S’estava esperant, enfront del clam social i de les professionals i treballadores de la sanitat demanant una “nova normalitat” i defensant una renovada sanitat pública equitativa i de qualitat, enfront de la descoberta de la realitat d’aquesta, estan ja sortint veus i declaracions de polítics, gestors del sistema i entitats corporatives que s’apunten a l’estratègia del Gepard: Ha de canviar tot perquè tot segueixi igual.
Primer varen ser alguns economistes que ens varen dir que el què necessitava la sanitat catalana eren 5.000 milions d’euros més cada any, però no deien per fer què. Fa uns dies, un grup de gestors del Sistema sanitari públic i privat ens obsequien amb un comunicat dient el que s’ha de fer a partir d’ara, que ja hem après amb la crisi, proposen coses moltes de sentit comú, però que al nostre entendre no faran els canvis profunds que el Sistema necessita per la seva qualitat i sostenibilitat. Finalment, fa poc, surten els defensors corporatius, tornant a demanar els 5.000 milions anuals i amenaçant amb la mobilització dels professionals. Està bé demanar més recursos, però per fer què?
Aquesta defensa limitada a més recursos, més pressupost, sobretot emparada amb la precària situació laboral dels herois segons ells, no toca el Sistema, amb les seves mancances (model incomplert i de fa 35 anys) la seva ineficiència i qualitat. És clar que volem més recursos, sobretot per millorar les condicions dels professionals i treballadors del Sistema, i també per fer tot allò que s’hauria de fer i no es fa, i tot allò que es deriva cap al negoci privat, la corrupció i la butxaca d’algú. No volem més cèntims públics per malgastar en aquest model de sanitat
La crisi social, econòmica, ambiental i ara sanitària ens ha reafirmat en la necessitat d’un canvi radical i urgent del Sistema Públic de Salut. No podem seguir gastant en un Sistema centrat al final de la malaltia, en els fàrmacs, l’hospital d’alta tecnologia i el negoci privat amb diners públics. Cal canviar urgentment el paradigma i centrar-nos en la Salut de les persones. Ho hem dit abans de la crisi actual i ens reafirmem en el mateix, ja ho dèiem en aquest diari en els articles “Propostes de millora radical del nostre Sistema Públic de Salut” i “Per un nou sistema públic de salut“.
Aquests dies veiem, en viu i en directa, com ha funcionat el Sistema públic, ara aprofitant la por, l’alarma, l’emergència, les preses (males conselleres) es prenen decisions de despesa de molts recursos en la mateixa línia. S’han fet, segons el Departament de Salut, 1.518 contractes públics amb tràmit d’emergència per valor de 208.806,275 euros, a més, ens diuen que pagaran als hospitals privats per cada pacient a UCI de Covid-19, no sabem amb qui ho han negociat, fins a 43.000 euros, això només a Barcelona ciutat són 250 pacients en dos mesos, total 10.700.000 que vol dir el doble a tot Catalunya, 21.000.000. A més ens diuen que han contractat d’emergència, sense concurs 17.700.000 amb una empresa filial de Ferrovial, el seguiment de pacients amb Covid-19, feina que podria fer millor i segurament per menys diners (sense beneficis privats) l’Atenció Primària i la Salut Pública que és la seva feina. Aquesta empresa també té el contracte del 061! A més, hem descobert ara, amb el drama de les Residencies geriàtriques, que aquestes i la majoria dels sociosanitaris del país estan, a partir de les retallades del sector públic del 2010, en mans privades de grans empreses de negoci, però concertades amb diners públics, i sense les condicions i qualitat exigibles. Grans empreses han substituït les petites d’ordes religiosos o familiars: Eulen, Domus, Mutuam, Hestia i tants altres. A més tenim externalitzat: la diàlisi ambulatòria, la rehabilitació, el transport sanitari, la teràpia respiratòria a domicili i altres (això, només a Barcelona ciutat són 65 milions a l’any). Cal canviar-ho tot perquè tot segueixi igual.
Enfront d’aquesta situació, agreujada i destapada per la crisi actual, la Consellera ara diu que donarà una “pagueta” als herois, una pagueta injusta i corporativista. Ho és que el professionalisme, la dedicació, la infecció i inclús la mort ha estat diferent segons la titulació dels treballadors? A la Consellera la porten enganyada, els mateixos polítics d’abans, alts càrrecs de l’administració, molts gestos, molts d’ells encara amb les males costums dels seus companys d’ideologia i de model. Horitzó agreujat per les baralles entre els partits del govern i govern ja amortitzat políticament i per la crisi.
Total, nosaltres en reafirmem en què cal fer explícit el nou model de Sistema Públic de Salut. Els seus valors, objectius i funcionament, i llavors sabrem quant pressupost necessitem i per fer-ho buscarem nous polítics i gestors (per les seves capacitats) per portar-ho a terme. Si voleu recordar les propostes que nosaltres també vàrem fer i presentar públicament un grup de professionals ho podeu fer aquí. Caldrà defensar-les, ens hi va la salut col·lectiva i el futur del Sistema Públic de Salut
