Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
190 milions de dones. Prop del 10% de la població mundial d’aquest grup de població pateix endometriosi, segons l’OMS. Una xifra considerable que faria que qualsevol malaltia comptés amb nombrosos especialistes dedicats a tractar-la i estudiar-la. Tot i això, ja el 2021 l’associació gallega querENDO va llançar una campanya per denunciar l’infradiagnòstic a què s’enfronten moltes pacients: “Tenia dolors i fatiga incapacitants. Em van derivar a psicologia”, explicava una de les dones en un vídeo.
Quatre anys després, des de la Federació d’Afectades d’Endometriosi (EndoSpain) continuen lluitant per “articular la lluita pels drets de les dones amb endometriosi a través de les diverses associacions distribuïdes pel territori, demanar més recursos per a la investigació científica i exigir millores en l’atenció sanitària”. En un comunicat amb motiu del Dia internacional de l’endometriosi (14 de març) assenyalen que la “manca de reconeixement de la cronicitat i discapacitat que provoca l’endometriosi col·loca moltes dones en situació de vulnerabilitat econòmica, social i laboral”.
Per tal de conscienciar sobre aquesta situació, EndoSpain i les 10 organitzacions que la formen han organitzat la Jornada d’Endometriosi el 20 de març, que se celebrarà al Ministeri de Sanitat, d’11h a 14h, i que comptarà amb la projecció del documental Below the belt, de Shannon Cohn.
A més, també s’han convocat marxes per al 29 de març a diverses ciutats, en una acció coordinada internacionalment pel moviment Endomarch.
Què és l’endometriosi?
L’endometriosi és una malaltia crònica que produeix un dolor intens durant la menstruació, les relacions sexuals, en defecar o en orinar, i que afecta en gran mesura la vida de qui la pateix, arribant a resultar incapacitant en alguns casos. A més, també pot provocar dolor pèlvic crònic, distensió abdominal, nàusees, fatiga i, de vegades, depressió, ansietat i infecunditat. “Sovint, els símptomes disminueixen després de la menopausa, però no sempre”, aclareix l’Organització Mundial de la Salut.
Actualment no hi ha cap cura per prevenir l’endometriosi, encara que un diagnòstic primerenc pot alentir o aturar-ne l’evolució natural i reduir-ne els símptomes a llarg termini. Tot i això, des de la federació denuncien la manca de formació especialitzada en l’àmbit sanitari i l’absència d’equips multidisciplinaris, cosa que allarga els diagnòstics entre 8 i 10 anys.
Visibilitzar l’endometriosi
L’Espai Francesca Bonnemaison, de la Diputació de Barcelona, va inaugurar la setmana passada l’exposició fotogràfica “Les ferides són allò que et queda a dins: les implicacions de viure amb endometriosi”. És una mostra que té com a finalitat difondre els resultats d’un estudi de recerca amb perspectiva feminista, que explora i reflecteix les implicacions de viure amb endometriosi, el procés diagnòstic i l’accés als serveis de salut de les dones afectades a Catalunya. Amb aquesta exposició es pretén contribuir a la visibilització de l’endometriosi i de les implicacions que comporta —emocionals, socials i en salut— a través d’imatges i narratives de les dones que van participar en l’estudi de recerca. L’exposició estarà disponible al vestíbul de l’Espai Francesca Bonnemaison fins al 25 d’abril del 2025.
Les narratives i fotografies formen part d’un estudi realitzat amb el mètode Fotoveu, coordinat per la investigadora de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), Laura Medina Perucha, en col·laboració amb l’Associació d’Afectades d’Endometriosi de Catalunya (Endo&Cat). També hi han participat altres investigadores de l’IDIAPJGol, especialment Georgina Pujolar Díaz, així com l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS).
Aquest article s’ha publicat originalment a LaMarea.com
