Actualitat

Ser visitat pel mateix metge allarga la vida

L’efecte positiu de la continuïtat del professional d’atenció primària (anomenada habitualment longitudinalitat) ha estat comprovat en diversos estudis. En concret, s’associa a una major satisfacció dels pacients, a una major implantació de programes preventius, a una més alta adherència als tractaments, a un menor ús dels serveis hospitalaris i a una menor mortalitat. Els efectes de la continuïtat són especialment importants en poblacions amb més necessitats, com són sectors socials desafavorits, persones grans i persones amb més problemes de salut o en etapes de final de vida.

Recentment, però, la publicació a BMJ Open acces de la primera revisió sistemàtica d’estudis sobre la relació de la continuïtat del professional amb la mortalitat ha aportat resultats molt contundents. La revisió inclou 22 estudis de 9 països de diferents cultures i tipus de sistema sanitari. Els investigadors volien respondre la següent pregunta: estan associats els nivells més alts de continuïtat del metge, en qualsevol equipament, amb canvis en la mortalitat? I la resposta és clara: una major continuïtat dels metges s’associa amb menors taxes de mortalitat, sigui en l’àmbit de l’atenció primària o de la secundària. La diferència és estadísticament significativa i es troba sempre, sigui quina sigui la durada de l’atenció, des de dies (en ingressos hospitalaris) fins a durades de 17 anys. Aquesta troballa té una gran rellevància pel fet de provenir d’una revisió sistemàtica d’estudis, i per la dimensió de la població inclosa (quasi un milió i mig de persones majors de 18 anys).

En el 82% dels treballs recollits (considerats d’alta qualitat), fets a partir de consultes de medicina de família, metges especialistes, cirurgians i psiquiatres, es va trobar aquesta associació positiva. Estudis de base poblacional que relacionin la mortalitat amb les característiques de la provisió de l’atenció no són freqüents, i per això cal celebrar la recent publicació.

Tal com els autors de la revisió destaquen, en l’era dels avenços en investigació genètica i en alta tecnologia s’ha abandonat l’interès pels factors humans i relacionals de l’atenció mèdica. La interacció entre metge i pacient que es produeix en la repetició de contactes dóna l’oportunitat de millorar la comprensió de les necessitats, els punts de vista i les prioritats d’uns i altres i trobar les millors opcions per a cada situació. Diuen els autors: «Aquesta revisió sistemàtica revela que malgrat els nombrosos avenços tècnics, la continuïtat de l’atenció és un tret important de la pràctica mèdica i potencialment una manera de viure i morir». Les màquines o els algorismes que alguns diuen que substituiran els metges en el futur, mai podran suplir el valor del contacte humà ni la relació persona a persona que es produeix entre metge i pacient.

Aquests són uns resultats de gran interès per als sistemes sanitaris perquè proporcionen evidència sobre quin ha de ser el nord de les polítiques de planificació i de gestió dels serveis. Malauradament, poques vegades es planifiquen, gestionen i organitzen els serveis en base a l’evidència científica. Es produiran canvis en funció de les noves proves? S’incorporarà com un criteri de qualitat la continuïtat del professional? S’incentivaran els centres per a què compleixin aquest criteri?

En l’actualitat, a casa nostra, la tendència actual és a trencar la relació continuada i la manca de continuïtat dels metges és un fet massa freqüent. Als centres d’atenció primària (CAP), on la relació de confiança i el vincle entre professional i pacient és crucial, es perd el criteri de longitudinalitat de manera massa alegre, tant en les consultes en el centre com en les consultes a domicili. L’atenció a pacients crònics que s’impulsa en el Pla de Prevenció i Atenció a la Cronicitat, i des del mateix ENAPISC (Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària), tampoc contempla com a prioritària la continuïtat del professional, ans al contrari, es potencia la participació de diferents actors assistencials per a un mateix pacient. Els nostres planificadors no valoren aquesta dimensió, els sembla una cosa del passat. La precarietat laboral és una altra de les causes de discontinuïtat del metge. A l’atenció primària de l’ICS, per exemple, els metges amb contracte interí o eventual arriben quasi al 40%, fet que comporta canvis de llocs de treball i per tant, de professional referent per als pacients.

En l’entorn hospitalari ja fa temps que s’ha anat perdent el valor de la continuïtat del metge, es considera que l’important és que es faci la visita, independentment de qui la faci. Després d’un ingrés se sol escoltar: «Han passat tants metges que no sé qui era el responsable de la meva atenció». No parlem ja de l’atenció psiquiàtrica, especialment sensible a la relació entre professional-pacient, en què sovint aquest ha de patir el canvi constant de psiquiatre o psicòleg. Precisament, en un dels estudis inclosos en la revisió es mirava la relació de la continuïtat del psiquiatre amb la mortalitat i també es va trobar una associació positiva.

És obvi que no és possible assegurar la continuïtat del metge al 100%, però ben segur que és molt millorable en allò que depèn de les organitzacions sanitàries. Seria d’esperar que els polítics i gestors incorporessin les evidències que ens proporciona aquesta publicació. Mentrestant, els professionals ho hem de seguir defensant i els pacients, reclamant. Els hi pot anar la vida.