Un dels majors èxits en salut pública serà aconseguir una vacuna eficaç contra la covid-19. No obstant això, es tem pel seu subministrament, previsiblement escàs. De fet, les institucions sanitàries, els líders mundials i les empreses farmacèutiques ja s’enfronten al repte d’assignar-les de forma adequada entre els països. Però, ¿és possible fer un repartiment just i equitatiu en la pràctica?
Experts en salut pública de tot el món han proposat un nou pla de tres fases per a la distribució de la vacuna, anomenat ‘Model de Prioritat Justa’, que té com a objectiu reduir les morts prematures i altres conseqüències irreversibles de la malaltia. Les conclusions es publiquen a Science.
De moment no hi ha un marc de distribució únic i global per a les dosis, encara que existeixen dues propostes principals. D’una banda, que els treballadors de la salut i les poblacions d’alt risc, com els majors de 65 anys, haurien de ser immunitzats primer; i de l’altra, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) suggereix que els països rebin dosis proporcionals a les seves poblacions.
Les dues estratègies són greument defectuoses, segons l’estudi liderat per Ezekiel J. Emanuel, vicerector d’Iniciatives Globals i president d’Ètica Mèdica i Política de Salut de l’Escola de Medicina Perelman de la Universitat de Pennsilvània (EUA).
“La idea de distribuir les vacunes per població sembla ser una estratègia equitativa, però suposa erròniament que la igualtat requereix tractar de manera idèntica a països situats en diferents llocs”, explica a Sinc Emanuel. “Aquest és el primer anàlisi ètica sistemàtic de com distribuir els escassos recursos mèdics entre els països. L’ètica sempre ha estat vista com una part menor, però cada vegada més important”.
En el seu nou model, els autors assenyalen tres valors fonamentals que han de considerar-se en distribuir una vacuna per a la covid-19: beneficiar les persones i limitar els danys, donar prioritat als desfavorits, i procurar la mateixa preocupació moral a tots els individus. Es tracta d’abordar aquests valors centrant-se en la mitigació de tres tipus de danys causats pel nou coronavirus: la mort i el dany permanent als òrgans, les conseqüències indirectes per a la salut -com la tensió i l’estrès de sistema sanitari-, així com la crisi econòmica.
“Tot i això, ara mateix la prevenció de morts -especialment les prematures- és particularment urgent”, insisteixen els autors. En fases futures, proposen dos mesuraments que captin la millora econòmica general i com sortir de la pobresa. “El nostre model canviarà quins països reben la vacuna i en quin ordre. Primer hauria d’anar als llocs on la vacuna pot reduir més morts prematures i després alleujar la major devastació econòmica”, apunta Emanuel
I després d’això, donar prioritat inicial als països amb taxes de transmissió més altes. “Tots els països haurien de rebre suficients vacunes per aturar la transmissió, la qual cosa requereix que entre el 60 i el 70% de la població sigui immune”, puntualitza.
Una distribució justa i equitativa
El pla de l’OMS, per contra, comença amb el 3% de la població de cada país rebent vacunes, i continua amb l’assignació proporcional a la població fins que cada país hagi vacunat el 20% dels seus ciutadans.
Si bé aquest pla pot ser políticament defensable, “tracta de forma idèntica a països de diferent situació, en lloc de respondre equitativament a les seves diferents necessitats. Els països igualment poblats s’enfronten a nivells dramàticament diferents de mort i devastació econòmica per la pandèmia”, indica el nou estudi.
Els autors també s’oposen a un pla que donaria prioritat als països en funció del nombre de treballadors sanitaris de primera línia, la proporció de població major de 65 anys i el nombre de persones amb comorbiditats.
“Immunitzar preferentment als treballadors de la salut -que ja tenen accés a equips de protecció personal i altres mètodes avançats de prevenció de malalties infecciosas- probablement no reduiria substancialment el dany en els països de majors ingressos”, afegeixen.
De la mateixa manera, centrar-se en vacunar els països amb poblacions de més edat no reduiria necessàriament la propagació de virus o minimitzaria la mort. A més, els països d’ingressos baixos i mitjans tenen menys residents d’edat avançada i treballadors de la salut per càpita que els estats més enriquits.
“Així s’acabaria administrant moltes vacunes als països rics, el que no és l’objectiu d’una distribució justa i equitativa”, afirma Emanuel. “Els responsables estan buscant un marc per assegurar la vacunació global, de manera que puguem aturar la propagació d’aquest virus. Dependrà dels mandataris polítics, l’OMS i els fabricants implementar el nostre model”, conclou.
Referència: Ezekiel J. Emanuel, Govind Persad, Adam Kern, Allen Buchanan, Cécile Fabre, Daniel Halliday, Joseph Heath, Lisa Herzog, R.J. Leland, Ephrem T. Lemango, Florència Lluna, Matthew S. McCoy, Ole F. Norheim, Trygve Ottersen, G. Owen Schaefer, Kok-Chor Tan, Christopher Heath Wellman, Jonathan Wolff, Henry S. Richardson. An ethical framework for global vaccine allocation. Science. DOI: https://science.sciencemag.org/lookup/doi/10.1126/science.abe2803
