Browsing: Opinió

L’empatia digital -aquella que es genera a partir d’imatges i que no s’acompanya d’altres llaços més sòlids i reals- té totes les característiques virtuals: fulgurant i ràpid, però efímer i inconsistent

El futur de Catalunya ha de passar necessàriament per ampliar el ventall industrial amb models emergents i sostenibles com les tecnologies de la informació i la comunicació o els videojocs

Quan les administracions públiques volen regular l’urbanisme i la mobilitat, hi ha resistències per interessos econòmics, ideològics o polítics. S’ha donat en el tema de les superilles, el tramvia i, ara, en la Zona de Baixes Emissions de Barcelona (ZBE), totes elles planificades amb els valors de la salut de totes les persones, la seguretat i la lluita contra l’emergència climàtica

Com deia Aristòtil a la seva ètica a Nicòmac i destaca el Dr. Trilla, convé que els polítics siguin prudents a l’hora de prendre decisions polítiques, sense oblidar que sovint les conseqüències de les decisions seran positives per a uns i negatives per a d’altres

Estem farts de plans, programes i mesures, sense fets concrets, ni calendaris, ni indicadors, ni mitjans, despeses injustificades i per negocis particulars, corrupcions i declaracions dels mateixos de sempre, la majoria dels quals no creuen en els valors del sistema públic i només serveixen per engreixar la sanitat privada, de mala qualitat i de negoci d’uns quants. No és això companys, no és això. Cal passar a l’acció

Si els poders públics apliquen les polítiques actuals, el món anirà a un escalfament d’entre 2,3 i 2,7 °C el 2100. És per això que és més necessari que mai actuar amb mesures immediates i ambicioses per evitar que aquesta generació condemni a la següent

Sobre la selecció informada i responsable d’imatges per a temes de salut

Darrere dels números que presenta la Gerent al CatSalut, que tants bons resultats obtenen, hi ha treballadores amb condicions laborals, com a mínim, qüestionables. Hi ha pacients que es passen un munt de dies a urgències. El patiment humà, tant de treballadores com d’usuàries, no surt als seus números. La precarització que hi ha darrere de cada externalització, de cada privatització, tampoc acaba d’encaixar dins dels seus «números»

L’arribada poc planificada de psicòlegs i nutricionistes no assistencials als equips d’atenció primària genera incertesa i amenaça l’eficiència

Tot i posar al centre del discurs la rellevància de les cures, la dura realitat amb la que ens continuem trobant és que els sectors d’atenció a les persones segueixen sent els sectors més fortament feminitzats, amb els sous més baixos i amb condicions de treball extremadament precàries