Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Febre en tornar d’un viatge a l’estranger pot ser símptoma d’haver contret la malària, si s’ha estat en algun país tropical, que és on majoritàriament es dona aquesta malaltia potencialment mortal, però que es pot prevenir i és curable, i que no es transmet de persona a persona.
Coneguda com a malària o paludisme, es transmet als humans per la picada d’alguns tipus de mosquit i la introducció al cos d’un paràsit. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va calcular que l’any 2023 a tot el món es van produir 263 milions de casos de malària i 597 000 morts per la malaltia a 83 països. L’Àfrica Subsahariana suporta una fracció més alta de la càrrega mundial de paludisme. En concret, el 2023, s’hi va concentrar un 94% dels casos de paludisme (246 milions) i un 95% de les defuncions per la malaltia (569.000), un 76% de les quals van ser nens menors de 5 anys.
Si s’ha de viatjar a països on no estem segurs si hi pot haver la malaltia, és convenient adreçar-se a un centre especialitzat en aquest tipus de malalties. A Catalunya hi ha diversos centres d’atenció al viatger, que al canal salut es troben localitzats sobre el mapa com a Unitats de Salut Internacional. “La malària és una malaltia molt dinàmica, la seva presència va canviant per zones i és molt important identificar els llocs on s’ha de fer la prevenció”, precisa Daniel Camprubí, doctor adjunt del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona. També dependrà del tipus de viatge que es vagi a fer, la durada i les regions, i si la persona pren ja algun tipus de medicació, que els especialistes prescriguin un tractament preventiu o un altre. “El consell és sempre molt individualitzat”, puntualitza Camprubí.
La prevenció consisteix, bàsicament, a evitar la picada de mosquits utilitzant repel·lents i dormint amb mosquitera perquè acostumen a picar de nit, que és quan baixa una mica la temperatura. També es fa profilaxi prenent fàrmac –que pot ser una pastilla– des d’un dia abans de viatjar, una cada dia durant el viatge i set dies des que es torna. Amb aquests tipus de medicaments, si ens pica el mosquit, no li donem la possibilitat de reproduir-se i que doni pas a la malaltia.
Tot i que ben agafada a temps, la malària és curable, segons comenta Camprubí, al seu departament al Clínic cada any reben un 40% de pacients amb malària amb caràcter de gravetat dels quals, la gran majoria es recuperen, però a algun li pot quedar alguna seqüela, o fins i tot, algun cas cada any, mor. De fet, la malària és, de les malalties que es poden agafar viatjant, la més letal, però ho és en els casos de no acudir a un servei d’urgències davant dels símptomes. “Qualsevol persona que pugui agafar la infecció està en risc de tenir la malaltia greu”, diu l’especialista del Clínic. També explica que el pes de la malaltia recau en zones endèmiques de l’Àfrica subsahariana, on la població més vulnerable són dones embarassades i nens menors de cinc anys.
“En el nostre context –concreta– els viatgers que no fan la prevenció, si tenen més malalties de tipus crònic, tenen més risc de contraure la malària i que sigui greu. I això mateix passa amb la gent que va néixer en una zona endèmica i va venir a viure aquí, i ara quan torna al seu país perd la percepció de risc. Totes aquestes persones són especialment vulnerables”, assenyala el Dr. Daniel Camprubí.
En cas de fallar la prevenció, per oblit o desconeixement, el metge recorda que es pot fer el diagnòstic i el tractament, sempre que, en comprovar que es té febre, es vagi a urgències de forma precoç. Convé fer-ho en un gran hospital per assegurar que un microbiòleg podrà resoldre la informació del test de la malària.
Assaig clínic Bohemia
L’estudi més gran realitzat fins ara sobre l’ús d’un fàrmac antiparàsit, la ivermectina, contra la malària, ha demostrat que la seva administració, combinada amb l’ús de mosquiteres, aconsegueix reduir un 26% les noves infeccions. La investigació ha estat feta a Kènia dins d’un projecte coordinat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) i el KEMRI-Wellcome Trust Research Programme. Els resultats s’han publicat al The New England Journal of Medicine.
Es tracta de l’assaig clínic BOHEMIA, en el qual administrar ivermectina a tota la població ha aconseguit reduir de manera significativa la transmissió de la malària, obrint una nova via d’esperança en la lluita contra aquesta malaltia. En concret, s’ha vist una reducció del 26% en les noves infeccions de malària entre nens i nenes de 5 a 15 anys. Això significa sumar una evidència sòlida sobre el potencial de la ivermectina com a eina complementària en el control de la malaltia.
El Dr. Daniel Camprubí, que també és investigador de la malària de l’IsGlobal, declara que “qualsevol avenç en millorar la disminució de la transmissió és una bona notícia”. I en concret el fàrmac estudiat –diu– s’ha vist que per a moltíssimes coses té resultats prometedors, en molts àmbits, com per exemple el control de tèrmits, cucs que s’adquireixen del contacte amb la terra, a l’Àfrica subsahariana i per a tot arreu del món, funciona com antiparàsit, per al control de la sarna… i que pugui ser útil per tot això és fantàstic. Si es troba una mesura que ataca vàries coses a la vegada, podem abordar diverses problemàtiques alhora”. Però, afegeix, “per a poder encarar el control de la malària hem de pensar en el problema d’una forma àmplia i afrontar diferents problemes en paral·lel”.
