Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sindicats i entitats sanitàries han posat el clam al cel en conèixer la mesura que plantejava l’Institut Català de la Salut per a que la tramitació d’altes a pacients s’inclogués dins els incentius econòmics anuals que tenen els treballadors dels Centres d’Atenció Primària. Concretament, feia referència a les anomenades Propostes d’Alta Motivades, que són les que presenten les mútues laborals a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), òrgan adscrit al departament de Salut que decideix si el pacient ja està recuperat per reincorporar-se a la vida laboral i, si és el cas, envia la proposta al metge de capçalera. Aquest pot donar llum verda a l’alta o bé oposar-s’hi. Tot i que el circuit establert dona a l’ICAM la possibilitat de formalitzar l’alta del pacient encara que el facultatiu no comparteixi la decisió.
Fins ara, els sanitaris tenien entre els seus incentius respondre aquesta proposta en un màxim de tres dies. En la proposta de l’ICS que s’ha difòs aquest matí, es plantejava a més que una determinada quantitat de vegades la resposta fos avalar la proposta d’alta de la mútua laboral. Per rebre els incentius, els metges i metgesses havien d’avalar entre un 50% i un 80% de les propostes i, si ho feien, els incentius no repercutirien només sobre els metges sinó sobre el conjunt de la plantilla del CAP. Tanmateix, això implicava que, si un professional de la medicina no arribava al percentatge d’altes requerit, la resta de companys i companyes també en veien afectada la seva retribució. L’ICS ja havia inclòs aquesta proposta en alguns documents informatius i l’estava debatent amb alguns professionals de l’atenció primària, tal com ha avançat aquest matí el programa El matí de Catalunya Ràdio, però poques hores després de fer-se pública Salut ha fet marxa enrere forçat per les crítiques realitzades per associacions professionals i sindicats del sector, que ho han qualificat de mala pràctica professional.
Crítiques per totes bandes
El sindicat d’UGT Catalunya ha manifestat en un comunicat que aquesta mesura “suposa una coacció econòmica per als professionals dels CAP, els quals es veuen obligats a prendre decisions mèdiques influenciades per incentius econòmics. Aquesta situació crea un model pervers que posa en dubte la confiança en el sistema sanitari públic i posa en perill la salut dels treballadors i les treballadores, ja que es corre el risc d’alliberar pacients que no estiguin recuperats. La decisió ha de ser sempre del facultatiu, qui coneix la situació clínica del pacient, no d’objectius econòmics aliens a la seva tasca”, i consideren que “és necessari que el sistema sanitari continuï garantint l’atenció de qualitat, independentment de pressions econòmiques, i que els criteris mèdics siguin els únics determinants per a l’alta dels pacients. La pressió que pot suposar aquests incentius als treballadors del sector sanitari que ja pateixen un estrès i una sobrecàrrega a la que l’ICS ja fa temps que no dona resposta”, afegeixen.
Per la seva banda, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) ha mostrat el seu rebuig frontal a aquesta mesura en un comunicat en el qual destaca que “suposa una ingerència inadmissible en l’activitat clínica i una desvirtuació greu del sentit i objectiu de les Direccions per Objectius (DPO). Aquests indicadors no responen a criteris clínics, sinó que estan condicionats per interessos empresarials que, massa sovint, pressionen per obtenir altes accelerades, malgrat que no sempre es donin les condicions mèdiques òptimes per fer-ho. Aquest fet pot comprometre la salut i la seguretat de les persones treballadores, especialment les més vulnerables, que solen acompanyar-se d’entorns laborals molt millorables”. A més, l’associació ha puntualitzat que “les DPO, els indicadors de processos i de resultats en salut han de respondre exclusivament a criteris clínics i estar orientades a millorar la salut de la població, la qualitat assistencial, la continuïtat i la seguretat dels processos. Convertir-les en instruments de control burocràtic o empresarial desvirtua la seva raó de ser i perverteix la pràctica mèdica”. En aquesta línia, el posicionament de la Camfic insta al Departament de Salut i a l’Institut Català de la Salut a que “protegeixin l’autonomia clínica dels professionals i vetllin per una gestió de les DPO alineada amb valors de rigor, ètica i responsabilitat sanitària”.
També el sindicat del sector sanitari SATSE es va mostrar especialment contundent amb la proposta de l’ICS i va manifestar “que la vinculació entre altes mèdiques i incentius econòmics suposa un conflicte d’interessos que posa en perill la independència professional, la llibertat científic-tècnica i la salut dels pacients”. Per aquest motiu –continua el comunicat– “no podem acceptar la mercantilització de la sanitat pública, introduint un benefici econòmic com a factor en les decisions clíniques que haurien d’estar regides per un sol objectiu: el benestar i la salut del pacient”, conclou.
Tanmateix, el sindicat mèdic Metges de Catalunya (MC) ha qualificat de “perversió del sistema que el criteri econòmic (al servei dels interessos empresarials) se situï per sobre del criteri clínic (al servei de la qualitat assistencial)” i considera que “aquest conat d’actuació tornava a situar els professionals ‘als peus dels cavalls’ en un context de tensió creixent a les consultes, com demostren les darreres dades registrades d’agressions i situacions de violència contra els sanitaris”. Per aquest motiu, el sindicat ha sol·licitat a primera hora del matí la retirada d’aquesta iniciativa a la Direcció Assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’ICS. En aquesta línia, la secretària d’atenció primària ICS de MC, Lourdes Franco, també ha resaltat que “la infradotació de personal que pateix l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) no es pot suplir traspassant les seves competències als metges i metgesses de família, que tampoc disposen dels recursos i el temps necessari per assumir aquestes funcions”. A més, ha criticat que l’ICS s’hagi arribat a plantejar seriosament l’establiment d’una compensació econòmica en funció del nombre d’altes validades “com si fóssim agents comercials a comissió”.
D’altra banda, la portaveu i vocal del Fòrum Català d’Atenció Primària i metgessa de família, Eva Segura, ha considerat que “estem provocant que aquesta proposta d’alta de la mútua laboral, que és un interès econòmic i empresarial, passi al davant d’un criteri mèdic, que és el que –en teoria– ha de regular la incapacitat temporal dels treballadors” i alertava del perill de deixar “desprotegida a una part de la població, perque potser molts companys acabaran cedint a aquesta coacció i acabaran donan més altes, quan potser mèdicament no correspondria”.
Pas enrere
Poques hores després de fer-se pública la mesura i de fer-se evident el ferm rebuig a la proposta dels principals sindicats i entitats i associacions del sector, l’Institut Català de la Salut es va retractar i va manifestar que “no hi haurà un objectiu destinat a incentivar que els facultatius incrementin el nombre d’altes”. L’iCS va puntualizar que “els objectius per als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) d’enguany estan en procés de definició. És en aquest procés que es reflexiona amb els professionals, on es plantegen els diferents conceptes a tractar i s’acaba tancant la proposta definitiva. S’està treballant en objectius que vetllin per l’acompanyament al pacient durant la seva recuperació”. En qualsevol cas, de moment s’ha donat per tancada la idea d’incentivar les altes proposades per les mútues.
