Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sembla que falten recursos per cobrir les necessitats i donar bona qualitat de resultats i de demandes dels professionals i ciutadans, però, en realitat, no sabem realment què gastem cada any i sobretot en què ho gastem. Per exemple, el pressupost de Salut del 2022 aprovat pel Parlament va ser d’11.244 milions d’euros, però, a finals d’any, sembla que ens gastarem (la “màquina” no pot parar) 13.500 milions, amb un dèficit de 2.250 milions. Aquest any, el dèficit és més gran, ja que els darrers anys era d’uns 1.500 milions; és a dir, el Parlament aprova una cosa i ens en gastem molts més.
Però, encara més important, en què ens els gastem? Ens els gastem bé, per la salut i la qualitat, o som poc eficients, o els donem molt per negocis privats, o molt corruptes? Segons les dades del Departament de Salut, gastem uns 1.900 milions (un 17%) en atenció primària, uns 3.018 milions (26,8%) en medicaments (la part de receptes que paga el CatSalut més la medicació hospitalària ambulatòria) i 6.300 milions (57%) en hospitals, sociosanitaris, salut mental i altres.
Amb una bona primària milloraríem la salut
Aquesta despesa no fa més que demostrar quin Sistema Públic de Salut tenim: gastem en malaltia ja instaurada, en fàrmacs (benefici de les multinacionals), hospitals i alta tecnologia. Molta medicalització de la vida, innecessària i perjudicial molts cops. El miratge de la panacea. I molt poc en salut pública (1%) prevenció, promoció de la salut i salut comunitària. I molt poc també en atenció primària (17% aquest any), malgrat que sabem que amb una bona primària milloraríem la salut i evitaríem mesures molt sofisticades i cares que només fan que allargar la vida amb molt mala qualitat.
Si poguéssim analitzar la despesa amb transparència i participació, i tenir les dades desglossades (públic i privat concertat) sous, terciarisme, resultats en salut i qualitat, segur que ens hauríem de plantejar, com a país, algunes coses seriosament: és aquest el model que volem, augmentant el pressupost cada any (aquest 2022 va haver-hi un increment del 14,9% respecte al del 2020, prorrogat al 2021)? Estem pitjor, els professionals al límit i els ciutadans molt enfadats i preocupats.
Estem pitjor, els professionals al límit i els ciutadans molt enfadats i preocupats
Caldrà fer un pla seriós a mitjà termini (no es canvia de model i els valors en un any), i els pressupostos (i despeses finals) han d’anar a produir aquest canvi progressivament, cap a un autèntic Servei Nacional de Salut i Cures (Públic). De moment, aquest any podríem proposar-nos gastar bé el 25% necessari per a la primària: en el nucli essencial de professionals, suficients i amb bones condicions laborals. Això ho podríem assegurar amb una bona llei de primària.
I fer una anàlisi, diagnòstic i tractament de per on s’escapen els diners, amb poca eficiència en salut, externalitzacions i corrupció cap a negocis privats, i fer seriosament unes propostes per reduir l’extraordinària despesa en fàrmacs (26%), llistat rigorós de fàrmacs a pagar pel sistema públic, genèrics, producció local pública dels més usuals, etc.
Estem en un bon moment per repensar el futur i redreçar-lo, cal voluntat política (!!!), transparència i participació popular.