Concretament, Camprubí distingeix quatre reptes en l’àmbit estratègic per a tenir en compte en la recerca per a seguir disminuint la incidència de la malària:
- El mosquit s’està resistint als insecticides.
- Estan apareixent noves espècies de mosquits invasors.
- El paràsit, la mateixa malària, també s’està fent resistent, i aquest és un dels grans problemes avui i per al futur. I per això cal molta recerca encara.
- Alguns paràsits tenen mutacions, deixen d’expressar la proteïna que és la que detecten el test ràpid de la malaltia. És a dir, la prova surt negativa, però pot ser que sí que es tingui la malaltia.
Les estratègies actuals de control del vector, com les mosquiteres tractades amb insecticides de llarga durada i la polvorització residual en interiors, estan perdent eficàcia a causa de la resistència creixent dels mosquits als insecticides, així com per canvis en el seu comportament: ara piquen a l’aire lliure i durant la matinada o al vespre, moments en què les persones no estan protegides per aquestes mesures. Tot plegat posa de manifest la necessitat urgent de trobar solucions innovadores per frenar la transmissió de la malaltia.
La ivermectina, un fàrmac utilitzat tradicionalment per tractar malalties tropicals desateses com l’oncocercosi (ceguesa dels rius) i la filariasi limfàtica (elefantiasi), ha demostrat reduir la transmissió de la malària en matar els mosquits que piquen persones tractades. Davant l’augment de la resistència als insecticides convencionals, la ivermectina ofereix un enfocament alternatiu prometedor, especialment en regions on els mètodes habituals han deixat de ser efectius.
El projecte BOHEMIA, finançat per Unitaid, va dur a terme dos assajos d’administració massiva de medicaments en zones amb una alta càrrega de malària: el comtat de Kwale (Kenya) i el districte de Mopeia (Moçambic). Tots dos estudis van avaluar la seguretat i eficàcia d’una única dosi mensual d’ivermectina (400 mcg/kg) administrada durant tres mesos consecutius a l’inici de la temporada de pluges. A Kenya, la intervenció es va centrar en nens i nenes de 5 a 15 anys, mentre que a Moçambic es va dirigir a menors de cinc anys.
L’assaig va incloure més de 20.000 participants i es van administrar més de 56.000 tractaments, demostrant que la ivermectina pot reduir significativament les taxes d’infecció, especialment entre aquells que viuen més allunyats dels límits dels clústers o en zones on la distribució del fàrmac va ser més efectiva. A més, el perfil de seguretat de la ivermectina va ser favorable, sense efectes adversos greus relacionats amb el medicament i amb només efectes secundaris lleus i transitoris, ja coneguts en campanyes anteriors contra malalties desateses.
“Aquests resultats són molt encoratjadors”, afirma Carlos Chaccour, coinvestigador principal de BOHEMIA i investigador d’ISGlobal en el moment de l’estudi. “La ivermectina ha demostrat un gran potencial per reduir la transmissió de la malària i podria complementar les mesures de control existents. Amb més investigació, podria convertir-se en una eina eficaç per controlar i fins i tot ajudar a eliminar la malaltia”, afegeix Chaccour, actualment al Centre de Desenvolupament Internacional de la Universitat de Navarra.
“Les dades obtingudes s’alineen amb els criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a noves eines de control vectorial”, afirma Joseph Mwangangi, del KEMRI-Wellcome Trust Research Programme. “Els resultats suggereixen que l’administració massiva d’ivermectina podria ser una estratègia complementària valuosa, especialment en zones on la resistència dels mosquits als insecticides és cada cop més preocupant”, afegeix Marta Maia, entomòloga principal de BOHEMIA de la Universitat d’Oxford.
La implementació de l’estudi al districte rural de Mopeia (Moçambic), en canvi, es va veure greument afectada pel cicló Gombe (2022) i per un brot posterior de còlera, que van interrompre significativament les operacions.
Altres beneficis del fàrmac
A més de reduir la transmissió de la malària, l’administració massiva amb ivermectina ofereix beneficis col·laterals importants. L’equip de BOHEMIA va observar una disminució notable en la prevalença d’afectacions cutànies com la sarna i els polls a Moçambic, i les comunitats de Kenya van reportar una reducció clara de xinxes. Aquests efectes addicionals són especialment valuosos quan la ivermectina s’integra en sistemes de distribució existents, maximitzant el seu impacte en la salut pública.
L’assaig BOHEMIA forma part d’un esforç global més ampli per avaluar el potencial de la ivermectina en el control de la malària. Els resultats van ser revisats pel Grup Assessor de Control Vectorial de l’OMS, que va concloure que l’estudi havia demostrat un impacte i va recomanar continuar les investigacions. Les troballes també es van compartir amb les autoritats sanitàries nacionals per avaluar la seva possible inclusió en els programes de control de la malaltia.
