Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Als tres anys, els seus pares ja van notar que l’Àlex tenia un do natural per la dansa. «Hi va haver un dia decisiu, en què un amic pianista va venir a casa, van tocar música clàssica amb la meva dona i el nen va començar a ballar de manera admirable. Vaig quedar molt sorprès i el vaig gravar», recorda el pare de l’Àlex. Des d’aquell moment, va començar la seva formació en una escola de Sant Cugat del Vallès. I és que l’Àlex porta la musicalitat a la sang. Els seus pares van anar al conservatori de nens i part de la seva joventut. Hi van aprendre piano, violoncel, flauta travessera, solfeig i cant coral, i actualment encara practiquen de forma amateur.
Dos anys més tard va passar una cosa: «Va ser un moment preciós. Dues alumnes de l’escola, que ja tenen 18 anys i estan volant soles pel món de la dansa, em van venir a explicar, entusiasmades, que durant el descans d’un espectacle havien vist un nen ballant sense parar al foyer del teatre. No jugava ni imitava, simplement ballava lliurement, com si no existís res més. Me’n van parlar tant que poc després va venir a provar una classe i, des del primer minut, vaig saber que tenia alguna cosa molt especial. Aquesta manera d’escoltar la música, de connectar amb allò que feia, era evident que portava l’art dins seu», assegura Blanca Hartmann, mestra de l’Àlex i directora del Ballet Rus de Barcelona, on va iniciar la seva formació pre professional quan tenia sis anys i on es forma actualment.
Formació professional integral, amb amor i exigència
Tot i que té un talent innat, l’èxit de l’Àlex no és fruit de la casualitat. Darrere de cada èxit hi ha hores d’assajos, disciplina, passió genuïna i una rutina de treball molt estricta que du a terme amb el suport de diferents professionals.
Al Ballet Rus de Barcelona ha trobat l’espai idoni per a nodrir aquest amor orgànic que té per la dansa i forjar el desenvolupament, tant personal com artístic, a partir d’importants dimensions pedagògiques com la formació exigent però respectuosa, el desenvolupament d’una disciplina física i psicològica, l’enfortiment de l’autoconfiança i l’autoestima.
Perquè no es tracta només de formar promeses dels escenaris o guanyadors, definitivament la formació artística des d’edats primerenques permet desenvolupar importants habilitats socials per a la vida quotidiana en les persones. «La dansa els ajuda a expressar-se, a conèixer-se, a tenir confiança en ells mateixos i a descobrir de què són capaços. A més, aprenen a treballar en equip, a escoltar, a respectar els altres. I a nivell cognitiu, desenvolupen coordinació, memòria I concentració», reitera Blanca Hartmann.
«S’ha de tenir molta disciplina, molta dedicació, per venir aquí cada dia, ballar i millorar la tècnica és molt important. T’ensenya a ser conscient que has de treballar per allò que vols i que no arribarà tot en un dia. Aprens a tenir paciència i el valor del sacrifici, perquè després reps la recompensa. El control de la frustració també l’aprens a portar molt bé i la disciplina, sobretot, m’ha ajudat a ser molt organitzat amb l’escola, els exàmens i els deures a l’hora d’estudiar», afirma l’Àlex, amb la innocència d’un nen de dotze anys, però amb la total autoritat i la maduresa que li dóna el coneixement de la causa.
Suport familiar, clau per a una vida equilibrada
Tot i tenir una rutina apretada, l’Àlex sempre aconsegueix moments de descans i desconnexió. Els caps de setmana els dedica a la família i els amics, va al cinema o juga, buscant aquest “canvi de rutina” necessari per a qualsevol infant de la seva edat.
«Aquest procés s’ha de dur amb molt de tacte. Família, escola i mestres han d’estar alineats perquè, si l’entorn acompanya, s’aconsegueix l’equilibri entre el treball rigorós i el manteniment de l’alegria infantil. Quan els infants comencen a rebre atenció o reconeixements és molt fàcil que sentin pressió o inseguretat, i per això és important recordar-los —en tot moment— que el seu valor no depèn d’allò que aconsegueixen, sinó de qui són», diu la mestra Blanca Hartmann.
