Els herois els trobem, de vegades, a les guerres. Els professionals i treballadors del sistema públic de salut, independentment de les seves titulacions i funcions en el Sistema, igual que altres treballadors d’altres sectors que ara hem descobert que són essencials per les persones, estan donant el millor d’ells durant aquesta crisi sanitària, la gran majoria estan demostrant la seva professionalitat a més de la seva humanitat. Per això els hem aplaudit, agraït i se’ls haurà de defensar en els seus drets i les millores urgents de les seves condicions laborals retallades i oblidades per les polítiques públiques. Als herois se’ls hi donen medalles. Als professionals i treballadors se’ls hi ha de donar reconeixement, més autonomia, recursos i millores laborals.
Em centraré en el personal sanitari dels serveis públics: metgesses, infermeres, auxiliars de clínica, zeladors, administratives, treballadores socials, personal de neteja i altres, cada un amb les seves funcions i tasques formen un equip i són imprescindibles perquè aquest funcioni. Aquesta crisi ens ha ensenyat o reafirmat en moltes coses que ja dèiem aquí el 2016, entre elles en la necessitat de major autonomia de gestió dels equips i els centres per organitzar millor la seva feina. S’ha demostrat que els equips, centres i gestors que han exercit aquesta autonomia s’han organitzat millor en les seves funcions, malgrat les mancances i retallades del nivell polític.
La segona reafirmació cruel és que si perdem els bons professionals, no només perdem el Sistema Públic de Salut sinó que podem perdre inclús la vida. És per això que s’ha fet més conscient i urgent que cal repensar radicalment tot el sistema de salut (igual que el sistema econòmic i social), canviant els valors actuals i pensar en una nova normalitat, en aquest cas passar del paradigma actual d’una sanitat pensada al segle passat, centrada en l’atenció a la malaltia un cop instaurada, en l’alta tecnologia, en el fàrmac, en l’hospital sofisticat i dissenyar el nou Sistema Públic de Salut, amb els valors de la Salut i les cures de les persones i de la col·lectivitat. Per això, també reclamem des de fa anys, posar la salut pública (prevenció i promoció) i l’Atenció Primària i Comunitària, com a pilar central del Sistema, que junt amb l’atenció a la Salut Mental i el treball social, han de fer front a aquestes necessitats de Salut i cures. Per això necessitem mantenir i millorar urgentment el prestigi i les condicions d’aquests professionals
Sense oblidar que la salut no és l’absència de malaltia, sinó que els seus determinants no estan en el Sistema Sanitari, sinó en el model econòmic, social, i cultural. Per això, per la salut i la vida, hem de defensar també una “nova normalitat” política i econòmica (“palabras mayores”) una nova economia i unes regles socials, al servei real de la majoria de les persones, amb respecte pel medi ambient i la natura, la producció d’aliments, un habitatge digne i accessible, educació, alimentació sana i de proximitat, unes relacions socials republicanes, amb llibertat, igualtat i solidaritat, per contes d’individualisme, competició, depredació i especulació, amb defensa dels béns comuns, baia, tot un catàleg polític.
I si em permeteu, no creieu en els polítics pel que diguin que ara sí que faran (recordeu Lampedusa) si no pel que han fet fins ara.
