Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
No descobrirem res de nou si us expliquem que els serveis de la sanitat pública fan aigües, fan llufa o van de mal borràs. Tothom sabem què és esperar dies, o fins i tot setmanes, perquè et visiti el metge de capçalera; els mesos, sovint moooolts, perquè et facin una prova; o, encara més, el temps, a vegades gairebé un any o més, perquè et visiti una especialista. I aquí s’afegeixen les intervencions… que sovint sí que són anys.
Hi podríem afegir quan ni et visiten. Es conformen a mirar una foto de les teves crostes, pústules i furóncols, en el cas de dermatologia, per exemple. I no parlem ja de la comunicació, has de tenir sort, com a la loteria, quan topes amb algun professional, o algun sistema, que et comuniqui la informació que necessites. Les urgències, les ambulàncies i altres (el tracte, posem per cas), ho deixem per a més endavant.
I tot això trobant-te malament. I no és que la teva vida corri perill, però et fa mal un genoll, cada cop que t’aixeques de la cadira, que puges o baixes escales…; o no acabes de veure-hi correctament (en aquest cas només s’atura quan dorms)…; o, simplement, et surten uns grans que no saps què són i que no se’n van.
A tot això, que no és poc, se suma un element relacionat amb la informàtica (sí, sí, la informàtica). No és que els ordinadors governin (esperem), però sí que decideixen. Aleshores, un dia vols anar al metge i resulta que el sistema t’ha expulsat!
Dit així, d’una persona treballadora de la sanitat, a la qual has anat a parar preguntant que què passa amb la teva visita, la primera reacció que tens és demanar «qui m’ha expulsat d’on?». I, tot seguit, quan escoltes les explicacions t’adones que ja fa molt que no ets una persona, sinó una cel·la d’excel, un número, un quasi-res. En resum, era l’anul·lació d’una visita molt esperada. No hi va haver comunicació d’aquesta anul·lació ni a la persona interessada, ni al CAP…
I no és un únic cas. Hi ha ordinadors dels metges que estan capats perquè un determinat pacient no pugui accedir a fer-se proves. Aquí, ni la doctora, ni el pacient, ni l’administració sabia per què aquella persona no es podia fer una radiografia, que és el cas. Va ser el sistema.
El sistema també va fer desaparèixer una persona de la base de dades de l’hospital que li pertocava per visitar-se amb especialistes. Aquesta dona va haver d’anar d’un lloc a un altre una bona temporada amb una lesió a l’esquena.
En fi, que no només hi ha saturació, falta de personal, llistes d’espera… també hi ha un sistema que ataca sense donar explicacions. I això no passa només a sanitat, fa poc sortia aquesta notícia «Més de 5.000 estudiants es queden sense plaça pública a FP». Al final del text es pot llegir «Queda pendent saber quants aspirants a cursar cicles han quedat fora del sistema».
Ja és prou greu que els serveis públics no arribin a tota la població amb la qualitat necessària per cobrir les necessitats bàsiques; ara, a sobre, dels errors de qui governa en té la responsabilitat el «sistema».
Des d’Infograma us animem que ens expliqueu més casos «sistèmics», de males pràctiques. I com no, de bones també!
Aquest article ha estat publicat originalment a InfoGrama
