Stalkeo —és a dir, vigilància o revisió insistent de l’activitat en línia d’algú—, control digital de parella, insults, difamació i discursos d’odi són les formes més freqüents.

Aldeas Infantiles ha elaborat una guia per acompanyar la infància i l’adolescència en la convivència digital, establir límits saludables amb les pantalles i garantir una experiència digital segura i positiva.

Milers de nens, nenes i adolescents de sis a setze anys pateixen símptomes que concorden amb aquesta malaltia.

La violència de gènere ja apareix en edats primerenques de la mà del control i la gelosia.

Un de cada set adolescents presenta símptomes de malestar emocional, i el risc suïcida es duplica en noies. L’ús problemàtic de les xarxes socials, l’exposició a la violència digital i el consum precoç de pornografia s’associen amb un deteriorament significatiu del benestar psicològic.

És música i pianista. També és una persona amb altes capacitats, fet que va descobrir sent ja adulta. Dedica bona part del seu temps a la investigació sobre les altes capacitats, la seva relació amb la música i a fer classes en conservatoris i escoles de música.

És sociòloga i experta en sexualitat. Té clar que a Espanya hi ha un dèficit d’educació sexual important que va des de les i els més joves fins al món adult, en què ella s’ha especialitzat.

Aida dos Santos (Algarve, Portugal, 1992) és llicenciada en Ciències Polítiques (UCM), tècnica d’investigació social aplicada i analista de dades. També és l’autora d’una investigació en la qual han participat centenars de dones que han cristal·litzat al llibre «Hijas del hormigón». Es tracta d’una anàlisi de les violències, les barreres i les discriminacions que pateixen les dones de classe treballadora en tots els àmbits de la seva vida, des de a la feina fins a la salut, passant per l’educació o l’urbanisme.

La salut mental és, des de fa anys, un dels focus d’atenció de l’opinió pública. La que fa referència a nenes, nens i adolescents ha empitjorat. Mireia Orgilés, catedràtica i investigadora té clar que factors com la pandèmia, les pantalles i les xarxes socials afecten, i molt.

Des de que es va aprovar la Lomloe, ara fa cinc anys, no sembla que s’hagi avançat massa en allò que preveia el text per caminar cap a un sistema plenament inclusiu. Malgrat que el Pla Estratègic previst per llei s’ha començat a negociar, s’està fent molt a poc a poc i sense comptar amb totes les organitzacions del sector.