Opinió

Què fer amb aquesta sanitat

Ara saben clarament qui està per la sanitat privada i qui per la pública. El dia 21 de maig al Parlament de Catalunya voten ERC, PDCAT, PP i Cs (!!) a favor de donar 43.000 euros per pacient de Covid-19 tractat a l’UCI privada (el doble del que diuen els estàndards de costos i el que paguen altres autonomies riques). No sabem d’on han tret i pactat aquestes xifres, no sabem tampoc què pagaran les mútues i assegurances privades, i que pagaran els pacients privats que s’ha ingressat directament a aquestes clíniques privades. Quants pacients han estat derivats a les privades quan estan els pavellons salut buits? Tot el què paguem amb diners públics a la sanitat privada no ho podrem invertir en el sector públic molt retallat i precaritzat com hem vist.

El gran capital, el negoci sense control i la corrupció, han matat la seva gallina dels ous d’or, les residències privades de negoci amb diners públics, i tantes altres coses… El món, almenys la gent que encara és capaç de pensar, està desitjant “una nova normalitat”, que vol dir que no podem deixar les coses com estaven.

Ara surten, un cop més, els que veient els crits per “una nova normalitat” després de la crisi pandèmica, volen aplicar la proposta que Lampedusa posa en boca del príncep de Salina a Sicília durant la revolució de Garibaldí “Si volem que tot segueixi com està és necessari que tot canvi”.

La revolució burgesa, amb el suport del poble, va significar treure del poder els reis i els nobles (propietaris de les terres) i posar un nou poder, l’alta burgesia propietària del capital, mitjans de producció industrials i comerç. Ara el “capital” fa temps que està en crisi en el seu model de producció i estatal, ha anat passant a un capitalisme, financer, especulatiu, transnacional i globalitzador.

S’ha trencat el “pacte social” postguerra mundial. Estem en una triple crisi econòmica, ambiental i social. Com s’aplicarà ara el model de canvi lampedusià? A quines mans recaurà el poder? A una nova classe social privilegiada, que està en el núvol i de vegades a Davos? O realment serem capaços, negant la “condició” humana que fins ara s’ha imposat, de caminar capa una nova democràcia (poder del poble) real, almenys caminar cap a la utopia.

Haurem de recordar també que: “Només els combatents de la primera hora tenen dret a ser els exterminadors de l’última. Qui no ha estat obstinat acusador de la prosperitat (d’alguns), ha de callar davant l’esfondrament. El denunciador és el legítim justicier de la caiguda” Victor Hugo. Els miserables. Que vol dir que són perilloses les propostes de mots sobrevinguts a darrera hora al canvi perquè poden ser els portaveus de la ideologia del príncep de Salinas.

Per exemple, en l’atenció a la salut de les residències geriàtriques hi ha veus que defensen crear equips específics d’Atenció Primària per portar l’atenció als residents. Des de la Marea Blanca de Catalunya ens hi oposem podria ser una altra sortida a l’externalització d’aquest servei. Són els professionals del CAP del territori de la residència, que s’han de fer càrrec, amb l’increment de mitjans que siguin necessaris, amb la seva història clínica unificada del Sistema, les funcions de salut comunitària del barri, etc. De fet s’ha de repensar, proposar i defensar un canvi radical (des de les arrels) de tot el Sistema de Salut (com del social i econòmic), amb un nou paradigma de valors: la Salut és el que importa, salut individual, col·lectiva, del medi, econòmica, universal, i millorar la prevenció i l’atenció a la malaltia. En aquest sentit podríem dir que una societat amb molta malaltia, morts evitables o prematures són un fracàs dels serveis de salut i sobretot de les polítiques econòmiques i socials dels governs.