Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera celebrem la marxa enrere de la proposta d’incloure al Contracte de Gestió dels CAPs de Catalunya incentius econòmics per tal que els metges i metgesses de família acceptem les propostes d’alta motivades (PAM) per les Mútues Col·laboradores de la Seguretat Social (MCSS), les mútues laborals, de treballadores que estan de baixa laboral i que han estat visitades a la mútua.
Aquesta mesura desempararia els treballadors i treballadores que veurien com es prioritzen interessos aliens a la seva salut i a la seva incapacitat temporal per treballar en la gestió de la baixa, un dret reconegut en l’article 34 de la Carta Europea de Drets Fonamentals. La retirada de la mesura és també una bona notícia per les professionals i per les institucions sanitàries públiques, ja que posava en dubte la nostra lleialtat a les treballadores en l’atenció i protecció de la seva salut per sobre d’altres interessos, inclòs el rèdit econòmic personal.
Queden, però, molts aspectes pendents:
- No pot ser que l’ICAM faci altes sense visitar les treballadores contra el criteri de les metgesses de família del sistema públic de salut que han emès un informe en la forma requerida davant una PAM de la mútua laboral.
- No pot ser que les PAM passin per davant de l’atenció de persones que tenen un problema de salut. Actualment l’ICAM força visites per respondre PAM en l’agenda diària dels professionals, i, en canvi, les pacients han d’esperar setmanes per ser ateses per les sevess professionals de referència. Aquestes visites forçades no respecten l’activitat de les professionals ni els plans terapèutics que tenim amb les pacients. Tot i que una pacient hagi estat visitada ahir o que tingui visita d’aquí a dos dies per control de la baixa, cal donar resposta igualment a la visita forçada.
- No pot ser que no hi hagi cap control sobre les emissions de PAM per part de les MCSS, que saturen l’ICAM i posen en risc el dret a la protecció de la salut de les treballadores.
Sabem que moltes professionals de les MCSS fan sistemàticament una PAM en els controls de les baixes que ha emès una metgessa de família. Aquestes professionals reben pressions i incentius econòmics per part de les pròpies MCSS per fer aquestes PAM.
- No pot ser l’actual hostilitat i biaix economicista en el to i contingut de les comunicacions i formacions que rebem de l’ICAM les metgesses de família del sistema públic. Facultatives de l’ICAM i del servei nacional de salut hauríem de ser col·laboradores en la protecció de la salut de les treballadores i en l’administració curosa dels recursos públics.
- No pot ser que el control sobre les baixes laborals tingui l’actual biaix racista, de classe i de gènere. Les MCSS fan control sobre les treballadores que tenen convenis col·lectius més precaris. Les treballadores més qualificades, els de sectors amb més força sindical, els que formen part de MUFACE… no pateixen el mateix control ni pressions. Les altes de l’ICAM per SMS després d’una PAM afecten més a dones, a persones migrades i a les treballadores més pobres i precaritzades.
- No pot ser que ICAM exigeixi una resposta amb valoració presencial, exploració física i termini, i que les seves professionals notifiquin les altes laborals per SMS sense haver de justificar la seva decisió contrària al criteri de la metgessa de família.
- No pot ser que el control sobre el frau en el dret a la incapacitat temporal passi per la presumpció sistemàtica del frau per part de les treballadores i de la incapacitat de metgesses de família per prescriure i controlar les baixes laborals.
- No pot ser que es tensioni cada cop més l’Atenció Primària sobrecarregant-la amb problemes de salut causats per les condicions de treball, o fins i tot d’accidents de treball i malalties professionals no reconegudes per les mútues (tot i que reben recursos per fer-ho) i que acaben prenent la forma de baixes per malaltia comuna.
- Les MCSS estan derivant per atenció al sistema públic de salut un altíssim nombre de situacions que haurien de considerar-se contingències professionals. Actualment no existeix cap control sobre la qualitat d’aquestes derivacions i rebuig d’atenció a les MCSS. Recau exclusivament en el criteri de la facultativa de la mútua laboral. Tot això tampoc pot ser.
- No pot ser que el nombre relatiu d’inspeccions de treball disminueixi mentre la precarietat laboral augmenta i les condicions laborals es deterioren progressivament. La inversió econòmica pública destinada a la fiscalització de la feina de les metgesses d’atenció primària hauria de redirigir-se a assegurar unes condicions laborals dignes que protegeixin la salut de les treballadores
És paradoxal que en la gestió de les baixes laborals, tant per contingències comunes com per contingències professionals, les Administracions Públiques confiïn més en les facultatives de les mútues laborals que en les metgesses de família del Sistema Nacional de Salut, tot i que aquestes son les professionals de referència i posseeixen un coneixement longitudinal i integral de les persones a qui atenen.
Considerem fonamental transformar el model actual d’atenció a la salut de les treballadores. Si ens preocupa l’increment del nombre de baixes, cal enfocar el problema a través d’una solució que passi per millorar les condicions de treball, reduir els riscos ergonòmics i psicosocials i que al mateix temps garanteixi el dret a la baixa dins el procés de recuperació.
Dins el sistema sanitari, reclamem que les baixes curtes (de menys de 3 dies) siguin autojustificades per les treballadores. Això desmedicalitzaria processos que no necessiten atenció sanitària, alliberaria temps professional per fer més i millor atenció necessària, inclosa la de les persones que estan en situació d’IT per qualsevol causa. Exigim canvis en la manera de treballar de l’ICAM i en la seva relació amb les metgesses de família, que ha d’estar basada en la cooperació i la confiança en el seu criteri clínic i en el respecte a la relació assistencial que mantenen amb els pacients. Considerem necessari, també, que adopti un paper més actiu en la vigilància de la praxi de les mútues laborals, del frau i el sobrecost que suposa que l’atenció a malalties laborals i professionals sigui rebutjada per les mútues i hagi de ser assumida pel sistema sanitari públic.
Text publicat originalment al Fòrum Català d’Atenció Primària