Complementarietat sense enfrontament entre medicines

Una quarta part de la població del nostre país utilitza medicines complementàries i alternatives

Joan Gené
 
 
 

Hem vist amb sorpresa com la Universitat de Barcelona abandonava l’homeopatia, amb molta tradició a Europa, i abraçava la medicina tradicional xinesa. Clausurava el màster d’homeopatia argumentant que la disciplina no gaudia de la suficient evidència científica i simultàniament anunciava un acord milionari amb la Universitat de Beijing per convertir-se en la seu europea de la medicina tradicional xinesa, una medicina igualment complementaria i alternativa. Informava que acollirà el seu màster amb professors xinesos i que crearà un servei assistencial privat en una planta de l’Hospital de la Maternitat-Clínic.

Una comissió del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) també s’apressava a desacreditar els cursos d’homeopatia sense consultar les seccions col·legials relacionades amb el tema. L’embolic es completava recordant que moltes empreses públiques concertades, algunes propietat de membres de la junta del COMB, oferien també serveis privats de medicina alternativa i complementària.

Aquests fets fan suposar que la junta del COMB considera que la medicina complementària i alternativa és bona per ser venuda als ciutadans però no per fer docència i recerca. Com si la docència i la recerca no influïssin sobre la qualitat assistencial. No és nou que la Universitat de Barcelona s’allunyi de la realitat assistencial. Sobta més que ho faci el COMB. No els preocupa que es practiqui una medicina sense la deguda formació?

Una quarta part de la població del nostre país utilitza medicines complementàries i alternatives. Aquest consum és creixent, especialment en les classes socials més benestants. Molts metges la practiquen i estudis europeus assenyalen que més de la meitat dels professionals recomanen teràpies d’aquests àmbits. S’expandeix perquè la medicina convencional està deixant d’ajudar a les persones a suportar les dificultats de la vida. La seva orientació biotecnològica, el treball en equip multidisciplinari i la cerca de l’eficiència en la gestió han arraconat els aspectes de relació personal entre metge i pacient. Avui responem de forma medicalitzada a moltes circumstàncies vitals que acaben sent catalogades com a malalties. Per exemple, tractem amb antidepressius els trastorns adaptatius a problemes familiars o laborals, malgrat que l’evidència científica ens demostra que en aquests casos els fàrmacs no són superiors al placebo. La medicina complementària i alternativa no fa res més que aportar solucions diferents aquests mateixos problemes.

És cert que l’evidència científica de moltes pràctiques de la medicina complementària i alternativa és limitada. Però aquestes disciplines han entès que per sobreviure han de demostrar l’eficàcia de les seves intervencions. Actualment hi ha molts estudis en marxa, amb resultats esperançadors, especialment pel que fa l’acupuntura. En entorns hospitalaris europeus i dels Estats Units està emergint l’anomenada Medicina Integrativa que combina la medicina convencional amb la complementaria i alternativa, obtenint resultats prometedors per a certes malalties, sense incrementar els efectes adversos de les intervencions.

Considero que la junta del COMB, com institució que vetlla per la qualitat i la seguretat de l’atenció mèdica a la ciutadania, hauria de buscar la complementarietat i no l’enfrontament entre la medicina convencional i la complementària i alternativa. En lloc de desacreditar cursos, hauria de promoure que s’avancés en l’obtenció d’evidència científica sobre l’eficàcia de la medicina complementaria i alternativa, perquè es regulés la seva pràctica i perquè es fes una formació de màxima qualitat i rigor als metges que la practiquen, comptant sempre amb les seves seccions col·legials.




Joan Gené
Sobre Joan Gené

Joan Gené Badia (1955) doctor en medicina, especialista en Medicina de Família i Comunitària, actualment realitza activitat assistencial a l’ICS-CAPSBE i és Professor associat de Medicina de la Universitat de Barcelona i editor associat de la Revista Atención Primaria. És membre de l’Observatori OMS sobre Polítiques de Salut i Serveis sanitàris. Ha participat en diversos projectes de promoció de l’atenció primària de salut de la Unió Europea, de l’Organització Mundial de la Salut i del Banc Mundial. Ha estat membre de les juntes gestores que van fundar les Societats de Medicina de Família a Catalunya (President de CAMFiC), Espanya (SEMFyC) i Europa (WONCA Europa) i ha exercit com a director de l’Equip d’Atenció Primària de Castelldefels i de la Divisió d’Atenció Primària de l‘Institut Català de la Salut. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i compromissari del COMB. Contacte: Twitter | Més articles