Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La mitjana d’espera per a una consulta externa a Espanya, segons dades del Ministeri de Sanitat actualitzades el desembre del 2023, és de 101 dies. Dins aquestes especialitats hi ha la Psiquiatria, tot i que el Sistema Nacional de Salut (SNS) no especifica quina és l’espera concreta per a aquesta àrea. No cal, però, per entendre les mancances en la cura de la salut mental.
Espanya, segons les dades que recull el Llibre Blanc de la Psiquiatria a Espanya (elaborat per la Sociedad Española de Psiquiatría y Salud Mental –SEPSM–), és el setè país de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb una ràtio més petita d’especialistes de Psiquiatria per cada 100.000 habitants. En concret, en té 12, quan la mitjana de l’OCDE és de 18. Entre els països propers destaquen Portugal (14), Itàlia (19), el Regne Unit (19), França (23) i Alemanya (28).
La SEPSM va estimar aleshores que caldria contractar entre 370 i 565 psiquiatres cada any en el període 2022-2026. Dels especialistes que estan en actiu, el 20,77% té més de 60 anys, i el 6,73% té més de 65 anys. Per tant, es preveuen moltes jubilacions els propers anys. El 65% exerceix al sistema públic i el 35% pertany a la xarxa privada.
Taxa de suïcidis
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que el 3,8% de la població experimenta depressió. És aproximadament un 50% més freqüent entre les dones que no pas entre els homes. A nivell mundial, la pateixen també més del 10% de les dones embarassades i de les que acaben de donar a llum.
D’altra banda, l’OMS destaca les dades relatives als suïcidis. Segons les dades, cada any “se suïciden més de 700.000 persones. El suïcidi és la quarta causa de mort del grup comprès entre els 15 i els 29 anys”. És evident la relació directa entre salut mental i suïcidi i les dades en aquesta matèria a Espanya tampoc no són gens favorables. Durant el primer semestre del 2023 –apunta l’INE–, hi va haver 8.444 morts per causes externes. El suïcidi es va mantenir com a primera causa de mort externa, amb 1.967 morts (el 75,2% van ser homes i un 24,8% dones).
Pel que fa a la taxa de suïcidi per cada 100.000 habitants (segons xifres també de l’INE), les dades del 2022 mostren un augment continuat des del 2018: 7,57 aquest any; 7,79 al 2019; 8,32 al 2020; 8,45 al 2021, i 8,84 al 2022. Entre els homes, la taxa és de 13,34 i de 4,52 en les dones.
L’any 2022 hi va haver en total 4.227 suïcidis. La franja d’edat en què més suïcidis es van registrar més va ser la de 40 a 64 anys (2.144).
La pandèmia va fer crèixer els suïcidis
La Plataforma Nacional per a l’Estudi i la Prevenció del Suïcidi considera que, tot i que el nombre de suïcidis està en constant creixement des del 2018, aquests es van accelerar a partir de la pandèmia. “Alguns grups van presentar també un risc augmentat, concretament les persones de mitjana edat, que vivien en grans àrees urbanes i solteres”, afirmen. “La pandèmia va augmentar els suïcidis a Espanya i va afectar factors de risc preexistents com, per exemple, la manca de suports socials”, afegeixen.
38,5 milions d’euros per a salut mental
El 14 de maig passat, el Consell de Ministres va autoritzar, amb caràcter previ a la convocatòria del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), la distribució entre les comunitats autònomes i Ceuta i Melilla de 38.500.000 euros per a actuacions en matèria de salut mental.
Expliquen que aquests fons donen continuïtat als aprovats l’any passat dins del Pla d’acció de salut mental 2022-2024. És l’eina que facilita la implantació a l’SNS de les recomanacions que fan a l’Estratègia de Salut Mental 2022-2026.
Els fons autoritzats es distribueixen a totes les comunitats autònomes (excepte el País Basc i la Comunitat Foral de Navarra) i l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa) en un 5% de manera lineal, aplicant un import mínim a cada territori; i un 95% distribuït per criteris populacionals.
Les comunitats que més diners rebran són: Andalusia (7 milions d’euros), Catalunya (6,5 milions), Comunitat de Madrid (5,7), Comunitat Valenciana (4,3) i Galícia (2,3).
Aquesta notícia ha estat publicada originalment a La Marea
