La pandèmia de la Covid-19 ha afectat les societats d’arreu del món i ha tingut implicacions importants per als sistemes de salut i per al col·lectiu sanitari. La situació provocada per la propagació de la malaltia ha obligat a reorganitzar l’assistència sanitària i també l’ensenyament. En aquest context, el clúster global d’universitats de l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3 (salut i benestar), liderat per l’eHealth Center i l’Àrea de Globalització i Cooperació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i impulsat per l’Associació Internacional d’Universitats (IAU, per la sigla en anglès), ha analitzat l’impacte de la pandèmia en el model sanitari i ha estudiat quines transformacions s’haurien de dur a terme en l’educació superior per adaptar-se als canvis socials i tecnològics i per millorar la formació dels professionals sanitaris del futur.
«La Covid-19 ha posat sobre la taula la importància de la salut com a dret universal, de manera que les lliçons apreses de la pandèmia poden ajudar a repensar com ensenyem, com preparem els professionals de la salut. En aquest context, la nostra visió és que les institucions d’educació superior s’han de convertir en agents de canvi per aconseguir una salut i un benestar integrals que arribin a tothom», destaca Albert Barberà, director de l’eHealth Center de la UOC.
Les conclusions d’aquest grup d’experts internacionals assenyalen que l’objectiu de les polítiques públiques hauria de ser avançar cap a una educació en salut socialment responsable que treballi de manera col·laborativa amb la comunitat. Reclamen, a més, potenciar una aproximació interdisciplinària i interprofessional dels plans d’estudis, a més d’un augment de la presència de la salut digital i de les competències socials (soft skills). Per fer-ho, aposten per continuar amb la implantació de l’educació virtual i reclamen la millora de les infraestructures tecnològiques, especialment en els països en desenvolupament.
Aquestes són les quatre lliçons principals de la Covid-19:
1. Salut i malaltia en un món interconnectat
L’abast global de la Covid-19 ha portat els experts a qüestionar els enfocaments limitats a un sol país per afrontar les noves malalties i els reptes de la salut pública. Universitats, institucions i governs no poden treballar de manera aïllada davant de fenòmens d’abast global. «Aquesta pandèmia ha mostrat la interrelació entre la salut humana, la planetària i l’econòmica, i també l’impacte que tenen les desigualtats socioeconòmiques i sanitàries. Davant d’aquesta situació, la col·laboració internacional és clau per poder fer front als reptes globals i fer realitat l’Agenda 2030», explica Pam Friedman, presidenta de la IAU i impulsora del clúster de l’ODS 3, format per universitats d’arreu del món que cooperen per tal de construir aliances i donar veu a l’acadèmia per fomentar la salut i el benestar.
Aquesta interdependència és un dels aprenentatges dels països que aquests darrers anys han estat més exposats a diverses epidèmies, com ara l’ebola, el còlera o el VIH. En paraules de David Serwadda, professor de la Universitat de Makerere (Uganda) i membre del clúster, «cal aconseguir que els estudiants siguin conscients que les epidèmies no són només problemes locals o regionals, sinó que tenen abast internacional. Quan ens arriben notícies d’una epidèmia a l’Àfrica o a l’Orient Mitjà, els futurs professionals de la salut han de ser conscients que pot arribar a la seva comunitat. El que sembla un problema llunyà, en realitat ens està mirant directament des de milers de quilòmetres de distància».
2. Aposta per l’educació interdisciplinària i interprofessional
El fet d’entendre la salut com un fenomen planetari obliga, segons els experts del clúster liderat per la UOC, que el currículum dels futurs professionals de la salut s’obri a altres disciplines. «Els vincles entre epidemiologia, salut pública i salut planetària són evidents en el cas de la Covid-19 i altres epidèmies anteriors. La prevenció de la transmissió de virus no és només un problema mèdic: també implica fer front al canvi climàtic i preservar la biodiversitat i els ecosistemes naturals. D’aquesta manera, una formació interdisciplinària en salut pública i ciències ambientals és necessària per evitar futures crisis sanitàries i, per tant, és clau per a la formació dels estudiants», explica Marta Aymerich, professora dels Estudis de Ciències de la Salut i vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC.
A més, el grup d’experts també destaca l’impacte de l’evolució del sistema de salut des d’una assistència eminentment hospitalària cap a una atenció basada en les persones i en la població. «Aquesta transformació obliga a fer un canvi en els plans d’estudis que reforci una formació centrada en l’atenció comunitària i també un augment de la col·laboració amb professionals d’altres àmbits de la salut, com ara la infermeria», destaca Marta Aymerich.
3. Aprendre a fer front a la incertesa
En aquest entorn en què la feina amb la comunitat i amb altres professionals serà cada vegada més important, els experts recomanen reforçar l’ensenyament de competències socials, com ara el treball en equip, les habilitats de lideratge i de comunicació i la gestió de les emocions. «Els treballadors sanitaris han afrontat alts nivells d’estrès i decisions complicades durant la pandèmia. Per això, ara més que mai, és necessari ensenyar la capacitat de gestionar l’estrès i enfrontar-se a la incertesa. Els treballadors de la salut s’han de poder adaptar a circumstàncies que canvien ràpidament», assenyala Maria Niemi, professora associada de l’Institut Karolinska (Suècia) i també membre del clúster.
4. Més salut digital i més aprenentatge en línia
L’ús de la tecnologia per a l’aprenentatge i l’atenció mèdica és un altre dels aspectes que s’han accelerat durant la crisi sanitària i en el qual els experts posen l’accent. «Els professionals de la salut s’han de formar molt més que abans en salut digital per saber, per exemple, quines són les aplicacions mèdiques més efectives, com es poden fer servir les xarxes socials per promoure la salut o com es pot aplicar la ciència de dades per prendre decisions mèdiques. Es tracta d’un coneixement que s’aprèn practicant, de manera que l’aprenentatge en línia s’ha d’integrar en l’educació sanitària», destaca Marta Aymerich.
En aquest sentit, els experts confien que els beneficis de l’aprenentatge virtual i de l’enfocament col·laboratiu que s’han impulsat arran de la pandèmia es mantinguin en el futur. «Esperem aprofitar la Covid-19 com una oportunitat de transformació i que els canvis en la manera d’educar i de relacionar-nos amb la comunitat no es reverteixin i puguem continuar creixent cap a una comunitat global d’aprenentatge», conclou Albert Barberà.
L’ODS 3 de l’Agenda 2030: salut i benestar
El clúster global d’universitats ODS 3 està format per un equip d’universitats d’arreu del món que treballen conjuntament per fomentar la comprensió i l’ús de l’ODS 3, de salut i benestar, en l’educació superior. Les activitats que duen a terme tenen un enfocament internacional i multidisciplinari. Està integrat per la Universitat de Caldas (Colòmbia), la University College Dublin (Irlanda), la Universitat Gadjah Mada (Indonèsia), l’Institut Karolinska (Suècia), la Universitat de Makerere (Uganda), la Universitat de Sydney Occidental (Austràlia) i la Universitat Oberta de Catalunya (Espanya).
