Article sisè. Número segon: Als homosexuals [sic], rufians i proxenetes, als captaires professionals i als quals visquin de la mendicitat aliena, explotin menors d’edat, malalts o lesionats, se’ls aplicaran perquè les compleixin totes successivament, les mesures següents:
a) Internat en un establiment de treball o colònia agrícola. Els homosexuals [sic] sotmesos a aquesta mesura de seguretat hauran de ser internats en institucions especials i, en tot cas, amb absoluta separació dels altres.
b) Prohibició de residir en determinat lloc o territori i obligació de declarar el seu domicili.
c) Submissió a la vigilància dels delegats.
El 15 de juliol de 1954, es va modificar “la Gandula”, coneguda de manera oficial com a Llei de “Vagos y Maleantes”. Aquesta normativa franquista vigent des del 1933, es va modelar per a poder reprimir de manera explícita al col·lectiu LGBTI. Si bé els avanços des d’aquell moment són crucials, alguns “detalls” com la prohibició de les anomenades “teràpies de conversió” no han arribat fins pràcticament enguany.
Llei trans, despatologització del col·lectiu
La Llei Trans, aprovada enguany, suposa un gran pas en la despatologització de les persones trans: s’elimina la hormonació obligatòria i els diagnòstics psiquiàtrics per a l’autodeterminació de gènere, a més de rebaixar l’edat i poder fer-ho amb 16 anys. Els menors d’entre 14 i 16 anys podran exercir aquest dret acompanyats pels seus pares o tutors legals, i els compresos entre els 12 i 14 amb autorització judicial.
Un gran pas en la despatologització de les persones trans
Respecte a les persones intersexuals, aquesta normativa els brinda visibilitat i protecció, ja que queda prohibida la modificació genital que, en el cas dels menors d’entre 12 i 16 anys, només es permetrà si la persona ho sol·licita i es constata que té capacitat per a prendre aquesta decisió. S’acaba així amb la normalització d’intervencions mèdiques en persones amb variacions de les característiques sexuals sent menors i sense tenir en compte la seva opinió una vegada ja tenint consciència i maduresa. Suposa un abans i un després en la despatologització de les persones intersexuals.
També arriba amb aquesta normativa la prohibició de les “teràpies de conversió”, i les mares lesbianes i bisexuals podran inscriure als seus fills sense l’obligació d’estar casades, a més de tenir garantit l’accés a tècniques de reproducció assistida. Perquè les institucions estiguin preparades per a tots aquests canvis, es promouen programes d’educació sexual i reproductiva, amb especial èmfasi a la inclusió en totes les etapes educatives de la diversitat sexual i de gènere. Professorat i personal sanitari seran primordials en la sensibilització amb el tema, a més de que s’inclouran accions positives per al col·lectiu també en l’àmbit laboral.
L’assumpció de drets des de la democràcia
Amnistia Internacional manifesta que la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI, coneguda com la Llei Trans, al costat de lleis LGBTI autonòmiques, han fet possible que Espanya estigui posicionat com a quart país europeu en drets LGBTI, segons dades d’ ILGA-Europa. Cal recordar que la democràcia espanyola és recent, i que fins a 1978 la “caça” de l’homosexual era més norma que excepció, ja que ser-ho era delicte.
Espanya està posicionat com a quart país europeu en drets LGBTI
No seria fins el 1995 que l’anomenada Llei de Perillositat Social ―herència de la Llei de “Vagos y Maleantes”― no es derogaria del tot, donant pas a un avanç crucial per als drets LGBTI a les portes del s.XXI. Tan sols una dècada després, en 2005, arriba l’aprovació del matrimoni homosexual sota el govern de Zapatero i amb el gran impuls del polític Pedro Zerolo. En aquest moment, el canvi de paradigma encadena una sèrie de nous drets cada vegada més rellevants i més seguits, canvis que van de la mà amb els canvis socials respecte al col·lectiu.
En 2007, començaria a prendre forma la inclusió legislativa per a les persones trans, ja que s’aprovaria una normativa que permet el canvi de casella de sexe legal en el Registre Civil. Això sí, la patologització trans s’entreveu en aquesta llei, ja que per a això es requeria un diagnòstic de disfòria de gènere i portar dos anys en hormonació.
En aquest moment, el canvi de paradigma encadena una sèrie de nous drets cada vegada més rellevants i més seguits
Pedro Zerolo va morir el 2015, però la seva figura en els drets del col·lectiu a Espanya es veuria homenatjada en la “llei Zerolo” del 2022 que busca la fi de la discriminació, una regulació que al costat de la Llei Estatal LGBTI el mateix mes estableix un esquema unitari dels drets del col·lectiu, a més de puntualitzar nous elements específics per a les persones trans.
La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) constata en l’enquesta “Estat LGTBI+ 2023” que entre 283.000 i 325.000 persones LGBTI+ han estat víctimes d’agressions per motiu de la seva orientació o identitat sexual en els últims cinc anys. Aquestes xifres arriben en un clima de polarització per on d’una banda, l’aprovació de la Llei Trans es converteix en capdavantera per a moltes persones ―sobretot les trans―, i per un altre, l’extrema dreta promou la prohibició de banderes LGBT en edificis públics. Avenç i retrocés caminen en paral·lel.
