Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Cada any, milers de persones al nostre país surten d’una consulta amb una paraula que ho canvia tot: càncer. Les dades són contundents. Un de cada dos homes i una de cada tres dones patiran càncer al llarg de la seva vida, i les previsions indiquen que l’any 2030 se superaran els 317.000 nous diagnòstics anuals a Espanya. Darrere de cada xifra hi ha una persona, una família i un entorn que s’enfronten a un procés complex, llarg i carregat d’incerteses. És en aquest moment quan la pregunta no és només quin tractament rebré, sinó també com seré cuidat i acompanyat.
El procés oncològic no és lineal ni homogeni. Les necessitats d’una persona amb càncer canvien en cada fase, en cada etapa, en cada circumstància i van molt més enllà del tractament mèdic. Proporcionar una atenció oncològica més humana i integral suposa comprendre tot allò que implica i hi ha darrere de la persona diagnosticada. Humanitzar l’atenció implica situar a la persona en el centre del sistema, no només des d’una perspectiva relacional o ètica, sinó també com un element amb impacte directe a la salut, en els resultats clínics i en l’experiència del procés assistencial. Cada càncer és diferent, però també les circumstàncies de cada pacient són diferents. Per això pacients i familiars demanen humanitzar el tractament del càncer per millorar l’atenció integral davant del càncer.
Aquest 2026 des de l’Associació Contra el Càncer presentem un nou model d’atenció integral on s’ha escoltat la veu dels pacients i familiars per saber què necessiten i què demanen. Un programa d’acompanyament a centres sanitaris i sociosanitaris per desenvolupar un nou model d’humanització, que té a la persona amb càncer al centre i que es fonamenta en quatre eixos: una atenció integral que incorpori el benestar psicològic i social com a part inseparable del tractament; el reforç de l’autonomia i la participació activa de les persones amb càncer; la transformació dels entorns assistencials perquè siguin més humans, accessibles i acollidors; i el benestar i la formació dels professionals sanitaris, perquè no hi pot haver una atenció humanitzada sense professionals cuidats.
Aquest compromís amb la humanització també necessita el suport de tota la societat. En aquest sentit, iniciatives com Braçalets d’Esperança simbolitzen aquest pas col·lectiu endavant. El braçalet verd s’ha convertit en molt més que un gest: és un símbol compartit de suport, de visibilització i de reivindicació d’una atenció més humana i digna per a les persones amb càncer i les seves famílies. El fet que el món de l’esport, i especialment el futbol, s’hi sumi amplia el missatge i el fa arribar a tots els racons del territori.
La recent signatura del conveni entre l’Associació Contra el Càncer a Catalunya i la Federació Catalana de Futbol reforça aquesta aliança. El futbol, com a espai social, educatiu i comunitari, esdevé un altaveu privilegiat per promoure la prevenció, els hàbits de vida saludables i la consciència col·lectiva davant el càncer. Parlar de salut des del futbol és parlar de futur, de comunitat i de responsabilitat compartida.
Humanitzar el càncer no és només una qüestió sanitària, és un compromís social. Quan sumem esforços, quan escoltem la veu dels pacients i quan convertim els símbols en accions reals, avancem cap a una atenció més justa, més propera i més humana. Perquè davant del càncer, ningú hauria d’estar sol.
