Fa uns mesos una pacient em va dir: “Pertanyo a la generació deprimida, com no estaré depressiu?”. Era la primera sessió i va venir a teràpia perquè es trobava sense ganes de res, sense motivació i amb la sensació que la vida no tenia sentit.
Tenia raó, pertany a l’anomenada ‘generació deprimida’, una generació que engloba, en realitat, el conjunt de dues: la millenials (també anomenada generació Y) i la generació Z.
La primera fa referència a les persones que van néixer entre 1981 i 1995 i la segona a qui van arribar al món entre 1995 i 2010 (ambdues dates són aproximades, ja que no hi ha un consens clar social per a aquesta classificació).
La veritat és que cada vegada hi ha més ús d’antidepressius, més assistència a teràpia psicològica i més expressió autoinformada d’ansietat i tristesa en aquestes generacions. Anem per parts per descobrir quins factors hi influeixen.
Quins factors han deprimit aquesta generació?
Abans de res, comencem per definir el trastorn de depressió major. Aquest es manifesta com un conjunt de símptomes, dels quals podem destacar un estat d’ànim deprimit durant la major part del dia, disminució de l’interès per les activitats que abans provocaven plaer, pèrdua o augment de pes, insomni o hipersòmnia, agitació o retard psicomotor, pèrdua d’energia, sentiment d’inutilitat o culpabilitat excessiva, disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se i pensaments de mort recurrents.
Hi ha diverses raons per les quals a la generació millenial i la generació Z se les denomina, en conjunt, la generació deprimida. Analitzem els diferents factors que podrien estar influint:
Pandèmia, coronafòbia i solitud
No podem passar per alt la influència que ha tingut la pandèmia de Covid-19 a la població general. Hem parlat d’estats desagradables com la coronafòbia (una ansietat excessiva a contraure el coronavirus), ansietat, fatiga pandèmica (una reacció d’esgotament davant d’una adversitat mantinguda i no resolta), etc. Davant d’aquest escenari, la pregunta és: han afectat aquestes situacions particularment aquestes dues generacions?
La solitud és una cosa que es relaciona directament amb la tristesa. Si bé és cert que això és aplicable a qualsevol edat, la necessitat de relacionar-se amb iguals és més gran en la joventut. És per això que les mesures específiques i preventives del contagi del coronavirus han afectat en particular aquesta població.
Ansietat social
D’altra banda, la soledat d’aquell moment xoca ara amb la tornada a la vida social, provocant moltes vegades ansietat en adolescents i joves. És el que se li ha anomenat ressaca social.
La meva experiència personal a la consulta m’ha revelat que moltes persones d’aquesta edat acusen des d’aquell moment la sensació de no sentir-se capaces de “connectar” amb els seus iguals. Senten que no gaudeixen de situacions socials amb moltes persones i experimenten ansietat quan estan envoltades per algú que acaben de conèixer.
Xarxes socials
Les xarxes socials han esdevingut un refugi per a moltes persones joves que se senten malament. Cal destacar que un ús adequat és positiu. De fet, gràcies a elles la desconnexió social durant el confinament no va ser total.
Però hi ha dos factors que poden afectar negativament les persones joves:
- Un ús excessiu o com a evitació de moments d’ansietat. Això pot provocar que es refugiïn a les xarxes amb l’objectiu de substituir situacions socials en viu.
- Un ús esbiaixat. Aquesta situació els podria exposar únicament a contingut amb què es poden comparar negativament. Fins i tot publicacions que mostrin expressió de dolor emocional per part de persones desconegudes (per exemple, imatges d’autolesions).
Frustració laboral
La generació millenial va ser educada en una “meritocràcia” molt enfocada a l’èxit laboral i socioeconòmic condicionat a l’esforç. Frases com “Si t’esforces, aconseguiràs el que et proposis”, segur que les han escoltat la majoria.
És una generació que s’ha esforçat per aconseguir els objectius de vida, però amb un resultat de frustració en molts casos. Els estudis universitaris s’equiparaven amb èxit laboral i, tanmateix, quan van acabar aquest període, es va produir una crisi econòmica que no va permetre que es poguessin desenvolupar a la feina. Ara poden sentir por que passi el mateix arran de la pandèmia.
Preocupacions globals
Entre els assumptes que preocupen les generacions millenial i Z, trobem el feminisme, l’ecoansietat, els drets LGTBIQ+, la migració… Són generacions que es preocupen per allò global i no només per allò particular. Pensen més enllà i senten ansietat per més coses que les particulars i les individuals.
Aquestes preocupacions globals i la possibilitat de comunicar-se per xarxes els proporciona un sentit de pertinença molt positiu. Els fa sentir part d’un tot i sentir-se compresos pels seus iguals.
Tot i això, no només es preocupen sinó que també busquen la solució sentint sovint una responsabilitat excessiva per situacions que són globals, més difícils de solucionar i, per tant, provoquen ansietat.
Major reconeixement dels propis símptomes
Una de les raons per les quals es parla més de depressió i ansietat en aquestes generacions és que les persones que la pateixen parlen amb més naturalitat i reconeixen més fàcilment els símptomes. De fet, la salut mental ja és un assumpte molt comentat a les xarxes socials, les plataformes en què més es mouen els joves.
Això és positiu perquè quan una persona reconeix que es troba malament pot cercar ajuda. De fet, són aquestes generacions les que han trencat el tabú que envoltava la cura de la salut mental. Ara són ells els qui més (i més obertament) parlen sobre anar a teràpia. També són els que més la recomanen i els que més reconeixen els seus propis problemes. Aquesta és la generació deprimida perquè és la generació que reconeix el seu malestar sense vergonya ni por.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation. Llegeix l’original aquí