La mare de l’Àlex destaca la importància d’acompanyar els fills en allò que els fa feliços, sense imposar ni forçar res: «En el cas de l’Àlex, la dansa és un sentiment que li surt de dins. El cos i els peus se li’n van al ritme de la música i va més enllà d’una simple expressió o de seguir les indicacions d’un mestre. A ell li encanta expressar, comunicar i connectar amb la gent».
Molts no arriben a apreciar que les famílies d’un nen artista fan grans esforços, no només econòmics sinó de temps, perquè els fills puguin explorar els seus talents. A banda de moure’s en una indústria complexa, han d’enfrontar-se a una societat que no està preparada per a això i que, generalment, ho perceben com una obligació o un disseny dels pares. «És un trencaclosques entre allò que interessa al nen, allò que li ofereix la indústria i la teva realitat logística i social», afegeix la mare.
La dansa, un repte i una opció de vida que trenca estereotips
Tot i els seus èxits, toca de peus a terra. El camí de l’Àlex no ha estat mancat de reptes. Vol dedicar la vida a la dansa i ser ballarí principal, però és conscient de tots els factors que intervenen en el camí cap a l’èxit i, per això, prefereix entendre l’art com una oportunitat de gaudir i gestionar les emocions, més enllà dels triomfs i els sacrificis: «És una manera d’expressar-me, de transmetre allò que sento i allò que vull comunicar al públic. Moltes coses que no puc expressar amb les paraules, les expresso amb la dansa. Poder ser a l’escenari sense haver de pensar perquè el teu cos ja ho fa automàticament és molt bonic, gaudeixes el moment. Els aplaudiments també m’agraden; és molt xulo rebre’ls i sentir satisfacció per tota la feina que t’ha suposat arribar fins aquí».
D’altra banda, la soledat que de vegades implica ser nen i ballarí de ballet en un entorn on no és habitual, és un dels grans reptes que l’Àlex afronta amb maduresa a través del treball rigorós, la perseverança i la tenacitat, que l’han dut a ser exemple de versatilitat, ímpetu i persistència.
«Els homes són fonamentals en el ballet, tant en l’aspecte tècnic com expressiu. El cos masculí aporta moltes qualitats físiques però també moltíssima sensibilitat i capacitat d’interpretació. Afortunadament, cada cop hi ha més referents i menys prejudicis, però encara queda camí per fer. Veure infants com l’Àlex moure’s amb aquesta llibertat, amb aquesta veritat… és emocionant, és una gran manera de mostrar que la dansa és per a tothom. Hi ha molts estereotips al voltant del ballet i trencar-los comença per formar persones íntegres que trobin la seva veu dins aquesta disciplina», conclou Blanca Hartmann.
Recollint els fruits
El ballet clàssic és la base i la seva principal disciplina, però també explora altres estils com el hip hop, el contemporani, el jazz i el flamenc.
El talent de l’Àlex ha estat reconegut als concursos més prestigiosos del món de la dansa com el Youth America Grand Prix (YAGP), ha estat convidat a les finals de Nova York i Tampa, on ha obtingut primers premis en pas de deux, segons premis en contemporani i diversos podis a les categories clàssiques i de conjunt. En certàmens nacionals, com ara Capital Dance Vic i Vila de Blanes, ha recollit ors en clàssic, contemporani i neoclàssic, i ha demostrat la seva polivalència i la seva excel·lent tècnica.
El seu potencial artístic ha estat recolzat amb beques d’institucions d’elit com la Vaganova Academy of Russian Ballet, la Palucca University dance Dresden, Alberta Ballet School, National Ballet Academy Dutch, John Cranko School i Elmhurst Ballet School.
Igualment, el seu recorregut pel món la dansa l’ha portat a convergir amb el teatre musical, el doblatge de pel·lícules i l’actuació. Ha participat, amb papers principals, als musicals de Billy Elliot i Los Chicos del coro. En l’àmbit audiovisual, ha actuat en sèries com Las Invisibles i pel·lícules com Parenostre (estrenada recentment), i Museu Ca n’Amat.
La seva veu ha donat vida, en català i castellà, a personatges d’una trentena de produccions internacionals, entre les quals hi ha Pinotxo, Tony a Spy Kids: Armageddon, Eli a Leo, Orion a Orion and the Dark. I ha participat a Avatar: Way of Water, Haunting in Venice, Elemental, Trolls Band Together, i moltes altres.
