (1.295), cos uterí (970) i pàncrees (704), representant un 59,9% del total de casos diagnosticats l’any 2024.
D’altra banda, la part positiva d’aquestes xifres és que la taxa de supervivència a 5 anys també ha augmentat percentualment respecte l’any 2023, essent més alta en dones (66,4%) que en homes (54,6%).
En aquest context, la campanya “Unidos por lo único“, impulsada per la Unió Internacional per al Control del Càncer (UICC) pretén reunir relats i històries personals sobre l’experiència de cada persona amb el càncer –i els desafiaments que enfronta cadascú– com a reconeixement a cadascuna d’aquestes veus i fomentar un sentit de comunitat i un propòsit compartit entre totes aquelles persones que estan afectades pel càncer, ja sigui el propi pacient oncològic, un familiar, un cuidador, un professional de salut…
A Espanya, segons xifres publicades per la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) amb la col·laboració de la Red Española de Registros de Cáncer (REDECAN) en el seu informe “Las cifras del cáncer en España 2025”, es preveu que en aquest proper any es registrin a l’Estat 296.103 nous casos de càncer, enfront dels 286.664 de l’any passat (un 3,29% més). Per sexes, la incidència en homes serà de 166.513 nous casos mentre que en dones es calcula que serà de 129.590 nous diagnòstics.
Pel que fa a la supervivència neta a cinc anys dels pacients diagnosticats entre 2008-2013 a Espanya ha estat del 55,3% en homes i del 61,7% en dones. S’estima que en els darrers 40 anys s’ha duplicat i és probable que, tot i lentament, continuï augmentant en els pròxims anys gràcies als nous tractaments.
Aquestes xifres remarquen, un any més, el creixement de la supervivència tant a l’Estat com a Catalunya. Per aquest motiu, des de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) s’insisteix a que cal continuar treballant per garantir els drets de les persones que han superat un càncer i la seva qualitat de vida, sobretot pel que respecta al seu retorn a la feina i als possibles efectes secundaris derivats dels tractaments. En aquest sentit, l’entitat destaca la necessitat de garantir el retorn progressiu a la feina per aquells pacients oncològics que, un cop finalitzat el seu tractament, hagin de reincorporar-se a l’activitat laboral. I és que segons xifres del 1r Baròmetre Càncer i Treball a Espanya, elaborat per la FECEC Junts contra el Càncer, el 45% de les persones diagnosticades de càncer enquestades no va fer un retorn progressiu al seu lloc de feina un cop finalitzat el seu tractament, tot i que a la majoria els hagués agradat poder fer-lo.
La FECEC també considera necessari que se segueixin i acompleixin els diferents objectius del Pla contra el Càncer de Catalunya 2022-2026, especialment aquells que fan referència a l’etapa de després del càncer. Les accions d’aquest punt tenen com objectius millorar la qualitat de vida dels pacients de càncer una vegada finalitzat el tractament, i adaptar el seu seguiment i el suport a les seves necessitats i preferències. Una d’aquestes accions és l’establiment dels paràmetres per a l’elaboració d’un informe de finalització del tractament del càncer, amb especial interès a establir els efectes secundaris que pugui patir el pacient a llarg termini i les estratègies preventives i accions a prendre en cas que apareguin.
